Almudena Cid no ha ocultat mai que ha viscut moments molt complicats al llarg de la seva vida. Gimnasta d’elit molt exitosa i amb un matrimoni feliç (fins que va deixar de ser-ho) amb Christian Gálvez, no tot ha estat de color rosa per a ella. Ara que està liderant un moviment que lluita pels drets dels esportistes després de jubilar-se, ha concedit una entrevista a la revista ¡Hola! en la qual recorda el moment en què va retirar-se de la competició professional i la gran crisi que se’n derivaria després.
Considera que va creure-s’ho massa i que, un cop tot va acabar, la transició va ser difícil: “Durant molts mesos, vaig estar sense entendre què em passava. Vaig patir una gran crisi d’identitat, canvis constants i el sentiment d’abandonament i soledat“, diu. No sabia què fer, un cop va quedar-se sense la gimnàstica rítmica en el seu dia a dia. Va decidir estudiar interpretació, va escriure uns quants llibres infantils, va participar en alguns concursos de televisió… Tot un seguit de feines, però sense massa especialització en res.
De cop, l’entrenador que li marcava el camí va desaparèixer. També es va quedar sense els serveis mèdics i psicològics que l’acompanyaven com a esportista d’elit. El pitjor? Que perds el sentit de competència que t’ajuda a defensar-te en el món: “Vaig fer-ho com vaig poder, sense l’acompanyament de la federació i els professionals”. Ella va marxar de casa amb només 14 anys per dedicar-se professionalment a aquest món, una decisió difícil però de la que no es penedeix: “Si tornés a aquell moment, tornaria a fer el mateix”.
Des que es retirés, ha participat en diversos congressos sobre salut mental en esportistes i està molt conscienciada. Parla obertament de “soledat“, “abandonament” i “seqüeles físiques” en els esportistes: “Tinc companyes que miren amb orgull tot el que van aconseguir, però sempre amb una mirada trista. D’altres, ni tan sols pensen que va valer la pena tant d’esforç”. I en el cas de la rítmica, la cosa és encara pitjor: “Quan som, normalment, menors d’edat ens separen del nucli familiar per incorporar-nos a un règim de feina de vuit hores amb prohibicions i obligacions”.
Quins plans de futur té Almudena Cid?
Ara, com dèiem, aprofita l’altaveu que té per intentar ajudar els esportistes d’elit actuals a poder tenir una bona jubilació. I és que, pel que diu, els anys a l’elit no apareixen en l’historial de vida laboral i, per tant, no han cotitzat prou. N’hi hauria molts que es veuen forçats a allargar les seves carreres al·legant una lesió només per poder rebre una beca que, en realitat, hauria de ser un salari.
I quins són els seus plans de futur? Diu que li encantaria treballar en un llargmetratge, però sempre que pugui passar llargues temporades a Vitòria a prop de la seva família. Acabarà el seu documental i també vol escriure una novel·la per a públic adult, assegura. Tot un seguit de projectes amb els quals es mantindrà ocupada, ara que ha deixat enrere definitivament una part importantíssima de la seva vida.
