Mónica Naranjo treu un disc nou aquest divendres, un vuitè àlbum molt esperat entre els seguidors de la catalana. Feia més de sis anys que no publicava cançons noves, per la qual cosa l’anunci ha fet embogir els seus fans… I això que tot aquest temps no ha estat aturada, precisament, ja que l’hem vist en molts programes de televisió. En aquest retorn vol explorar una nova faceta de la mà del rock electrònic més experimental, amb el que intentarà demostrar que continua havent-hi a dins seu una Mónica Naranjo ballarina.
La de Figueres es dedica al món de la música des de fa més de vint-i-cinc anys, una carrera exitosa en la que ara fa una passa més. En una entrevista a Vogue, l’artista qualifica aquest disc de “particular, evolutiu i diví“. Sobre els seus inicis, reconeix que no recorda gaire perquè té la sensació que tot ha anat molt ràpidament: “Tinc la sensació que vaig marxar de casa fa només dos dies… i ja fa 31 anys”.
Mónica Naranjo parla dels seus inicis
“Amb el meu primer disc tot era per ahir, diguéssim. El llançament internacional va ser una bogeria, però no hi havia una altra manera. A tots ens va impactar moltíssim i el secret va ser la velocitat. El temps sempre és perfecte, el que no has de fer és quedar-te estancat perquè tot el que ens passa és necessari”, explica.
Mónica Naranjo assegura que tenia clar que acabaria triomfant: “Gràcies a la visualització vaig poder imaginar tot el que vindria després. Jo em posava al saló de casa amb el meu micròfon i m’imaginava tocant en el Bernabéu. Ho tenia claríssim. D’aquella nena queda la curiositat, la mirada, el moviment, la picardia i la il·lusió”.
Mónica Naranjo, icona gai des de fa temps
Al llarg d’aquests anys molts l’han assenyalat com una diva gai, especialment des que s’escollís el seu Sobreviviré com un himne. Ara diu que està molt agraïda: “El personatge és diva? El públic ha decidit que sí. La persona és diva? No. El que vaig fer va ser crear un personatge perquè la resta de persones poguessin somiar, que s’entretinguessin i poguessin viatjar. En els primers videoclips que vaig fer, fa ara 25 anys, hi havia molt amor sàfic. Ara és brutal fer això, però en aquella època era una declaració d’intencions”.
“Jo mai no he fet música per a un col·lectiu en concret, però he nascut a dins d’una comunitat. Jo formo part del col·lectiu LGTBI+ des que em van parir i la meva família també. Gràcies a Déu, han passat els anys i ara la gent té més llibertat. Les persones poden expressar el seu ésser, poden anar amb la parella de la mà i poden tenir la vida que volguessin. És important que existeixin artistes que donin suport i defenguin la causa”, ha afegit la cantant catalana.
