El dret a escollir metge, especialista o hospital dins del sistema públic de salut es consolida com un dels elements més ben valorats pels ciutadans a Espanya, tal com recull un estudi elaborat per Ipsos. Els resultats tornen a situar Madrid com la comunitat amb la puntuació més alta en lliure elecció sanitària, en un context de resultats desiguals entre comunitats autònomes i segons el nivell assistencial.
La valoració mitjana estatal de la possibilitat d’exercir la lliure elecció se situa en un 7,0 sobre 10, amb un 27 % dels ciutadans que li atorguen una qualificació excel·lent.
«A Madrid obté un vuit sobre deu, la puntuació més alta d’Espanya. A més, prop de la meitat dels madrilenys li atorga una qualificació excel·lent», ha assenyalat la directora d’Opinió d’Ipsos, Silvia Bravo.
Després de Madrid se situen Cantàbria (7,3), Navarra (7,2) i el País Basc i Astúries (totes dues amb un 7,1), mentre que les Illes Balears i les Canàries (totes dues amb un 6,4) presenten les valoracions més baixes.
Així ho recull la segona onada d’un estudi elaborat per Ipsos el 2026 sobre la percepció ciutadana del sistema sanitari públic a Espanya. Per nivells assistencials, la mitjana estatal es manté en valors elevats: un 7,8 en l’elecció de metge de família, un 7,7 en la de metge especialista i un 7,8 en la d’hospital.
Les puntuacions més altes es registren al País Basc i a Cantàbria (8,1) i a Astúries (8,0) en atenció primària; a Cantàbria (8,2) i al País Basc (8,0) en l’elecció d’especialista, àmbit en què Madrid ocupa la tercera posició amb un 7,9; i a Madrid, Aragó, el País Basc, Catalunya, la Comunitat Valenciana, Astúries i La Rioja (totes amb un 7,9) en l’àmbit hospitalari.
La valoració del servei rebut després d’exercir la lliure elecció també és positiva en els tres nivells: al conjunt d’Espanya, el 26 % de les persones que han canviat d’hospital, el 25 % de les que ho han fet en atenció primària i el 21 % de les que han canviat en atenció especialitzada qualifiquen l’experiència amb un 9 o un 10. Només tres comunitats —Cantàbria, el País Basc i Madrid— superen la mitjana estatal en els tres nivells assistencials.
En l’àmbit hospitalari, superen el 30 % i encapçalen les valoracions Cantàbria (37 %), Aragó (36 %), el País Basc i Castella i Lleó (totes dues amb un 35 %), a més de Madrid (32 %). A l’atenció primària destaquen Astúries i Navarra (totes dues amb un 31 %), i La Rioja i Andalusia (totes dues amb un 28 %). En atenció especialitzada, sobresurten el País Basc (38 %), les Balears (28 %) i Galícia i Madrid (totes dues amb un 27 %).
CONEIXEMENT DE LA LLIURE ELECCIÓ
El coneixement sobre la lliure elecció varia entre comunitats autònomes i segons el tipus d’atenció assistencial, tot i que Madrid encapçala els resultats en els tres nivells. A la Comunitat de Madrid, el 74,5 % dels ciutadans sap que pot escollir metge de família dins del sistema públic, 11 punts més que la mitjana estatal (63,4 %). La segueixen de prop Andalusia (71,4 %), Astúries (69,3 %) i Galícia (68,4 %).
La diferència s’amplia en la resta de nivells: Madrid arriba al 51,5 % en l’elecció de metge especialista i al 57,1 % en l’atenció hospitalària, pràcticament el doble de la mitjana estatal (28,6 % i 28,2 %, respectivament). A molta distància, la segueixen les Balears (31,1 %) i Cantàbria (31 %) en l’àmbit dels especialistes, i Andalusia (30,4 %) i les Balears (28,6 %) en l’àmbit hospitalari. Les comunitats amb un menor grau de coneixement són les Balears (52,2 %), Navarra (53,8 %) i la Comunitat Valenciana (55,2 %) en atenció primària, i Aragó, Extremadura i les Canàries en els àmbits dels especialistes i dels hospitals.
ÚS EFECTIU DEL DRET
L’exercici efectiu del dret és inferior al seu grau de coneixement, però presenta grans diferències territorials. La mitjana estatal se situa en un 43,8 % en atenció primària, un 17,4 % en l’elecció d’especialista i un 15,7 % en l’àmbit hospitalari.
Pel que fa al metge de família, La Rioja (49,7 %), Andalusia (48,8 %) i Madrid (47,5 %) són les comunitats on més s’exerceix aquest dret, totes per sobre de la mitjana estatal, mentre que els percentatges més baixos corresponen a Extremadura (34 %) i Castella i Lleó (35,6 %). En atenció especialitzada, Madrid encapçala els resultats amb un 27,9 %, seguida de les Balears (24,6 %), La Rioja (22,9 %) i Galícia (20,8 %), davant de Catalunya (9,7 %) i Extremadura (10,2 %), que se situen a la part baixa de la classificació.
