La sanitat pública madrilenya manté un ampli suport entre els ciutadans, segons un estudi elaborat per Ipsos. En concret, el 82% dels madrilenys la valora entre l’aprovat i l’excel·lent, pràcticament el mateix nivell que a la primera onada de l’any.
A més, un 18% la qualifica d’excel·lent, per sobre de la mitjana nacional (13%). La nota mitjana se situa en el 6,5% davant del 6,3% del conjunt d’Espanya.
Aquest nivell de suport situa la Comunitat de Madrid entre els sistemes sanitaris més ben percebuts del país. Així, el 25,5% dels espanyols considera Madrid una de les tres comunitats amb millor sanitat pública, només per darrere del País Basc (28,9%) i per davant de Catalunya (21,8%), en un context en què la sanitat es manté com la segona preocupació dels espanyols (49,7%), només per darrere de l’habitatge.
El model madrileny se sustenta en l’alta valoració dels seus professionals i en la capacitat d’escollir els ciutadans. De fet, aspectes com la lliure elecció sanitària, la capacitació dels sanitaris o el tracte personal rebut se situen de nou entre els elements més ben puntuats.
La capacitació dels metges obté un 39,1% de puntuacions excel·lents, una de les més altes d’Espanya; la del personal d’infermeria, un 35%, i el tracte personal rebut, un 32%.
Aquestes dades són les que figuren a la segona onada d’un estudi elaborat per Ipsos el 2026 sobre la percepció ciutadana del sistema sanitari públic a Espanya. En aquest marc, la lliure elecció sanitària es consolida com el diferencial principal del model madrileny i és l’únic aspecte del sistema que millora respecte a l’onada anterior, duta a terme a començaments d’any.
L’estudi reflecteix un alt nivell de coneixement i ús de la lliure elecció a la Comunitat de Madrid, molt per sobre de la mitjana nacional. A Atenció Primària, el 74,5% dels ciutadans coneix aquest dret -davant del 71% de la primera onada- i un 47,5% ja l’exerceix activament.
En el cas de la lliure elecció d’especialista, el coneixement se situa al 51,5% i l’ús al 27,9%; i a l’àmbit hospitalari, el coneixement arriba al 57,1% i l’exercici actiu, al 31%. En aquests dos darrers nivells assistencials, Madrid lidera l’ús de la lliure elecció al conjunt d’Espanya.
La valoració d’aquest dret també millora: la lliure elecció obté a Madrid una nota mitjana de 7,8 sobre 10, la més alta del país davant del 7 nacional, i un 43% dels madrilenys la qualifica de manera excel·lent, tres punts més que a l’onada anterior i gairebé el doble de la mitjana espanyola.
Aquesta capacitat d’elecció es tradueix en patrons concrets de preferència entre els ciutadans, amb determinats centres hospitalaris que concentren una demanda més gran dins del sistema.
Destaca especialment la Fundació Jiménez Díaz com l’hospital més sol·licitat tant pels madrilenys que han exercit la lliure elecció (14% dels canvis) com per aquells que es poguessin plantejar exercir-la en el futur (11%).
El segueixen l’Hospital Universitari Rey Juan Carlos i el Gregorio Marañón, tots dos amb un 9,3% dels canvis realitzats, mentre que en un escenari de canvi futur el Marañón (9,3%), el 12 d’octubre (8,3%) i La Paz (7,2%) ocupen les posicions següents.
Aquests resultats reflecteixen no només el coneixement del dret a triar, sinó també un ús actiu del sistema per part d’uns ciutadans que prioritzen factors com ara la qualitat percebuda, l’experiència prèvia o la reputació dels centres sanitaris a l’hora de prendre decisions sobre la seva atenció.
Àmbit hospitalari
L’ús d’aquest dret avança en els tres nivells assistencials, però és als hospitals on el creixement resulta més clar: el 31% dels madrilenys ha canviat de centre hospitalari, davant del 27% registrat a la primera onada de l’any, un avenç estadísticament significatiu.
I la possibilitat d’escollir centre o professional té un impacte directe a l’experiència del pacient. Entre els ciutadans que exerceixen el dret a la lliure elecció, la valoració del servei rebut es manté en nivells elevats: el 27% dels que s’han canviat de metge de família o d’especialista i el 32% dels que ho han fet d’hospital qualifiquen l’experiència amb un 9 o un 10, per sobre de la mitjana nacional als tres nivells assistencials.
La lliure elecció no és només, per tant, un element diferencial del sistema, sinó també un factor que contribueix a millorar la percepció de qualitat assistencial.
Els motius que impulsen els madrilenys a exercir la lliure elecció estan directament relacionats amb la qualitat i l’agilitat de l’atenció rebuda. Així, el tracte humà i la personalització (32,8%) i la rapidesa en l’atenció i la reducció de les llistes d’espera (29,5%) se situen com a factors principals que motiven el canvi de centre o professional.
A aquests elements se sumen la proximitat i facilitat de desplaçament (26,8%), la continuïtat i confiança en el professional (22,6%) i la reputació i qualitat assistencial (21,3%), cosa que posa de manifest una creixent implicació dels ciutadans en la presa de decisions sobre la seva atenció sanitària.
Model consolidat
En conjunt, els resultats reflecteixen un sistema sanitari que manté un alt nivell de suport entre els madrilenys i que recolza en dos grans pilars: la confiança en els professionals sanitaris i un model organitzatiu que afavoreix la capacitat d’elecció i l’autonomia del pacient.
L’experiència del pacient a Madrid mostra com la combinació entre qualitat assistencial i capacitat d’elecció influeix positivament en la percepció del sistema sanitari. Aquest equilibri entre organització i atenció explica bona part dels nivells de valoració observats a la comunitat, en un escenari en què la reducció de les demores es manté com la principal assignatura pendent.
“La majoria dels madrilenys assenyala com a prioritats principals reduir les llistes d’espera i augmentar el nombre de professionals. En grau més baix, també reclamen facilitar l’accés a especialistes i millorar la coordinació entre Atenció Primària i especialitzada”, va comentar la directora d’Opinió d’Ipsos, Silvia Bravo.
El repte de les llistes d’espera, tot i això, continua sent de gran magnitud. Els temps d’espera continuen sent l’aspecte més mal valorat del sistema madrileny, tot i que Madrid registra la millor dada d’Espanya en valoracions excel·lents de l’espera fins a consulta, prova diagnòstica o intervenció (8,2% davant del 5% de mitjana nacional). És una realitat compartida a tot Espanya, on el 64% dels ciutadans considera que les llistes d’espera han empitjorat els darrers dos anys.
En contraposició, la Comunitat de Madrid és la regió en què una proporció més gran de ciutadans, un 25,5%, considera que el seu Govern autonòmic està prenent les mesures necessàries per reduir les llistes d’espera, gairebé quatre punts per sobre de la mitjana nacional (21,8%).
Aquest estudi es basa en 6.001 entrevistes en línia a ciutadans majors de 18 anys usuaris de la sanitat pública, realitzades entre el 18 de juny i el 9 de juliol de 2026 a totes les comunitats i ciutats autònomes.
La mostra inclou 1.000 entrevistes a Madrid, amb ponderació demogràfica i territorial. Amb la ponderació aplicada, la base analítica de Madrid puja a 1.693 entrevistes. El marge d’error és de ±1,39% per al total de la mostra i de ±2,38% per a la mostra específica de Madrid, sota el supòsit de màxima incertesa (p=q=0,5) i un nivell de confiança del 95,5%.
