Carlos Cuevas ha visitat l’Eclipsi de Roger Escapa, un programa de 3Cat que ha indagat en la seva vida més personal. L’actor de Merlí ha confessat, entre d’altres coses, quina ha estat la millor nit de la seva vida i com l’ha marcat el fet de ser prematur. Diu que mai no oblidarà un vespre de fa tres anys en una platja perduda de la mà de Déu a Mèxic: “Era un lloc d’aquells molt amagats i estava amb dos dels meus millors amics, en un viatge preciós i una nit plena d’estels amb converses estupendes després de tot el dia fent surf. Aquell va ser un any molt difícil, però també molt bonic“.
L’intèrpret ha reconegut que li duren més els amics que les parelles, normalment: “Tinc un grup d’amics que provenen tots de l’Institut al qual anàvem a Montcada i Reixac, així que són amics antics”. Mai no ha estat envejós i creu que és perquè se sent privilegiat: “Potser no m’han donat tots els papers que volia, però he estat conscient que he arribat a tenir feines guapíssimes“.
El presentador li ha ensenyat el putxinel·li que li van regalar quan estava a Ventdelplà, que representa que era ell amb vuit o nou anys. Què recorda d’aquella etapa? Bàsicament, passar-s’ho genial i ser el consentit: “Tothom em cuidava molt i tinc molt bons records”. Era molt petit quan va començar a actuar i creu que això ha marcat la seva vida. També li fa gràcia pensar que ha estat prematur en tot, tenint en compte que va néixer dos mesos abans del que havia de fer: “Vaig ser setmesó, tot ho he fet una mica abans del que em tocava“.
En la seva carrera, ha fet diverses coses. I, al llarg d’aquests anys, ha hagut d’acceptar propostes que ara no tornaria a fer: “He acceptat papers perquè, en aquell moment, tenia por de no tenir res. Hi ha coses al meu currículum que vaig acceptar perquè veia que en aquells mesos no tenia una altra cosa i em feia pànic imaginar-me a casa sense res a fer. Ara, en canvi, prefereixo quedar-me a casa des del privilegi absolut de poder fer-ho. No vull ser conservador en aquest sentit”.
Què ha explicat Carlos Cuevas de la seva vida privada?
Sempre s’ha assemblat més a la gent de més edat, ja que la seva feina el va permetre independitzar-se i tenia diners propis molt abans que els seus companys: “Sempre he estat el més petit dels repartiments, sempre he estat el jovenet. Tinc amics molt més grans que jo i també m’ha passat amb les parelles, que m’he fixat en persones sis, set o vuit anys més gran“.
No ha donat molts detalls de les seves relacions i, de fet, vol poder tenir una petita parcel·la d’intimitat: “Hi ha gent que tenim una professió pública, però defensem profundament tenir una vida personal privada. Que a mi m’agradi interpretar personatges no li dona dret a ningú a voler gratar en la meva vida privada si jo no he donat el meu consentiment. I si jo he dit, a més a més, que no vull que se sàpiga… això ja em sembla violència”.
El Carlos Cuevas diu que sempre li han agradat els nens i que s’ha imaginat a si mateix com un pare de família amb molts fills, però amb els anys s’ha adonat que ara prefereix ser tiet o padrí: “Veig al meu voltant el que suposa i que difícil és la conciliació. Ara mateix no tinc parella, així que m’és més difícil projectar i ho veig molt lluny. No tinc la necessitat de tenir un fill biològic, de moment“.
En la ronda de preguntes incòmodes, li han preguntat si ha arribat a pensar molt en la mort i ha reconegut que sí ho va fer durant una època concreta de la seva vida: “Va haver-hi un moment en què vaig ser molt hipocondríac amb això, però ara ho he deixat enrere. Si pogués escollir com morir? Sent molt gran i al llit”.
