Científics, administracions i empreses van compartir aquest dimecres els impactes positius que els parcs fotovoltaics tenen a la biodiversitat i al desenvolupament rural a Espanya, segons va informar la Unió Espanyola Fotovoltaica (UNEF).
La Sala Constitucional del Congrés va acollir la IV Jornada de Sostenibilitat i Biodiversitat en plantes fotovoltaiques, organitzada per UNEF i que va reunir més de 200 assistents en una cita centrada a “analitzar l’aportació que l’energia solar fotovoltaica suposa per a la protecció i l’incentiu de la biodiversitat, el desenvolupament local i l’economia circular”. A més, s’han lliurat els Segells d’Excel·lència en Sostenibilitat d’UNEF, “reforçant el compromís del sector amb un model energètic responsable i sostenible”.
Hugo Morán, secretari d’Estat de Medi Ambient del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, va obrir la trobada i va ser l’encarregat de lliurar els Segells d’Excel·lència certificats aquest any, que reconeix els projectes amb millors pràctiques i resultats, amb criteris socioeconòmics, ambientals, d’economia circular i de governança. 15 projectes, de Renovalia, Sonnedix, Sunowatt, RPGlobal, Naturgy i Iberdrola van rebre aquest reconeixement.
“La fotovoltaica és un dels sistemes d’aportació al mix energètic més sostenibles estructuralment i de la que produeix menys impacte. El seu impacte, principalment visual, aporta altres beneficis al medi ambient i biodiversitat que el compensen”, va comentar Morán. “Un any més, felicito UNEF per aquesta iniciativa i els animo que continuïn exercint aquest activisme de difusió i d’informació rigorosa” va afegir.
Biodiversitat
A la jornada es va posar de manifest com els parcs fotovoltaics poden ser un motor important per a l’estímul de la biodiversitat i la recuperació de sòls. “Estem en un moment crític per aconseguir aquesta integració entre conservació de la biodiversitat, restauració dels elements mediambientals degradats i desplegament de sistemes de generació d’energia renovables”, va destacar Fernando Magdaleno Mas, subdirector general de Biodiversitat Terrestre i Marina del Ministeri. Una idea en què va aprofundir Cristóbal Martínez, director de biodiversitat d’Idees Mediambientals, que va destacar el paper que juguen els parcs per compensar les terres amb cultius més intensius: “Les plantes fotovoltaiques poden ser espais per acollir gran part de la biodiversitat que s’està perdent als mitjans agrícoles que són més agressius i excloents per a flora i fauna. Es pot aconseguir un balanç positiu net de biodiversitat”.
Marc Vilahur, director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya, també va subratllar aquest missatge: “Davant d’espais agrícoles altament intensius, disposar d’espais oasis com la fotovoltaica és fonamental per no perdre biodiversitat. Es pot pensar que la fotovoltaica és molt intensiva en terreny, però en realitat el terreny que necessita és molt poc”. Manuel Morales, Catedràtic del departament d’Ecologia i co-coordinador de la Càtedra Steppe Forward de la UAM, va posar l’accent en la importància dels estudis científics sobre el terreny, afirmant que “la compatibilització de l’energia fotovoltaica amb la conservació de biodiversitat és un sine qua non, i ha de basar-se en el millor coneixement científic”.
Desenvolupament rural
La sostenibilitat social en el desenvolupament dels projectes fotovoltaics va ser un altre dels pilars de la trobada i de les bones pràctiques compartides. “Els promotors són un veí més. Estaran allà 30 o 40 anys. Els veïns ho han de veure com algú que arriba al poble, vol invertir i participarà en el desenvolupament i creixement del poble. A Belinchón, hem passat de 280 a 450 habitants gràcies a la gestió que s’ha fet al municipi dels recursos generats per la fotovoltaica”, va compartir Conca.
“Sovint, els veïns coneixen els projectes per primera vegada per la premsa, i els arriba de cop i volta i sense informació. Les empreses han de ser conscients que han de transmetre la informació als veïns directament i des del primer moment, per evitar pors i poder fer arribar tots els beneficis que pot suposar per al municipi, que són molts”, ha apuntat Mónica Grados Caro, alcaldessa de l’Ajuntament d’Alc.
