Grupo Baraka, després d’impugnar l’acord dels estatuts de Crea Madrid Nuevo Norte i reclamar que s’informi de la judicialització de dues parcel·les abans de la seva subhasta, ha demanat a ADIF, BBVA i al notari que va autoritzar l’escriptura de compravenda dels terrenys de Chamartín que expliquin els motius pels quals es va dur a terme l’operació sense l’autorització «obligatòria» del Consell de Ministres.
El grup ha assenyalat que la venda de terrenys públics d’ADIF a BBVA vinculats al megap projecte urbanístic Madrid Nuevo Norte està sota el focus judicial per l’absència d’una autorització del Govern a l’Operació Chamartín, tal com exigeix un article de la Llei 33/2003, del patrimoni de les administracions públiques.
A aquesta controvèrsia s’hi afegeix, a més, la negativa del notari Antonio Pérez Coca, que va autoritzar l’escriptura de compravenda del 19 de desembre de 2024, a explicar per què no va exigir una autorització expressa del Consell de Ministres per formalitzar la transmissió.
Grupo Baraka i l’associació «No Abuso», que agrupa els reversionistes afectats, mantenen obert un procediment davant l’Audiència Nacional en què en sol·liciten la nul·litat de l’operació. La disputa es remunta al 28 de desembre de 2018, quan es va signar una novació de la concessió sobre els terrenys i els drets urbanístics de Chamartín. En aquell moment, José Luis Ábalos era ministre de Foment i Isabel Pardo de Vera presidia ADIF. Els recurrents sostenen que aquell acord i els contractes posteriors s’haurien de declarar nuls perquè no es va obtenir l’autorització governamental que consideren legalment exigible. Indiquen que el mateix Ábalos va reconèixer en una entrevista publicada el juliol de 2025 a El Confidencial que, tot just arribar al Ministeri de Foment, el conseller delegat de BBVA el va trucar amb el missatge velat de «deixar fer».
El conflicte gira al voltant de l’article 135.3 de la Llei 33/2003, del patrimoni de les administracions públiques. Aquesta norma estableix que la venda d’immobles o drets de l’Administració General de l’Estat i dels seus organismes públics el valor de taxació dels quals superi els 20 milions d’euros requereix l’autorització prèvia del Consell de Ministres, a proposta del Ministeri d’Hisenda.
Els demandants argumenten que es tracta d’una exigència legal que no es pot eludir quan es donen les condicions previstes en la normativa. Per tant, consideren que, si la compravenda dels terrenys d’ADIF a BBVA estava subjecta a aquest precepte, l’autorització del Govern constituïa un requisit necessari per formalitzar l’operació.
BBVA sosté que l’operació comptava amb l’autorització corresponent. Tanmateix, en les revisions de totes les referències i acords publicats del Consell de Ministres que ha dut a terme Grupo Baraka, no s’ha localitzat cap aprovació expressa. Aquesta circumstància constitueix un dels principals arguments de la reclamació judicial.
L’Audiència Nacional haurà de resoldre ara si la modificació de la concessió del 2018 i les transmissions posteriors de terrenys i drets urbanístics estaven subjectes al requisit invocat pels demandants. Si se’n confirma l’obligatorietat i l’absència d’autorització, el tribunal haurà de determinar les conseqüències jurídiques sobre els acords impugnats.
El procediment obre així un nou front per a Madrid Nuevo Norte, un dels desenvolupaments urbanístics més importants de la capital, en qüestionar la legalitat dels tràmits administratius que van permetre la transmissió d’actius públics vinculats a l’estació de Chamartín.
