La passió pel futbol a Espanya no sorgeix de manera espontània ni per elecció pròpia, s’hereta, segons ho percep un de cada dos espanyols (52%), que considera que l’afició futbolística es transmet principalment en l’entorn familiar, segons un estudi impulsat per LALIGA en el marc de la nova campanya ‘42 llegats, 42 maneres de guanyar’, una iniciativa que l’objectiu de la qual és potenciar el sentit de pertinença i fer valdre l’emoció, cultura i història dels 42 clubs de LALIGA.
A més, 7 de cada 10 fills aficionats al futbol comparteixen el club del seu pare o mare, sent la Comunitat de Madrid i Catalunya les regions on més es genera aquesta situació. Al costat del factor familiar, el component territorial també juga un paper rellevant: el 24% dels espanyols vincula la seva afició a la proximitat geogràfica amb l’estadi o el club, un tret que s’intensifica en comunitats com Euskadi (37%), Astúries (33%) i Comunitat Valenciana (28,4%).
En paraules d’Ángel Fernández, director de Marca i Estratègia Global de LALIGA: “L’herència del futbol és un dels majors valors de LALIGA. És la suma de 42 cultures, 42 maneres de sentir i de guanyar, unides per un mateix orgull de pertinença. Amb aquesta campanya volem fer valdre tot allò que els aficionats reben dels seus i fan créixer amb cada generació”.
Els resultats s’emmarquen en 42 llegats, 42 maneres de guanyar, una iniciativa de LALIGA amb un enfocament integral i transversal, que busca involucrar als aficionats, fent-los partícips d’un relat col·lectiu a través de les seves històries i vivències personals. La campanya inclou el llançament d’un espot que trasllada la importància del llegat del futbol, així com accions especials en estadis i continguts en xarxes socials, en col·laboració amb els clubs.
L’herència futbolística es transmet, a més, de múltiples maneres i en diferents direccions. Entre aquells espanyols que han rebut el futbol via herència familiar, les dades l’avalen. El 76% va començar a seguir el futbol per influència directa del seu pare o la seva mare, mentre que un 18% ho va fer a través dels seus germans. Crida l’atenció el pes de l’anomenada “herència invertida”: un 8% dels qui reben l’herència via familiar reconeix haver rebut l’afició de fills, nebots o nets, la qual cosa reflecteix com el futbol és capaç de construir vincles intergeneracionals en tots dos sentits i garanteix la continuïtat de l’interès pel futbol en les generacions esdevenidores. Aquesta xifra és especialment significativa a illes Balears (15%) i a Catalunya (12%), totes dues per sobre de la mitjana.
En aquest relat compartit, el paper de les dones guanya visibilitat. Un 16% dels aficionats assegura haver heretat la passió pel seu club d’un familiar femení, una xifra especialment significativa a illes Balears (24,6%) i Catalunya (17,5%), on aquesta transmissió des de mares, àvies o germanes adquireix major protagonisme.
La importància d’aquest llegat és inqüestionable per a la gran majoria. El 93% dels espanyols considera important o molt important transmetre l’afició per un club entre generacions, amb Andalusia de nou al capdavant com la comunitat que major valor atorga a aquest component familiar del futbol (amb un 94%).
Més enllà de l’origen del sentiment, l’estudi també reflecteix com i amb qui es viu el futbol. La llar continua sent el principal escenari per a seguir els partits: el 87% dels aficionats espanyols assegura veure’ls mínim una vegada al mes a casa. No obstant això, la dimensió social del futbol segueix molt present fora de la llar. El 57% afirma acudir al bar almenys una vegada al mes per a veure les trobades, enfront del 37% que reconeix anar a l’estadi amb aquesta mateixa regularitat.
Entre els qui assisteixen a l’estadi, el futbol torna a mostrar-se com una experiència compartida. La meitat acudeix amb la seva parella i el 46% ho fa en companyia dels seus fills, un percentatge que resulta superior a Illes Canàries (55%), Astúries (52%) i Madrid (50%). Andalusos i murcians destaquen per acudir a l’estadi amb el seu pare en grau més alt que la mitjana nacional (29% i 40%, respectivament, enfront del 24,75%). Balears (33,4%), Comunitat Valenciana (33%) i Cantàbria (31%) sobresurten per una assistència més elevada als camps de futbol acompanyats de dones, on la mitjana nacional se situa en un 28,5%, mentre que illes Balears i Cantàbria també registren una presència destacada d’avis en les graderies.
Les hores prèvies als partits reforcen igualment aquest sentiment de pertinença. Astúries presenta la concentració més gran en bars d’Espanya (61%), mentre que Euskadi destaca per un consum més elevat al carrer abans de les trobades (36,4% enfront del 27% de la mitjana nacional). Entre els qui segueixen el futbol en bars, tres de cada quatre espanyols acudeixen sempre als mateixos establiments, una dada que evidencia el fort vincle que es genera entre el futbol, els espais de trobada i la identitat local.
ELS EQUIPS QUE MÉS S’HERETEN
En l’àmbit de clubs, el llegat familiar és també clau perquè la passió pels colors perduri en el temps. D’entre el gruix dels clubs de LALIGA, destaquen dos equips l’afició dels quals reconeix haver heretat la seva passió en l’entorn familiar principalment: Sevilla FC (64,85%) i Reial Madrid (57,29%).
En termes de transmissió pròpia, l’herència pare-fill és la més present en tots els equips, destacant el València CF (51,92%), el Sevilla FC (47,84%) i l’Athletic Club (46,31%) i Reial Betis es corona com l’equip amb herència intergeneracional més elevada amb un 24,01% d’aficionats que van heretar la seva afició d’avis a nets, superant àmpliament la mitjana dels clubs (15,34%). Si ens concentrem en les dones com a responsables de transmetre aquest llegat, destaca el Real Sporting de Gijón (27,01%) com l’equip que més deixen en herència les mares per sobre de la mitjana de clubs. En termes d’herència invertida, són els aficionats de l’Esportiu de la Corunya, Girona i Mallorca els que més adquireixen aquesta afició pels clubs a través dels seus fills, coincidint amb la progressió esportiva d’aquests clubs en els últims anys.