En aquesta mateixa línia, Luis Velasco, director de Suport al Desenvolupament d’Instal·lacions de REE, va comentar que “és important que hi hagi una escolta activa entre els promotors i la població on es desenvolupen els projectes. Per entendre el territori, aclarir dubtes i informar i, també, subratllar els projectes i tot el seu potencial de desenvolupament per a la comunitat”. Una cosa en què també va coincidir Carlos Rubio, soci fundador de Sembra Energía, que va alertar que “la manca d’informació genera desconfiança i la sobreinformació agobia. Hi ha d’haver línies de comunicació directa des de l’inici. El primer amb la ubicació, entenent el valor social i de patrimoni del territori, i triant la localització més adequada”.
Regeneració
Javier Peña, fundador de Hope i Aliança per la regeneració, va presentar el programa ‘Renovables per la Regeneració’, impulsat per la Fundació Hope. Un projecte que cerca fomentar el potencial de regeneració dels sòls i renaturalització que tenen els parcs fotovoltaics.
“Estem perdent la batalla contra la simplificació dels ecosistemes. Anem perdent biomassa d’insectes any rere any a Espanya, la desertificació avança… i la causa número u és la producció agrària intensiva. El projecte que estem treballant des de la Fundació Hope és una invitació a reimaginar, a ressignificar, cosa que significa el desplegament de camps solars. Si amb una gestió mínima d’aquests parcs fotovoltaics ja s’estan convertint en refugis de biodiversitat, imaginem fins on podeu arribar. És una enorme oportunitat per a la regeneració”.
Oportunitat de desenvolupament
Juan Andrés Walliser, doctor de sociologia de la Universitat Complutense de Madrid, va presentar els resultats de l’estudi ‘Impacte Socioeconòmic de les Inversions en Energia Solar Fotovoltaica’, realitzat per equips de recerca de la Universitat Carlos III de Madrid i la Universitat Complutense. L’estudi revela que la implantació de plantes solars contribueix a dinamitzar l’ocupació local, atreure població, estimular el teixit empresarial i augmentar-ne els ingressos municipals, amb una percepció social majoritàriament positiva. “Els projectes fotovoltaics als territoris tenen un gran potencial de desenvolupament per al món rural”, va destacar.
Carlos Montoya, cap del Departament Solar i Autoconsum de l’IDAE, va avançar les claus de la Guia sobre Integració de la Biodiversitat en Plantes Fotovoltaiques que desenvolupa IDAE amb la col·laboració d’UNEF, i que té com a objectiu analitzar l’impacte en la biodiversitat que suposa el desenvolupament d’instal·lacions fotovoltaiques. “Amb l’adequada planificació d’accions, una planta fotovoltaica pot millorar la biodiversitat davant d’altres usos del sòl amb més presència i activitat humana”, va comentar Montoya.
Cristina Narbona, presidenta de la Comissió de Transició Energètica del Congrés dels Diputats, va clausurar l’acte recordant que “la fotovoltaica ha tingut un recorregut de rapidíssima reducció de costos de producció”, i destacant la “grandíssima oportunitat d’atreure inversió i per al desenvolupament dels territoris”.
En aquest sentit, José Donoso, director general d’UNEF, va reflexionar sobre que “estem canviant el desenvolupament de projectes pel desenvolupament de llocs. Estem creant nous llocs des del punt vista de la biodiversitat, però també des de la creació de desenvolupament econòmic local”, i va remarcar la importància de l’excel·lència en aquest desenvolupament: “Som una tecnologia que no només contribueix a l’emergència climàtica, sinó a l’emergència climàtica. 0,3% de tot el territori agrícola per complir Pniec. Però aquest 0,3% l’hem de tractar amb absolut respecte”.
Donoso va concloure
remarcant la potència que la tecnologia fotovoltaica té per al desenvolupament econòmic d’Espanya, afirmant que “fa 7 anys, quan va començar la fotovoltaica al nostre país, REE només tenia 2 GW de demanda. Avui dia tenim concedits més de 42 GW i en planificació 30 GW més. Un total de 70 GW”. No es construirà tot, però amb què un 15% es faci, estem davant d’una nova revolució industrial que no podem deixar perdre i de la qual s’han de beneficiar especialment aquells territoris que han apostat pel desenvolupament de les renovables. Empreses, municipis, comunitats autònomes i govern central han de treballar junts per no desaprofitar aquesta oportunitat històrica”.
