Les dones amb sobrepès o obesitat podrien obtenir millors resultats reproductius quan la transferència d’embrions congelats es fa després d’una preparació endometrial en cicle natural, en comparació amb els cicles artificials o substituïts, segons un estudi liderat per l’IVI Institute.
La investigació, presentada al Congrés Científic Anual de l’American Society for Reproductive Medicine (ASRM), va observar que les dones amb excés de pes sotmeses a una preparació endometrial artificial presentaven taxes més baixes d’embaràs evolutiu, més avortaments i menys naixements vius que les que es van sotmetre a la transferència en un cicle natural.
El treball va analitzar transferències d’embrions euploides, és a dir, cromosòmicament normals. D’aquesta manera, els investigadors buscaven reduir el pes de la qualitat embrionària en els resultats i estudiar de manera més específica el paper que tenen l’endometri i l’entorn matern.
«Si transferim embrions de bona qualitat i amb una dotació cromosòmica normal, la responsabilitat del que passi posteriorment recau fonamentalment en l’entorn matern i, especialment, en l’endometri», va explicar el doctor José Bellver, ginecòleg de l’IVI Fertility Valencia i investigador principal de l’estudi.
Va indicar que, abans de fer una transferència d’embrions congelats, cal preparar l’endometri perquè assoleixi les condicions adequades per rebre l’embrió. Aquesta preparació es pot fer mitjançant un cicle natural, en què la dona ovula i produeix de manera fisiològica les hormones necessàries, o mitjançant un cicle substituït o artificial, en què l’ovari roman inactiu i s’administren estrògens i progesterona mitjançant medicació.
Els cicles artificials s’han utilitzat àmpliament perquè permeten una programació més gran dels tractaments. Tanmateix, investigacions recents han començat a analitzar si aquesta estratègia ofereix els mateixos resultats en tots els perfils de pacients.
Segons els investigadors de l’IVI Institute, una de les possibles explicacions de les diferències observades podria estar relacionada amb la progesterona, una hormona essencial perquè l’endometri assoleixi el grau de receptivitat necessari per a la implantació.
«Pensem que el mecanisme principal és un dèficit d’acció de la progesterona a nivell endometrial. En les dones amb obesitat és més freqüent trobar nivells subòptims de progesterona el dia de la transferència quan s’utilitza una preparació endometrial substituïda o artificial», va assenyalar Bellver.
Per contra, quan la dona ovula de manera natural, no només produeix progesterona, sinó també altres substàncies que, segons els investigadors, podrien afavorir la implantació i el desenvolupament de la placenta durant les primeres setmanes de gestació.
TRACTAMENTS PERSONALITZATS
Els autors subratllen que es tracta d’un estudi retrospectiu i que caldran nous assajos abans d’establir canvis definitius en la pràctica clínica. No obstant això, consideren que els resultats reforcen la necessitat d’adaptar cada vegada més els tractaments de reproducció assistida a les característiques individuals de les pacients.
«Si aquestes dades es confirmen, les dones amb sobrepès o obesitat que ovulen regularment podrien beneficiar-se més d’una preparació endometrial en cicle natural o natural modificat que d’una preparació completament substituïda», va afirmar Bellver.
Els especialistes recorden, a més, que, en les dones amb sobrepès o obesitat que volen quedar-se embarassades, la primera recomanació continua sent intentar reduir el pes mitjançant canvis en l’estil de vida, amb una alimentació saludable, activitat física i suport especialitzat quan sigui necessari.
Tanmateix, aquesta pèrdua de pes no sempre és fàcil ni suficient, per la qual cosa els investigadors defensen la necessitat d’identificar altres estratègies que permetin optimitzar les possibilitats reproductives.
«El nostre objectiu és trobar la millor manera d’ajudar aquestes dones a aconseguir un embaràs evolutiu i un nadó sa. La personalització de la preparació endometrial pot ser una de les eines per aconseguir-ho», va concloure l’investigador.
