Iker Jiménez ha tret a la llum una anècdota molt curiosa sobre un episodi molt traumàtic que va viure quan només tenia 18 anys. El presentador de Cuarto Milenio ha revelat que va passar molta por durant el seu primer viatge d’investigació, el que el va portar fins a un poble de Càceres. El 1991, Iker Jiménez estava presentant un programa en una emissora local.
Acompanyat d’un amic, van agafar el cotxe per fer una expedició. No trobaven lloc per dormir, així que van decidir passar la nit al ras en una zona tranquil·la. Van aparcar i van veure que una llum groga s’anava apropant, la que corresponia a un cotxe antic. El problema era que de dins hi havia un home amb algunes deformitats físiques: “Parlem d’una persona que estava realment enfadada… Un home que va començar a fer sorolls, perquè realment feia més sorolls que parlar pròpiament. El vaig intentar calmar, però ell va intentar baixar la nostra finestra. Em vaig inquietar”.
L’home misteriós no es calmava, més aviat tot el contrari. De fet, l’home va tornar al seu cotxe per obrir el maleter: “Vaig agafar una escopeta i es va dirigir a nosaltres. Em va posar l’escopeta al cap, només separat pel vidre. Els juro que vaig sentir por quan vaig mirar cap al meu amic, ja que va treure una escopeta de fogueig amb aire comprimit. Imagineu-vos la situació, ells dos apuntant-se i jo al mig. Mai no oblidaré aquella escena”. I com van sortir d’allà? Van aprofitar una badada de l’home per fer marxa enrere amb el cotxe i va aconseguir sortir d’allà: “Va ser impossible dormir aquella nit, ja que vam estar fent voltes sense parar amb la por ficada al cos”.
Iker Jiménez reconeix que va estar a punt d’abandonar Cuarto Milenio
El presentador ha relatat com va ser el pitjor dia de la seva vida, aquest en què la seva integritat va estar en perill. Ara bé, també ha aprofitat aquest moment de confessió per treure a la llum que va estar a punt d’abandonar el programa. Per què? Ens hem de remuntar a l’última emissió de la primera temporada, la que va ser molt exitosa.
Cuatro volia continuar apostant pel format, però Iker i els seus companys es plantejaven abandonar i cancel·lar el programa. Quin era el problema? Que Iker se sentia “malalt” en haver-se quedat sense tenir l’estona d’alliberament de toxines que li permetia jugar al futbol els dilluns: “En aquell moment, quedar amb els amics per jugar a futbol era més important que la televisió”.
