La recerca en el camp de la medicina ha provocat que la salut de les persones hagi anat evolucionant i cada vegada els éssers humans són més longeus. No obstant això, el debat sobre l’envelliment ha començat a canviar. La pregunta ja no és només quant es viu, sinó en quines condicions s’arriba a aquests anys.
Segons les últimes dades del Ministeri de Sanitat a Espanya, l’esperança de vida arriba ja fins als 83,9 anys, però els anys de vida saludable se situen en 80. Aquesta diferència, encara que aparentment petita, reflecteix una realitat que interessa cada vegada més a experts en salut preventiva: viure més temps no sempre significa viure millor.
Aquest és precisament el concepte que està guanyant pes en la bioingeniería: el ‘healthspan’, o la quantitat d’anys que una persona manté una bona salut física, cognitiva i funcional abans que apareguin limitacions associades a l’envelliment. Durant anys, la longevitat es va vincular gairebé exclusivament a avanços mèdics i tractaments capaços d’allargar la vida. Ara, el focus comença a desplaçar-se cap a la prevenció i cap a tots aquells factors quotidians que influeixen silenciosament en com envelleix l’organisme.
La qualitat del descans, la inflamació crònica de baix grau, l’estrès oxidatiu o l’entorn respiratori formen part d’aquesta conversa. També l’exposoma, un terme que fa referència al conjunt de factors ambientals i personals que afecten el cos al llarg de la vida: des de la contaminació fins al somni, l’alimentació o la qualitat de l’aire en interiors.
En aquest nou paradigma, s’estan començant a desenvolupar tecnologies orientades precisament a ampliar aquests anys de vida saludable. És el cas de Biow, una tecnologia desenvolupada a Espanya i especialitzada en benestar preventiu a través de la modulació del exposoma personal. La seva tecnologia treballa sobre l’entorn del descans, creant un entorn optimitzat que busquen afavorir la regeneració cel·lular nocturna i reduir l’impacte de l’estrès oxidatiu.
L’interès per aquesta mena de solucions respon a una tendència cada vegada més clara: l’envelliment ja no s’entén únicament com una qüestió cronològica, sinó biològica. Avui se sap que factors com l’eficiència mitocondrial (la capacitat de les cèl·lules per a produir energia) o la deterioració cel·lular acumulada influeixen directament en la vitalitat, el descans, la recuperació física i l’aparició de malalties relacionades amb l’edat.
L’anomenada “longevitat funcional” cerca precisament retardar aquesta deterioració i conservar durant més temps capacitats essencials de l’organisme. No es tracta de perseguir una vida infinita, sinó de mantenir energia, autonomia i benestar el màxim temps possible.
