Mónica Naranjo ha aconseguit una carrera musical de llarg recorregut i molt èxit, una fama a la que no hagués arribat sense José Luis Gil. El madrileny treballa en la indústria des que tenia 17 anys, en la que s’ha fet un nom com a mànager d’artistes d’alt nivell entre els que destaca Miguel Bosé, Locomía, Perales o Raffaella Carrà. En el seu cas, a més a més, destaca com a descobridor d’algunes de les veus més potents del panorama nacional. No obstant això, mai no havia parlat públicament per tal de mantenir-se en un segon pla del que acaba de sortir per concedir la primera entrevista.
Parla a XL Semanal en una conversa en la que ha relatat com va ser la seva experiència com a representant de Mónica Naranjo, qui considera que ha gestionat malament la seva carrera i fama. Unes declaracions sorprenents que no deixen molt ben parada a la cantant catalana: “Quan la va conèixer era una noia de poble de 18 anys sense un estil definit que imitava Donna Summer. Va triomfar i va deixar d’escoltar, feia discos sense sentit per demostrar el seu poder vocal i va convertir-se en una caricatura. Em fa llàstima veure com s’ha perdut una artista que podria haver estat la Streissand llatina. Mónica tenia un gran equip al que no va valorar prou quan va començar a tenir fama”.
L’antic mànager deixa verda Mónica Naranjo
La imatge de Mónica Naranjo amb els cabells tenyits és mítica. Què hi ha darrere? “Ella sempre diu que això dels cabells va ser idea seva, però és mentida. Mónica buscava una imatge diferencial i, per ajudar-la, vaig portar-la un dia al perruquer Ruphert. Li vaig posar cançons seves perquè s’inspirés i li va dir que veia una personalitat romàntica i una molt forta a dins seu, així que li recomanava tenyir-se mig cabell de ros i l’altre de morè. Va marxar a casa i em va dir que havia decidit que aquesta seria la seva imatge, però mai no li ha donat crèdit al perruquer”.
I com han acabat entre ells? “A Mónica li va costar triomfar. Quan vam llançar el seu primer disc, ningú no volia posar-lo a la ràdio perquè deien que cridava massa. La vaig portar a Mèxic i allà no podien creure’s que l’haguessin rebutjat. Va vendre un milió de discos en només sis mesos i quan va tornar tot el rebuig anterior es va convertir en alabances. Té nassos. Jo mai no he acabat malament amb ningú. Ella va creure que l’èxit l’havia aconseguit sola i que no necessitava a ningú, mentre que jo no volia discutir”.
El representant també va treballar amb Shakira
El representant d’artistes també ha parlat de Shakira, a qui va organitzar una gira per Brasil el 1997. Allà s’hauria adonat del caràcter insofrible de la cantant: “Era com una nena. Es passava tot el dia al llit i la mare li duia el menjar fins allà. Després va venir el seu xicot, un actor de telenovel·la molt guapo, del que estava totalment enamorada”.
Un home amb un munt d’anècdotes sobre cantants molt exitosos que de ben segur podria escriure un llibre que es convertiria en un èxit.
