Mariló Montero ha parlat de la seva relació amb la mort en una de les entrevistes més sinceres i doloroses que ha concedit, en la que ha recordat les morts dels pares i la del germà. La presentadora ha acudit a Hora 25 de Cadena SER, espai en què ha reconegut que precisament la pèrdua sobtada del germà va provocar un dels moments més amargs que ha viscut en un plató de televisió.
Ella s’estava acabant de preparar per posar-se al capdavant d’un debat en directe a Canal Sur, un programa especial perquè era l’emissió número 100 i havien preparat un especial amb convidats de primer nivell. Només una hora abans del seu inici, Mariló va rebre una trucada en què li comunicaven que el germà havia mort en un accident de trànsit: “Em vaig quedar en xoc. Només podia pensar que estava lluny de Sevilla, que no sabia quin presentador substitut podrien trobar, que tots els convidats ja tenien els bitllets d’AVE i que no es podia posposar el debat… Vaig trucar a Carlos Herrera, que era el meu marit llavors, li vaig dir què havia passat i que no li diria a ningú el que havia passat perquè si no no podria fer el programa”.
La presentadora va entrar al lavabo el camerino i no va poder evitar posar-se a plorar: “Em vaig destrossar i també em vaig espatllar el maquillatge, és clar. No vaig voler trucar a la maquilladora perquè ningú no sabés res… Tu fixa’t que el productor sempre venia al meu camerino els dijous abans del programa per parlar de les nostres coses i precisament aquell dia no ho va fer”. Montero reconeix que encara no sap com va ser capaç d’entrar a plató, però que ho va fer. El problema, que Carlos Herrera no va callar i va comunicar la notícia a un dels seus amics.
Mariló Montero revela com va viure la mort del germà des d’un plató de televisió
Mariló explica que en veure que l’home entrava, va adonar-se que la notícia ja se sabia i allò la va debilitar molt: “Carlos no em va respectar i va dir el que havia passat perquè m’acompanyessin, però jo em vaig debilitar. Tot just després la directora del programa, que mai no em parlava per l’orellera, ho va fer per preguntar-me si estava bé. Jo vaig negar amb el cap, però li vaig dir que havia de continuar amb el programa perquè només quedaven 20 minuts. Justament en aquell moment havien de treure el pastís amb les 100 espelmes, però ella em va dir que es cancel·lava i que acomiadés el programa”.
“No recordo com vaig sortir d’aquell plató, no ho recordo. No recordo com vaig agafar bossa, cotxe ni com vaig arribar a Estella”, ha prosseguit en un relat que ha impactat al presentador.
A partir d’aquí, Mariló Montero ha reflexionat sobre la seva relació amb la mort. La mare va morir d’ELA quan ella només tenia vint-i-pocs anys, mentre que el pare i el germà van morir en dos accidents de trànsit diferent: “Jo he treballat molt el concepte de la mort i m’he adonat que no és una sorpresa que la gent mori, la mort és un parèntesi de la vida i l’hem d’assumir amb naturalitat. Sempre que algú em diu que se li ha mort el pare o la mare ho visc amb serenor, fins i tot excessiva. No perdo l’empatia, però intento que aquella persona passi el seu procés i ho maduri ràpidament. El dolor t’ajuda a créixer, però no gaire. A més a més que com t’excedeixis en consumir dolor, això pot acabar amb la teva vida i és capaç de deixar-te al llit amb depressió per sempre”.
