Irene Villa s’ha promès amb la seva parella actual, l’esportista David Serrato. Va ser l’estiu passat quan va rebre l’anell de compromís en una gala a Eivissa, després d’un parell d’anys de relació. No s’ho esperava, però la il·lusió va ser immensa i ara veu com s’apropa la data de la boda cada vegada més ràpid. Serà el pròxim 21 de setembre quan es donin el “sí, vull” al monestir de Santa María de la Vid de Burgos.
En una entrevista a la revista ¡Hola!, la periodista ha donat detalls de la cerimònia i els seus plans familiars per a després. Ella ja havia estat casada abans –amb un divorci posterior bastant difícil– i té clar que hi ha certes línies vermelles que no vol creuar aquesta altra vegada. Entre la informació que ha aportat? Que no serà una boda religiosa encara que se celebri en un lloc tan emblemàtic per a l’església. Tindran 150 convidats, 40 d’ells nens: “Volem que sigui una boda familiar i bastant íntima“.
La idea és que els convidats gaudeixin d’un dia molt especial per a ells, en el qual tenen clar que acabaran plorant d’emoció diverses vegades: “Serà una boda lacrimògena amb coses molt emocionants. Per exemple, cantarà la germana de David i jo tindré el millor saxofonista, el marit de la cantant de La Oreja de Van Gogh”. Qui dissenyarà el seu vestit de núvia? Silvia Fernández, diu, a qui ha encarregat un model senzill perquè no vol “sentir-se disfressada”.
Irene Villa dona detalls de la seva boda amb l’esportista David Serrato
Ella no era partidària de tornar a passar per l’altar, però està encantada ara que li ha demanat: “Em pregunten per què em torno a casar quan ja vaig fer-ho amb el pare dels meus fills. No tinc cap necessitat, és veritat. Ara bé, a mi m’agrada celebrar-ho tot i, per aquest motiu, em ve de gust casar-me”. D’aquestes últimes declaracions, han cridat molt l’atenció unes paraules en concret. I és que Irene Villa ha tret a la llum que encara no viuen junts… i que no tenen previst fer-ho després del matrimoni: “Cadascú viurà a la seva pròpia casa“.
Ho diu perquè volen mantenir els seus espais personals per comoditat? La qüestió és que viuen a ciutats diferents, perquè ella té la seva vida a Madrid amb els fills i ell treballa a Sòria: “Hi ha dies en què això no m’agrada perquè el trobo molt a faltar i els meus fills pregunten per ell. Ara bé, viure separats ajuda a valorar encara més el que tens. Crec que aquesta situació és ideal per a totes les parelles. La meva mare, que és molt pràctica, sempre diu que cadascú ha d’estar a casa seva i Déu a casa de tots. Que ell visqui a Sòria em sembla, fins i tot, un avantatge perquè ens trobem moltíssim a faltar i les retrobades són al·lucinants“. Estan a punt de convertir-se en marit i muller, sí, però aquest no serà un matrimoni i una convivència convencional.
Molt enamorada, explica que David va demanar-li que es casés amb ell “entre llàgrimes” perquè volia formalitzar la seva unió de cara als fills que té Irene del seu matrimoni anterior: “Em va dir que li havia donat una família amb ells i vaig posar-me a plorar. Com per no fer-ho!”. El que té clar és que li hauria encantat ser mare amb ell, però ara que té 45 anys es veu massa gran: “Si hagués arribat a mi una mica abans, per descomptat que tindria un fill amb ell. Ell em diu que tindrà la part de la paternitat completa si deixo que m’ajudi amb els meus”.
Creu que el seu amor estava “predestinat”, assegura, ja que va desitjar trobar l’amor de la seva vida i l’ha trobat: “Al final, a la teva vida arriba el que demanes. Jo vaig demanar-lo a ell i ara el tinc”.
