Irene Villa ha publicat el seu setè llibre, un text en el qual s’obre en canal i reconeix que ha hagut de superar molts reptes des que fos víctima d’un atemptat d’ETA. Aquí parla per primer cop del divorci “inesperat” i de l’avortament que va patir el 2017. Dos temes dels quals aprofundeix en una entrevista promocional a El Mundo.
“És un llibre que parla sobre dificultats i adversitats, explico les meves estratègies i què em va ajudar a mi. Parlo de l’autoconeixement com a eina fonamental de superació, qui s’ha de transformar ets tu. Jo no em barallo mai, crec que és absurd. Quan em vaig separar, vaig canviar. Em vaig veure a l’abisme amb tres nens i vaig decidir llavors començar aquest llibre”, explica.
Des que va anunciar el divorci que sempre ha assegurat que havia estat tot molt fàcil i que manté una relació estupenda amb l’exmarit: “Les dues parts estàvem d’acord i això ajuda molt. Hem de fer l’esforç pels nostres fills, ho hem de fer de la manera més positiva i serena possible. En el nostre cas, va ser una ruptura molt inesperada. No discutíem, simplement vam arribar a la conclusió que seria bo que els nens estiguessin una setmana amb cadascú per separat… I va funcionar bé. Ara ho viuen de manera molt natural i sense cap problema”.
Irene Villa, en una foto d’arxiu / Europa Press
Un dels temes més delicats del llibre és l’avortament que Irene va patir el 2017. Una pèrdua molt dolorosa: “És molt difícil trobar sentir a un avortament… A vegades penso que si aquell bebè hagués estat la nena que tant desitjava, potser li hauria costat més separar-se de mi. També penso que potser hauria estat una setmana amb el seu pare i una setmana amb mi… La veritat que no ho sé. De moment, no li trobo sentit. Però vaja, va haver de ser així. El mal pot generar-se a partir del dolor físic o de perdre algú, però el patiment és opcional. És a la nostra mà no quedar-nos amb el punyal clavat”.
Una Irene Villa forta que pretén ajudar d’altres amb les seves tècniques per superar els moments d’adversitat més cruels.
