Ana Obregón està d’enhorabona, ja que avui mateix ha sortit a la venda el llibre que va començar a escriure el seu fill. Un dels desitjos que va fer l’Álex Lequio abans de morir consistia en què la mare continués la seva història, la que havia deixat en un esborrany al qual ella ha acabat de donar forma. El resultat s’anomena El chico de las musarañas, una lectura que no deu ser fàcil de llegir tenint en compte la gravetat del que hi ha escrit. El noi va sincerar-se sobre el procés que va viure des que li anunciessin que tenia un càncer estrany i molt agressiu. Per primera vegada, sabem com va ser la cronologia i com van viure-ho mare i fill.
Diversos mitjans han pogut llegir el text abans de la seva publicació i han compartit alguns dels fragments més durs. Gràcies a Divinity sabem com van ser les primeres proves mèdiques: “Mama, moro de dolor. Vaig cap a urgències”, li va dir l’Álex en una trucada que inicia el llibre. Era el 23 de març del 2018 i el jove creia que tenia hemorroides, un diagnòstic que no es corresponia a la realitat. Els metges van adonar-se que tenia un abscés en el recte i que se l’havia d’operar d’urgència perquè els resultats de les analítiques no eren bons. Un cop el van eliminar, van adonar-se que en realitat es tractava d’un tumor de 10 cm: “Ho sento moltíssim, Ana, el tumor del teu fill és maligne. És un tipus de càncer molt estrany i molt agressiu… Té molt mal pronòstic“, li haurien comunicat.
Ràpidament van traslladar-se fins a Nova York perquè els van assegurar que allà trobarien els millors metges. Semblava que havien eliminat tot el càncer del seu cos, però mesos després va aparèixer un altre tumor i, en aquest cas, venia acompanyat de metàstasi. L’11 de maig del 2020 els van comunicar que era incurable. No hi havia res a fer i havien de començar amb la sedació, una notícia que va provocar el desmai de l’Ana Obregón: “Vaig desplomar-me com una nina de porcellana fràgil. El doctor m’acabava d’arrancar amb les seves mans el meu cor”, relata.
Ana Obregón confessa que va intentar suïcidar-se després de la mort del fill
És en aquest moment quan Ana Obregón confessa que, amb la mort del fill, va deixar de trobar al·licients per continuar vivint. De fet, un dels capítols més durs la fa protagonista en reconèixer que va intentar suïcidar-se: “Vaig sortir al balcó, vaig apropar-me a la barana i vaig recolzar-me cap endavant tot aprofitant que no era molt elevada. Estava en el setè pis i la meva decisió era ferma. Saltar cap a l’abisme era la meva única opció. En aquell moment, l’Alessandro Lequio va picar a la porta i em va suplicar que l’obrís. Em va dir que tenia una cosa important a fer, complir l’última voluntat del nostre fill”.
“El teu fill mai no va saber que, en aquell moment, la teva última voluntat m’havia salvat la vida. Se n’assabentarà quan llegeixi aquestes pàgines. Juro que en aquell instant, el meu acte el veia com una salvació. Vull deixar clar que el suïcidi mai no és una opció, ni en la pitjor de les tragèdies que puguis viure. És una covardia”, escriu en un text colpidor.
Així va demanar Álex Lequio que organitzessin una gestació subrogada que el convertís en pare quan morís
L’última voluntat del seu fill era ser pare, encara que això passés un cop mort. En aquest llibre, tal com ha pogut comprovar Lecturas, l’actriu revela com va ser la seva petició: “Mama, papa… Si em passa alguna cosa, recordeu la mostra que vaig deixar en el laboratori de Nova York. Vull tenir fills, encara que ja no estigui. És el meu desig. Prometeu-me que ho fareu, si us plau”.
Pel que fa a les confessions que va deixar per escrit Álex Lequio, destaca la sinceritat amb què explica que va saber que moriria: “El cos és savi i et prepara per a tot, fins i tot per a la mort. Tens sensacions que et deixen immòbil i, si vols, et fan fora del cos. Surts del cos literalment i deixes de veure, perceps sense saber molt bé com ni per què, però perceps alguna cosa superior. Tinc càncer, però el pitjor de tot és que tinc por“. Un llibre que ja es troba en la segona edició perquè ha tingut molt d’èxit en la prevenda, el que podria veure’s reflectit en un Sant Jordi amb moltíssims exemplars venuts.
