Bárbara Rey continua donant detalls de la seva aventura amb Joan Carles de Borbó, de la que està vivint encara. Ara que acaba de publicar una sèrie sobre la seva vida, està aprofitant per parlar-ne a diferents platós de televisió. En la seva estada a Espejo Público ha tret a la llum una anècdota del temps en què van ser amants que deixa molt malament a l’emèrit espanyol.
Què va passar? Segons el testimoni de Bárbara Rey, havia quedat amb Joan Carles en veure’s a casa seva. L’estava esperant i va sobtar-lo que no arribés, un moment en què va rebre la seva trucada: “Un dia havia de venir a casa i, per error, va entrar a la casa del costat. Jo vivia en el número 15 i aquest veí, en el 16. Els xalets per fora són iguals, per això es va confondre. Va entrar en el garatge, però ningú no l’obria”.
“Jo pensava que era estrany perquè veia que no arribava, quan m’acabava de trucar dient-me que estava a la cantonada. La sort va ser que no hi havia ningú a l’altra casa i no van obrir la porta… L’home que el duia va adonar-se que s’havien equivocat i jo li vaig dir que sortís corrents d’allà perquè el podrien haver vist allà“, ha afegit.


Bárbara Rey explica com va viure una anècdota molt forta amb el rei emèrit
Hauria estat molt divertit que el veí en qüestió obrís la porta i es trobés el rei disposat a passar una nit salvatge extramatrimonial. Per sort per ell, això no va arribar a passar, encara que s’havia dit que havia entrat a la cuina d’aquesta casa i que havien forçat els habitants a signar un contracte de confidencialitat; una informació que la Bárbara nega.
Ella segueix insistint en el fet que van quedar moltes vegades, sempre que ell volia: “He viscut moltes escenes amb ell i ens hem vist en moltes ocasions. Ell treia temps d’on podia. Era impossible evitar les trucades que tenia i era inevitable escoltar les seves converses perquè jo no estava lluny seu. Ella era intocable en aquell moment i ho tenia assumit. En alguns moments recordo que em deia que ens estarien gravant i de fet, alguna vegada vaig sentir que deien que ja podien penjar perquè havíem deixat de parlar”.