Àngel Llàcer tornarà als escenaris d’aquí a tres setmanes, un moment molt esperat pels seus fans perquè suposa el retorn d’un clàssic de Nadal com és El petit príncep. El director i actor ha estat allunyat dels teatres durant l’últim any per culpa de la malaltia infecciosa que va agafar al Vietnam, un problema de salut molt greu que gairebé posa fi a la seva vida. Ara, es prepara per recuperar la rutina i confessa quines pors té en una entrevista molt sincera -amb llàgrimes incloses- a RAC1.
Resulta que, després de tota una vida actuant, un dia va patir un atac d’angoixa abans de sortir a escena que encara no s’explica. Li va passar quan l’estaven maquillant per a La jaula de las locas, una obra que es tenia “supersabuda” i on se sentia “súper a gust”: “Allò va ser inexplicable, per mi, perquè gaudia molt de l’espectacle. Però sí, aquell dia a Bilbao vaig començar a trobar-me malament abans de l’actuació. Em suaven les mans i vaig adonar-me que no podia sortir a l’escenari. Em vaig dir a mi mateix que no passava res, que em relaxés, però vaig començar a plorar i m’ofegava… No vaig poder fer la funció“.
Des d’aleshores, l’Àngel Llàcer va agafar molta por escènica: “Em preguntava què passaria quan fes una altra obra, si m’havia passat allò a La jaula de las locas on estava content i feliç fent-la”. En aquell moment, va començar a crear una relació “horrible” amb el fet de pujar a l’escenari perquè li feia “molta por”. I el problema va agreujar-se després d’estar malalt: “Aquesta por es va incrementar, i em sap greu si m’estic posant massa tendre, però són pors… Ara em fa por que em falli el cos, que em falli la cama. I ara he d’aturar-me un moment perquè em poso a plorar“, ha dit en una entrevista en directe que ha emocionat perquè poques vegades se l’havia vist tan vulnerable.
Àngel Llàcer plora en directe en una entrevista sobre el seu retorn al teatre
L’Àngel Llàcer s’ha sincerat i ha acabat confessant que creu, que tot plegat, pot deure’s a una mena d’inseguretat interna que arrossega des de fa anys: “Sento que tinc la responsabilitat d’emocionar i fer bé la meva feina. Penso que fallo -que potser és un trauma infantil que tinc- si no et faig riure, si no t’emociono o si no et faig plorar. En aquests casos, sento que t’estic fallant”.
El català considera que tots estem tan cansats d’haver de fingir davant la gent, les enveges, les presses, les enrabiades, els cotxes o els crits que quan arriba el Nadal, també arriba El petit príncep “i allò és un oasi”. “Crec que funciona per aquesta sinceritat rotunda que hi ha a l’escenari”, ha afegit.
Una entrevista molt personal que haurà emocionat els seus seguidors, que l’han vist fer un exercici de transparència que sempre agrada.
