Albert Solà, l’home català que assegurava ser fill il·legítim de Joan Carles de Borbó, ha mort sobtadament aquest diumenge. El cambrer de La Bisbal de l’Empordà va anar cap a un bar al que acostumava anar amb amics després de treballar en el restaurant. Diversos testimonis expliquen que deia que es notava molt cansat, però que res feia intuir que estava a punt de patir el que sembla una mort sobtada als 66 anys: “Va demanar una copa de vi, la va agafar i va caure a terra quan es dirigia cap a la taula”, expliquen a El País. Quan van arribar els serveis mèdics ja no haurien pogut fer res per salvar-lo.
Cal recordar que l’Albert fa anys que és conegut mediàticament per assegurar que és ell el fill més gran de Joan Carles. N’estava tan convençut, que fins i tot va acudir als tribunals per intentar demostrar-ho amb una prova d’ADN que deia que mostrava que hi havia una coincidència del 99% entre ells. El Tribunal Suprem no va acceptar la seva demanda el 2015 perquè van considerar que ocultava dades i no va arribar a presentar la prova. No obstant això, ell va recórrer la decisió i va arribar al Tribunal Constitucional encara que allà tampoc no va acceptar-se.
El seu gran triomf? Que The New York Times l’entrevistés l’any passat en un reportatge en què ell afirmava que un agent secret espanyol s’hauria ofert a ajudar-lo perquè pogués demostrar que ell era l’hereu. Després d’uns mesos en silenci, feia pocs dies s’havia anunciat que el programa de Telecinco ¿Quién es mi padre? l’havia entrevistat. Ara, des de la cadena confirmen que emetran aquest programa el pròxim dissabte 15 d’octubre.
Pilar Eyre creu que Albert Solà mentia
Arran de l’anunci de la seva mort, Pilar Eyre ha volgut treure a la llum més informació sobre ell. La periodista del cor mai no va creure en la seva història: “Jo vaig parlar amb ell la mateixa setmana en què va començar aquest deliri que era fill de Joan Carles de Borbó en el bar en què feia de cambrer. La història se l’havia inventat un altre a partir d’un lleuger semblant, que després va cultivar, i estava plena d’errors i detalls grotescos que denotaven que ni un ni l’altre tenien idea sobre el tema. En algunes ocasions, fins i tot, se li escapava el riure”.
“Em va fer pena i li vaig aconsellar que no continués per aquest camí i em va dir que li havien dit que s’assemblava molt a Sarkozy, que si creia que tenia recorregut per allà. Després va anar aprenent i aportava detalls més versemblants, encara que he de dir que tot va ser una immensa broma d’aquelles que tant agradaven a Salvador Dalí, també de l’Empordà. Descansi en pau, crec que amb tot això s’ho va passar bé”, continua en un relat que deixa clar que no hi havia res cert en la història de l’Albert.
5
1