És en l’atenció hospitalària on la diferència és més marcada: Madrid arriba al 31 %, catorze punts per sobre de la comunitat següent, Cantàbria (17 %), seguida de Catalunya (16,7 %) i Astúries (15,3 %), i molt lluny del País Basc (7,1 %) i Aragó (7,8 %). A més, és el nivell en què més creix respecte a la primera edició de l’estudi, realitzada el juny de 2025, amb un avanç estadísticament significatiu del 27 % al 31 %.
MOTIUS DEL CANVI
Al conjunt d’Espanya, el principal motiu per sol·licitar un canvi de professional o de centre sanitari és la cerca d’un tracte més humà i personalitzat, que explica el 40 % dels canvis realitzats. El segueixen la proximitat i la facilitat de desplaçament (28 %), la continuïtat i la confiança en el professional (21 %) i la rapidesa en l’atenció (20 %). Aquesta preferència per l’empatia per davant de l’agilitat destaca especialment a La Rioja (51 %), Múrcia (50 %) i Astúries (49 %).
Madrid és la comunitat on té menys pes la cerca d’un tracte humà i personalitzat com a motiu de canvi (33 %), mentre que destaca per donar més importància a la rapidesa en l’atenció (30 %), deu punts per sobre de la mitjana estatal.
Des d’una perspectiva hipotètica, els ciutadans exercirien la lliure elecció principalment per la rapidesa en l’atenció (49 %) i el tracte humà (48 %), seguits de la continuïtat i la confiança en el professional (36 %) i la reputació i la qualitat assistencial (34 %). La demanda d’agilitat sobresurt a La Rioja (58 %) i Galícia (57 %), mentre que la prioritat per la personalització arriba al seu màxim a Cantàbria (60 %).
Aquest patró es manté quan s’analitza la prioritat principal a l’hora d’escollir un professional o un centre sanitari: el tracte humà (22 %) i la rapidesa (20 %) són els factors més determinants a escala estatal, per davant de la reputació i la qualitat assistencial (17 %). Múrcia (32 %) i Galícia (28 %) encapçalen la demanda d’un tracte humà, mentre que Extremadura (30 %) i Madrid (25 %) prioritzen l’agilitat i la reducció de les llistes d’espera.
En conjunt, els resultats reflecteixen que la decisió de canviar de professional o de centre sanitari combina factors relacionals i operatius, en què la qualitat del tracte i la capacitat de resposta del sistema configuren els principals eixos de la lliure elecció sanitària.
MADRID COM A REFERENT
La Comunitat de Madrid se situa com la regió on la lliure elecció sanitària presenta un grau de consolidació més elevat, amb nivells alts de coneixement i ús en els diferents nivells assistencials i les xifres d’exercici més altes d’Espanya en atenció especialitzada (27,9 %) i hospitalària (31 %). Les dades confirmen que la lliure elecció forma part de l’experiència habitual del pacient madrileny i que el seu exercici està vinculat tant a la cerca d’una atenció més personalitzada com a la capacitat de resposta del sistema davant les demores assistencials.
Entre les persones que exerceixen aquest dret, els principals motius de canvi són la cerca d’una atenció més personalitzada (32,8 %) i d’una major rapidesa assistencial i menys llistes d’espera (29,5 %), seguits de la proximitat (26,8 %), la continuïtat i la confiança en el professional (22,6 %), a més de la reputació i la qualitat assistencial (21,3 %). Madrid destaca especialment pel pes de la rapidesa: el 25 % dels ciutadans la situa com a primera prioritat a l’hora d’escollir un nou professional o centre, cinc punts per sobre de la mitjana estatal.
Les preferències dels pacients també permeten identificar els hospitals més sol·licitats del sistema sanitari madrileny. Entre les persones que han exercit el seu dret a la lliure elecció, la Fundación Jiménez Díaz es manté com el centre més sol·licitat, amb el 14 % dels canvis hospitalaris, seguida de l’Hospital Universitario Rey Juan Carlos i l’Hospital General Universitario Gregorio Marañón (tots dos amb un 9,3 %), a més de l’Hospital Universitario 12 de Octubre (7,2 %). En un escenari de canvi futur, la Fundación Jiménez Díaz torna a ocupar la primera posició (11 %), seguida del Gregorio Marañón (9,3 %), el 12 de Octubre (8,3 %) i La Paz (7,2 %).
Aquest estudi es basa en 6.001 entrevistes en línia a ciutadans majors de 18 anys usuaris de la sanitat pública, realitzades entre el 18 de juny i el 9 de juliol de 2026 a totes les comunitats i ciutats autònomes.
La mostra inclou 1.000 entrevistes a la Comunitat de Madrid, amb ponderació demogràfica i territorial. Amb la ponderació aplicada, la base analítica de Madrid ascendeix a 1.693 entrevistes. El marge d’error és de ±1,39 % per al conjunt de la mostra i de ±2,38 % per a la mostra específica de Madrid, sota el supòsit de màxima incertesa (p=q=0,5) i un nivell de confiança del 95,5 %.
