La Comunitat de Madrid va aprovar el dimecres i va registrar ahir en l’Assemblea el tercer pressupost de la legislatura, uns comptes per a 2026 que ascendeixen a 30.663 milions d’euros, un 6,8% més que l’exercici anterior i que consagren a la sanitat com el principal destí de la despesa autonòmica.
La xifra confirma un patró constant en aquesta legislatura: la major part de l’augment de la despesa ha recaigut en serveis públics fonamentals. I, dins d’ells, la sanitat ha estat l’eix central de l’expansió pressupostària i torna a ser la principal partida, amb 11.009,5 milions d’euros. Un creixement que suposa un increment del 5,3% respecte a 2025 i manté la tendència alcista registrada durant tota la legislatura, amb un creixement acumulat del 12,5% des del començament del mandat i que ha permès impulsar i modernitzar la xarxa d’infraestructures, ampliar serveis assistencials i avançar en la disminució de les llistes d’espera, amb una orientació a la millora de l’atenció al pacient.
En 2023, després de l’impacte sanitari i econòmic del COVID, el pressupost regional va superar per primera vegada els 25.000 milions. Des de llavors, la despesa social ha crescut de forma sostinguda: un 19,6% en 2024, un 4% en 2025 i gairebé un 7% en 2026, malgrat la incertesa del context macroeconòmic i a la pròrroga de les regles fiscals europees.
En sanitat, l’evolució ha estat encara més acusada: de prop de 9.800 milions a més de 11.000 milions, amb un reforç especial a Atenció Primària, que puja un 10,4% en 2026, i a la modernització hospitalària.
Una de les àrees que registra un major creixement és l’Atenció Primària, que en 2026 disposarà de 2.896,1 milions d’euros, un 10,4% més que en l’exercici actual amb l’objectiu de continuar reduint la variabilitat territorial en l’accés a consultes i avançar en la millora de l’atenció comunitària i preventiva.
La major part del pressupost sanitari continua concentrant-se als hospitals, que rebran 7.228 milions d’euros en 2026, un 3,8% més que en 2025. Entre les actuacions previstes destaquen l’avanç de les obres del projecte de la Ciutat de la Salut nou complex de l’Hospital Gregorio Marañón, la reforma integral de l’Hospital de Móstoles i el desenvolupament del futur Hospital de Cures de Mitjana i Llarga Estada de la Serra Nord. També s’inclou la continuïtat de la transformació de l’Hospital Infermera Isabel Zendal.
Dins dels programes assistencials, els comptes mantenen l’impuls a iniciatives iniciades durant la legislatura, com el programa Salut Dona i Sènior Plus, tots dos orientats a millorar l’atenció a col·lectius amb necessitats específiques per edat o tipus de patologia. Així mateix, el pressupost consolida la creació de la qual serà la primera residència del món especialitzada en pacients amb esclerosi lateral amiotròfica (ELA), que oferirà cures avançades i seguiment continuat.
Els avanços inversors de la Comunitat de Madrid en aquesta legislatura han permès, entre altres avanços, augmentar l’activitat quirúrgica i reduir temps d’espera. Madrid va tancar 2024 amb 48 dies de demora mitjana per a una operació programada, destacant la Fundació Jiménez Díaz amb una espera mitjana inferior a 21 dies en 2024, enfront d’una mitjana nacional que supera els quatre mesos, i la tendència de 2025 segueix a la baixa, amb descensos mensuals en la llista d’espera estructural i un augment de l’activitat quirúrgica, afavorit pel reforç de recursos i l’optimització de torns i agendes.
Al costat de l’àmbit quirúrgic, l’Administració autonòmica destaca també en millores en àrees com el diagnòstic mitjançant proves complementàries i l’accessibilitat a consultes d’especialista, encara que aquests indicadors segueixen sotmesos a la pressió del creixement demogràfic i de l’increment de la demanda sanitària. En aquest sentit, el repte per al pròxim exercici consistirà a sostenir la reducció de temps d’espera alhora que es culminen els projectes en marxa.
El pressupost de 2026 inicia ara la seva tramitació parlamentària, que culminarà en les pròximes setmanes. D’aprovar-se en els termes presentats, Madrid tancarà la legislatura amb tres pressupostos aprovats i una línia de creixement sostingut de la despesa social, en particular en l’àrea sanitària. L’evolució d’aquests comptes i el seu impacte en resultats assistencials quedaran com un dels principals elements de balanç del cicle polític que arribarà a la seva fi abans dels comicis de 2027.
