• Barcelona–
  • Girona–
  • Lleida–
  • Tarragona–
  • Tortosa–
  • Mataró–
  • Vic–
  • Vilafranca del Penedès–
  • Vilanova i la Geltrú–
  • La Seu d'Urgell–
  • Puigcerdà–
  • Figueres–
  • Gandesa–
  • L'Hospitalet de Llobregat–
  • Sant Carles de la Ràpita–
  • Sant Cugat del Vallès–
  • Terrassa–
  • Sabadell–
  • Granollers–

El principal repte dels pròxims anys per a les empreses serà extreure valor real de la tecnologia per al negoci i impulsar una reinvenció del talent integrant la Generació Tech.

Una generació nativa digital que necessita gestionar la velocitat que la tecnologia imprimeix al mercat i el temps que requereix el desenvolupament del negoci, segons l’informe ‘El futur del treball. Com la tecnologia està redissenyant les organitzacions, els perfils i el talent’, elaborat per la Universitat Alfonso X el Sabio (UAX) conjuntament amb MIT Technology Review en espanyol.

A partir de la visió de directius de grans entitats com José María Clavería, director financer (CFO) d’UFD, la distribuïdora d’electricitat de Naturgy; Ana Ortín, CDAIO de Mahou San Miguel; Rodrigo Fuentes, director de persones d’AXA; Juan José Cestero, director de Persones d’ILUNION Hotels, i Luis Couceiro, director d’universitats del Grup UAX, l’estudi confirma que la tecnologia vertebra els reptes empresarials i el mercat laboral, des de les professions fins als plans de formació i els reptes per cohesionar plantilles inclusives en què els perfils sèniors i joves sumin les seves fortaleses.

La presentació de l’informe ha tingut lloc aquest dimecres al campus de la universitat a Chamberí, Madrid. María del Castillo, directora de Business & Tech del Grup UAX, ha assenyalat que «la integració de les tecnologies a les organitzacions està obligant a repensar els processos, modificar la manera de prendre decisions i, en definitiva, crear una nova manera de treballar en què el coneixement i el criteri professional són fonamentals. Amb aquest informe, escoltem les necessitats del mercat per dissenyar una formació actualitzada i de qualitat per als nostres estudiants, que els connecti amb l’activitat de les companyies i faciliti la seva incorporació amb les capacitats que requereix l’ecosistema empresarial».

La trobada ha comptat amb la participació de directius de grans organitzacions com Francisco Fernández, director de Recursos Humans de l’Atlético de Madrid, que hi ha intervingut analitzant les tendències del mercat i ha afirmat que «la IA accelera una transformació que ja estava en marxa i ens obliga a repensar què significa aportar valor. Crec que estem massa preocupats per saber quines professions desapareixeran i potser ens hauríem de preocupar més per entendre com canviaran les professions que ja coneixem».

EL REPTE DEL NEGOCI

La digitalització ha portat a les empreses un gran nombre de tecnologies que poden ser una aliada en la gestió del negoci o un simple experiment. Per aconseguir que la tecnologia actuï com a palanca de creixement, tots els experts coincideixen que cal tenir clar quin problema han de resoldre i on té més sentit aplicar-les. «Més que parlar d’una sobrevaloració de la tecnologia, o d’una tecnologia concreta, el que s’està sobrevalorant és l’impacte immediat sense una transformació real», va afirmar Clavería, director financer d’UFD, la distribuïdora d’electricitat de Naturgy.

Per la seva banda, Rodrigo Fuentes, director de persones d’AXA, posa l’accent en la reconfiguració dels mateixos processos que deriva de la incorporació de tecnologies: «L’objectiu final és aprofitar aquesta tecnologia per repensar els processos complets», i adverteix: «Aplicar-la només en un tram genera un coll d’ampolla: el client percep una millora en una petita part, però la seva experiència general no millora».

Aquesta voràgine tecnològica ha reduït els temps d’adopció i, tal com assenyala Ana Ortín, CDAIO de Mahou San Miguel, «no pots ser gaire seguidor. Si no ets dels primers, la velocitat ja no et deixa temps per observar, entendre i esperar que s’estabilitzi abans d’adoptar-la», i assenyala que, en el nou mercat, la clau serà «provar i equivocar-se».

