Aquest any, l’Institut Valencià d’Infertilitat (IVI) celebra el 35è aniversari recordant que, des de la seva fundació el 1989, més de 250.000 nens han nascut gràcies als seus tractaments, acompanyant milers de dones que van trencar tabús i van obrir camí a una nova maternitat.
Fa més de tres dècades, els primers nens nascuts a Espanya gràcies a la medicina reproductiva representen el gran avenç de la innovació per superar la infertilitat. Avui, aquests nens són adults i és la primera generació que pot dir que va arribar al món gràcies a la ciència, símbol de com la innovació mèdica ha transformat la manera de formar una família al nostre país, assenyala l’entitat.
“Aquesta primera generació de fills nascuts amb ajuda de la ciència demostra que la reproducció assistida ja forma part de la història quotidiana d’Espanya”, expliquen des d’IVI a Servimedia. A les clíniques, les històries es multipliquen: mares que van acudir a la dècada dels 90 per falta d’alternatives, joves que avui reflexionen sobre el paper de la investigació mèdica a la seva vida i professionals que van ser pioners d’una tècnica que avui és referent mundial.
Realitat diferent
Va indicar que aquesta fita s’emmarca en un context social molt diferent del dels anys 80. Mentre IVI celebra tres dècades i mitja, plenes de vida, Espanya passa un moment d’hiverns demogràfics successius: cada vegada neixen menys nens i l’edat per ser mare s’endarrereix més. “El nostre país té una de les taxes de fertilitat més baixes del món (1,2 fills per dona), i si es manté la tendència actual podria perdre entre un 30% i un 40% de la seva població abans del 2100”, afegeix.
Destaca que així ho adverteix l’informe elaborat per PwC Strategy&, que analitza l’impacte econòmic i social de la baixa natalitat als països desenvolupats. Un estudi que subratlla també que aquesta medicina reproductiva és una eina clau per revertir aquest declivi, apropant el nombre de fills desitjats al nombre real i contribuint a l’equilibri demogràfic.
Espanya lidera avui l’ús de tècniques de reproducció assistida a Europa, amb prop de l’11% dels naixements procedents d’aquestes teràpies, per això, afirma Javier Sánchez-Prieto, CEO d’IVI RMA Global, “hem de replantejar la fertilitat com un bé públic i un pilar de la sostenibilitat demogràfica. No només ajudem pacients, sinó que les societats se sostinguin”.
De fet, l’informe assenyala que, si països com els Estats Units, el Regne Unit o Itàlia assolissin el mateix nivell d’accés a tractaments que Espanya, podrien sumar més de 375.000 naixements addicionals cada any i retardar entre 7 i 22 anys el declivi poblacional.
Per això apunta que l’aniversari d’IVI no és només una mirada al passat, sinó també una reflexió sobre el futur: com la innovació pot contribuir a sostenir l’esperança demogràfica. Les famílies que fa tres dècades van confiar en la investigació mèdica reivindiquen avui el valor humà d’aquella decisió: dones que van ser mares solteres quan era impensable, parelles que van superar anys d’infertilitat i joves que agraeixen la determinació dels seus pares.
Sota el lema “35 anys plens de vida”, IVI explica que ret homenatge a aquesta història compartida i a una generació que simbolitza “el pas del temps, la normalització de la reproducció assistida, el poder transformador de la ciència i la necessitat de continuar apostant per ella per garantir el futur demogràfic.
