Agnès Marquès: “Vaig trigar 37 anys en saber que volia ser mare”

Agnès Marquès ha tornat a la primera línia mediàtica gràcies al pas al Planta Baixa, programa en què substitueix Ricard Ustrell ara que ha de centrar-se en la producció del Col·lapse dels dissabtes a la nit. La presentadora aprofita aquesta expectació per compartir la seva opinió sobre certs temes, el que acaba de fer una altra vegada en parlar sobre la maternitat. Aquesta setmana es deia que Espanya és el país de la UE amb més dones embarassades després dels 40 anys i això li ha donat ales per sincerar-se sobre la seva pròpia experiència.

Ho ha fet en la columna que publica avui a El Periódico: “Vaig trigar 37 anys en saber que volia ser mare. En cap moment abans d’aquests 37 vaig tenir clara la resposta a la pregunta amb la que convivim les dones. Una criatura potser, deia per dir alguna cosa. Sempre em sentia desconcertada perquè no sabia què respondre. Un potser vaig dir tot sentint-me una mica més incòmoda la primera vegada que el meu xicot em va fer la pregunta. Ell somiava amb convertir-se en la versió catalana dels Brady, així que allò va ser intens però fugaç. Ell va començar a buscar la mare dels seus fills mentre que jo em quedava una mica indisposta”.

Agnès Marquès defensa aquelles dones que no saben si tenir fills o no

“En aquell moment, al meu voltant començaven a arribar els nadons en massa i continuen arribant ara que he creuat l’imponent mur dels 40. Em pregunto quantes de vosaltres heu estat mares a una edat madura senzillament perquè vau trigar en saber respondre a la impertinent pregunta perquè no teniu clar si això tan estrany de reproduir-se i haver de cuir, educar i preocupar-se per algú va amb vosaltres”, reflexiona.

I, a partir d’aquí, agafa l’exemple de la Blanca Suárez per criticar que es continuï preguntant a totes les famoses quan seran mares a partir que arriben a certa edat: “Ella va respondre que parlaria sobre el tema amb qui ho hagués de parlar, no amb un reporter i mitja Espanya alhora. Primer amb una mateixa, vaig pensar jo, sense donar cap resposta per donada. Si ja fa anys que reivindiquem les dones que no volen ser mares, ara toca reivindicar aquelles que senzillament no ho saben perquè poder dubtar és l’autèntica llibertat”.