Els experts indiquen també que la bretxa d’adopció és exponencial i es produeix entre sectors, generacions i països, fet que multiplica el repte. Una velocitat que també impacta en el paper de les noves generacions i en la seva entrada al mercat laboral.

EL REPTE DEL TALENT

L’informe assenyala que l’onada tecnològica ha impulsat una evolució dels llocs de treball actuals cap a funcions de més valor que combinen coneixements específics del seu sector amb competències digitals, habilitats per interpretar dades i utilitzar noves eines per millorar la presa de decisions. A més, identifica la gestió de la frustració i la capacitat d’aprendre dels errors com a habilitats especialment rellevants per a la Generació Tech, acostumada a un entorn tecnològic caracteritzat per la immediatesa, fet que es tradueix en una baixa permanència en la primera feina (1,1 anys, davant dels 1,8 anys dels mil·lennistes o els 2,8 anys de la generació X).

D’altra banda, des d’ILUNION Hotels, Juan José Cestero, el seu director de Persones, va destacar l’àmbit cultural de la gestió del talent i va assenyalar que el procés d’adopció tecnològica també suposa un canvi cultural que requereix temps per consolidar-se amb èxit a les empreses. «El primer any segurament no sortirà del tot com vols; el següent anirà millor, i el tercer ja serà més fluid», va manifestar.

Aquestes realitats requereixen una estratègia combinada de talent que permeti acompanyar els treballadors durant els processos de transformació tecnològica amb estratègies de formació contínua i de millora de les competències (upskilling) i reciclatge professional (reskilling) per evitar que les diferències en els ritmes d’adopció es converteixin en noves bretxes de competències. De fet, el Fòrum Econòmic Mundial apunta que el 85% de les organitzacions ja prioritza el reciclatge professional de la seva plantilla.

Luis Couceiro, director d’universitats del Grup UAX, ha reivindicat el paper de la universitat com a centre de formació dels professionals del futur i «garant absolut de l’ús ètic de la IA» a les empreses. Un repte que la Universitat Alfonso X el Sabio aborda amb la creació d’un Comitè d’IA, que vetlla per l’ús ètic d’aquesta tecnologia dins del grup; amb la col·laboració amb organitzacions a través de més de 10.000 convenis, i amb el desenvolupament de pràctiques formatives alineades amb la nova realitat. En aquesta línia, més de 700 estudiants de la UAX ja han participat en projectes per aprendre a desenvolupar les seves pròpies aplicacions i agents. «Amb la realització d’aquest estudi i el contacte directe amb el món empresarial, des de la UAX ens avancem al futur proposant programes oficials i títols propis que podem anar evolucionant al mateix temps que es transformen les necessitats de les companyies. Contribuïm així al fet que els nostres alumnes estiguin 100% preparats amb les habilitats que demana el mercat professional», va indicar Couceiro.

NOVES PROFESSIONS I HABILITATS

Entre els perfils més demandats guanyen protagonisme els especialistes en arquitectura de dades, desenvolupament i enginyeria d’intel·ligència artificial o els gestors d’IA, per la seva capacitat per gestionar, supervisar i formar altres treballadors en l’ús d’aquestes tecnologies, i actualment, adverteix l’informe, són difícils de trobar. A més, alerta que àmbits com el màrqueting, els recursos humans, el dret o la gestió empresarial estan incorporant eines digitals i intel·ligència artificial als seus processos habituals, fet que està transformant els rols tradicionals cap a perfils amb competències tecnològiques i visió analítica.

Pel que fa a les habilitats que les empreses valoren més en els seus professionals, l’informe sosté que les persones adquireixen un paper més rellevant en la definició d’objectius, la supervisió de resultats i la presa de decisions, atès que les eines d’IA assumeixen una part cada vegada més gran de les tasques d’execució. En aquest sentit, l’informe destaca l’aparició d’un nou perfil híbrid dedicat a l’alfabetització en intel·ligència artificial (AI literacy), entesa com la capacitat de comprendre, utilitzar, avaluar i supervisar els sistemes d’IA de manera crítica i responsable, de disposar del criteri suficient per identificar-ne les limitacions i els biaixos, interpretar-ne les respostes i aprofitar-les adequadament.

Comparteix

Icona de pantalla completa