Carmen Lomana no ha anat a treballar aquest diumenge al programa de Nuria Roca a La Sexta perquè ha hagut d’acudir a comissaria d’urgència. La tertuliana de televisió ha patit un assalt a casa seva de la mà de dos homes amb la cara coberta que han rebentat la porta d’entrada. Ella té un horari fix de sortida cada cap de setmana, una rutina que els lladres coneixien. El problema va ser que ella volia sortir una mica més tard en aquesta ocasió i, per això, se l’han trobat a dins de casa quan han entrat a robar.
Els primers en publicar la notícia han estat els col·laboradors de Fiesta: “He parlat amb ella, que es troba a comissaria. Diu que ha sentit un soroll molt fort quan havia de marxar a treballar i que, quan ha mirat, ha vist que havien tirat la porta a terra. Ha vist dos homes molt corpulents amb caputxa i ella ha començat a córrer per la casa, fins que s’ha tancat en una habitació. Ha trucat als agents de seguretat i ha agafat una barra. Els lladres han marxat corrents i ella està contenta que no li hagi passat res”.
Més endavant, la socialité ha parlat amb Vanitatis sobre l’assalt que ha viscut en primera persona. Encara amb l’ensurt al cos, ha reconegut que ho ha passat molt malament: “Ha estat horrible, estic espantada i traumatitzada. Encara no puc donar molts detalls perquè la policia està investigant què ha passat. Eren dos homes, un anava de negre i l’altre de blanc. Estic horroritzada, només podia pensar en la pel·lícula de La naranja mecanica“.
Primeres paraules de Carmen Lomana després de l’assalt a casa seva
Els lladres creien que no hi hauria ningú a casa i, per això, s’haurien espantat en sentir-la cridar: “Vaig fer un crit altíssim. Vaig dir-los que eren uns pocavergonyes i que la policia estava de camí. Estic bé físicament i vaig ser valenta, ja que podria haver rebut una pallissa tremenda i ara mateix estaria a l’hospital”.
Carmen Lomana reconeix haver viscut moments d’autèntic pànic, ja que va haver-hi un lapse de temps en què no tenia clar si els lladres havien marxat o continuaven a casa. En assegurar-se que havien marxat, hauria anat a posar la denúncia i hauria hagut de trucar a un manyà per arreglar la porta d’entrada. El que no ha volgut compartir és si van tenir temps de robar alguna cosa o si van marxar corrents abans de poder-ho fer.
