Esther Uria ha mort, als 55 anys, després d’uns dies ingressada a l’Hospital Donostia. L’actriu, coneguda per les seves participacions a Cuéntame cómo pasó i Hospital Central, se suma a la llarga llista d’intèrprets talentosos que han perdut la vida quan encara eren molt joves. En el seu cas, 20 Minutos explica que li havien diagnosticat una malaltia contra la qual havia estat lluitant. Ara bé, no es tractava d’un problema de salut que s’hagués allargat en el temps, sinó que desgraciadament ha estat un procés ràpid.
L’actriu i pedagoga va començar en el món de la interpretació amb La cacatúa verde de Mario Gas, que va cridar l’atenció de molts experts d’aquest món que ràpidament van adonar-se que podia ser una de les actrius revelació del País Basc. Si realment va fer-se coneguda mediàticament va ser pels seus papers a la televisió espanyola, això sí, quan van fitxar-la com a participant d’Hospital Central i Cuéntame cómo pasó on va posar-se en la pell de l’Arantxa. Abans, l’havíem vist a l’ETB on va guanyar fans entre els seus teleespectadors. A alguns els pot sonar també d’altres sèries com El doctor Mateo o El comisario. Amb tot, una trajectòria interessant i llarga que demostra que havia encadenat unes quantes feines interpretatives.
Esther Uria havia estudiat Pedagogia, la seva altra passió més enllà de la interpretaci
El que pocs sabien era que, a més a més d’actriu, també es guanyava la vida com a pedagoga. Aquesta era la seva altra passió, la que descobriria el 2008 quan va començar a estudiar la carrera. Quan la va acabar, va fer un màster en Formació de Professorat de Secundària i també va saber-se que va escriure una tesi sobre el teatre com a forma de pedagogia que permetia fomentar la convivència entre alumnes d’institut.
En aquell moment, Esther combinava els estudis amb la seva feina als escenaris. En una entrevista, deia que no podia evitar veure les classes “com un espectacle” i que sempre havia vist molta relació entre un actor i un professor: “Els intèrprets hem de saber parlar, dirigir-nos a un públic i que ens entenguin com han de fer els professors“.
El 2013, va crear una obra de teatre amb la seva parella que tenia el riure com a motor principal. Tothom que la coneixia deia que era una persona empàtica, intel·ligent i molt creativa. Les xarxes socials s’han omplert de missatges de condol cap a ella, una actriu que deixa una mica més orde el món del teatre i la televisió.
