Ana Mena ha tocat el cel en el món de la música després d’uns inicis que no van ser fàcils, tenint en compte que aquí ningú no li feia cas i va haver de marxar a Itàlia per intentar fer-se un nom. La jugada va funcionar-li, i de quina manera, tenint en compte que ara triomfa cadascuna de les cançons que publica. L’artista mai no ha volgut parlar massa de la seva vida privada, un hermetisme que ha fet servir com a escut per protegir-se de les crítiques. Després d’una temporada allunyada de les càmeres i també de la música, torna amb les piles carregades i menys vergonya. De fet, acaba de concedir la seva entrevista més íntima en un pòdcast de Los 40 Principales. Aquí l’hem vist despullar-se completament, fins al punt d’acabar plorant emocionada. Però què ha explicat concretament?
Aquest darrer any, ha estat descansant i reconnectant amb si mateixa després d’una dècada molt intensa de feina en la qual s’ha sentit “molt sola“. “Necessitava, i molt, aquests mesos. És patètic…”, ha etzibat quan no ha pogut evitar les llàgrimes. En aquest temps, s’ha deixat estimar per la seva nova parella. L’actor Óscar Casas s’ha convertit en algú molt important a la seva vida: “Sempre és allà i he vist que hi és cada dia, que m’ho demostra cada dia i que hi ha una comunicació tan fluida que em permeto sentir-me completament vulnerable. Sempre m’ha costat obrir el meu cor i, de cop, arriba una persona que et fa canviar el xip. Ara forma part del meu equip, pràcticament, ja que m’ajuda en tot“.
Ana Mena confessa que no ha tingut sort en l’amor fins ara
No sempre ha tingut sort en l’amor, pel que ha dit. De fet, ha confessat que la seva primera experiència sexual va arribar amb gairebé 25 anys: “La meva primera relació va acabar als 18 anys i, des de llavors, vaig estar anys fustigant-me per culpa de la pressió social que sentia per no haver fet el pas abans. Vaig arribar a mentir sobre el tema quan em preguntaven al respecte. I, al final, no existeix una edat bona. Tot flueix i la decisió l’has de prendre quan la sents, mai no és aviat ni tard i tot és completament respectable”, reflexiona Ana Mena.
I això no ho diu amb cap altre objectiu que el d’ajudar noies que puguin veure’s en una situació similar: “Cada persona té el seu ritme i espero que això pugui servir d’alguna manera com a missatge positiu a noies que no hagin trobat el moment i se sentin pressionades per la societat que dicta què ha de ser”.
Dels seus inicis, ha reconegut que va creure que no arribaria enlloc: “Vaig sentir que anava a la merda, absolutament. Em treien de tot arreu, però això ho explicaré un altre dia“, ha dit tot deixant amb ganes de saber-ne més. Si ara que ha parlat obre la porta a concedir més entrevistes, de moment és un misteri.
