El País Basc, Madrid i Catalunya continuen sent els principals referents sanitaris del país, tal com recull un estudi elaborat per Ipsos. La sanitat pública obté una valoració mitjana de 6,3 sobre 10 i el 53% dels ciutadans li atorga un notable o un excel·lent.
L’habitatge i la sanitat es mantenen com els assumptes que més preocupen la societat espanyola, però la immigració irromp amb força entre les principals inquietuds ciutadanes. El 58,4% dels espanyols inclou l’habitatge entre els tres problemes més rellevants de la seva comunitat i el 49,7% assenyala la sanitat. A continuació, apareix la immigració, citada pel 29,4%, per davant dels impostos i la inflació (25,3%), així com de l’atur (23,8%).
Aquest informe mostra diferències territorials importants: l’habitatge assoleix els nivells més elevats de preocupació a les Balears (74%), Galícia i Cantàbria (65%) i Madrid, la Comunitat Valenciana i les Canàries (63%); la sanitat destaca especialment a Galícia (59%), el País Basc (58%) i La Rioja, Aragó, Castella i Lleó i Andalusia (57%), i la immigració té més pes a les Balears (48%), Aragó i Múrcia (42%) i les Canàries (40%).
Així ho recull la segona onada d’un estudi elaborat per Ipsos el 2026 sobre la percepció ciutadana del sistema sanitari públic a Espanya. La valoració mitjana se situa en 6,3 punts sobre 10 i el 53% dels usuaris espanyols puntua la sanitat pública de la seva comunitat amb una nota d’entre 7 i 10. Pel que fa a les valoracions excel·lents, les Balears lideren la classificació, amb un 19,3% de puntuacions de 9 o 10, seguides de Cantàbria (18,0%) i Madrid (17,9%). Astúries se situa molt a prop, amb un 17,3%.
PRESTIGI
«Quan preguntem als espanyols quines comunitats consideren que tenen una sanitat pública millor, el País Basc encapçala la classificació amb un 29%, seguit molt de prop per la Comunitat de Madrid, amb un 26%, i, una mica més lluny, Catalunya, amb un 22%. Aquests són els tres principals referents», va indicar la directora d’Opinió d’Ipsos, Silvia Bravo.
En aquest informe, Navarra ocupa la quarta posició, amb un 19,3%, mentre que, a l’extrem contrari, Andalusia obté la valoració mitjana més baixa de la seva sanitat pública, amb 5,8 punts sobre 10, seguida d’Extremadura (6,0) i de Galícia, La Rioja i les Canàries (6,1 en tots tres casos).
Per la seva banda, les Balears són la comunitat amb una proporció més elevada de ciutadans que qualifiquen amb un excel·lent (9 o 10) la sanitat pública de la seva pròpia comunitat, amb un 19,3%, seguides de Cantàbria (18,0%), Madrid (17,9%) i Astúries (17,3%), davant del 13,1% de la mitjana estatal.
LA FORTALESA DEL SISTEMA
La capacitació dels metges i del personal d’infermeria continua sent l’aspecte més ben valorat de la sanitat pública, amb un 34,2% de puntuacions excel·lents en tots dos casos. Pel que fa a la capacitació mèdica, destaquen Navarra (39,2%), Cantàbria i Madrid (39,1% en tots dos casos) i Andalusia (38,9%). En infermeria, Navarra lidera la classificació amb un 48,7%, seguida de les Balears (40,5%) i Galícia (38,8%).
El tracte personal rebut assoleix un 32% de valoracions excel·lents a escala estatal. El País Basc (43,5%) i Navarra (43,3%) obtenen els millors resultats, seguits d’Astúries (37,6%). Pel que fa a la informació facilitada sobre el problema de salut, Navarra (29,5%), Madrid (26,3%) i Castella i Lleó (26,1%) ocupen les primeres posicions.
Entre els aspectes relacionats amb els serveis, Navarra (33,4%), el País Basc (28,9%) i La Rioja (28,8%) encapçalen la valoració de l’estat de les instal·lacions, mentre que les Balears (25,0%), Navarra (24,8%) i Madrid (24,5%) lideren la valoració de la tecnologia i els mitjans disponibles. Pel que fa a la digitalització de la prestació sanitària, destaquen Madrid (18,1%), el País Basc (18,0%) i Astúries (17,8%), per sobre de la mitjana estatal (15%).
LLISTES D’ESPERA
«Les llistes d’espera continuen sent el principal problema percebut. Gairebé sis de cada deu espanyols assenyalen les llargues esperes per a intervencions, consultes o proves diagnòstiques i, a més, un percentatge similar considera que les llistes d’espera fins i tot han empitjorat en els darrers anys», va destacar Bravo.
Les Canàries (70%), Galícia (69%) i Astúries i Castella i Lleó (67%) són les comunitats on les llargues esperes s’esmenten amb més freqüència, mentre que La Rioja (71%) encapçala les dificultats per aconseguir cita.
La valoració dels temps d’espera continua sent el punt més feble del sistema: només el 5% dels espanyols els puntua amb un 9 o un 10. No obstant això, Madrid (8,2%), Navarra (8,0%) i la Comunitat Valenciana (6,2%) registren els resultats més favorables en aquest indicador.
La percepció d’empitjorament també és majoritària: el 64% considera que les llistes d’espera han empitjorat durant els dos darrers anys. Navarra (78,2%), Extremadura (73,5%), el País Basc (73,3%) i La Rioja (72,6%) presenten els percentatges més elevats, mentre que Catalunya (56,3%), Múrcia (57,3%) i Astúries i Cantàbria (61,1%) mostren nivells comparativament més baixos.
Pel que fa a les mesures adoptades per reduir-les, el 21,8% dels espanyols considera que la seva comunitat autònoma està actuant adequadament. Madrid (25,5%), el País Basc (25,4%) i Astúries (25,0%) lideren aquest indicador, seguides de Castella-la Manxa (23,8%), la Comunitat Valenciana (22,7%) i Catalunya (22,6%).
La ciutadania identifica clarament les principals àrees de millora. El 62,5% considera prioritari reduir les llistes d’espera i el 57,8% reclama augmentar el nombre de professionals sanitaris. A continuació, se situen facilitar l’accés als especialistes (28,0%) i millorar la coordinació entre l’atenció primària i l’atenció especialitzada (23,5%).
Aquest estudi es basa en 6.001 entrevistes en línia a ciutadans majors de 18 anys usuaris de la sanitat pública, realitzades entre el 18 de juny i el 9 de juliol del 2026 a totes les comunitats i ciutats autònomes.
La mostra inclou 1.000 entrevistes a la Comunitat de Madrid, amb ponderació demogràfica i territorial. Amb la ponderació aplicada, la base analítica de Madrid ascendeix a 1.693 entrevistes. El marge d’error és de ±1,39% per al conjunt de la mostra i de ±2,38% per a la mostra específica de Madrid, sota el supòsit d’incertesa màxima (p=q=0,5) i un nivell de confiança del 95,5%.
