Parlem constantment de menjar sa, però el nostre cap continua caient en el parany de classificar-ho tot de manera absoluta. Ens han inculcat que existeixen aliments bons i productes prohibits, un error de base que ens amarga la vida al supermercat (i sí, nosaltres també hem deixat de comprar coses per culpa d’un titular alarmista). La realitat és que el panorama nutricional s’assembla molt més a una escala de grisos que a una pel·lícula en blanc i negre.
Per sort, veus autoritzades com la del dietista i divulgador Miguel López arriben per posar una mica de seny entre tanta tendència restrictiva. Al seu llibre Comer mentiras: cómo evitar engaños entendiendo la ciencia de la nutrición, l’expert desmunta uns quants dogmes que teníem massa interioritzats. El major perill actual, segons detalla a les pàgines de la seva obra, és deixar-nos arrossegar per corrents com la dieta ancestral sense parar a analitzar la realitat científica.
No tot el que porta una etiqueta de natural resulta automàticament saludable per al nostre organisme, de la mateixa manera que un producte sotmès a transformació industrial no s’ha de convertir necessàriament en el nostre pitjor enemic. El secret real, el gran error que cometem de manera habitual, consisteix a jutjar un aliment únicament pel seu grau de processament en lloc d’examinar detingudament la seva composició nutricional.
Pensar que un producte és nociu només perquè ha passat per una fàbrica ens fa perdre de vista el que realment importa al plat.
Un exemple claríssim d’aquesta falsa creença el trobem en els pots de llegums cuits que comprem al supermercat. Moltes vegades mleguem amb recel aquests productes perquè contenen conservants com l’EDTA, oblidant completament que continuen sent una opció fantàstica per al nostre benestar. De fet, des del punt de vista de la salut pública, fomentar el consum de llaminadures naturals com les legums supera amb escreix els beneficis d’altres productes sense processar.
Perdre la por al rebost industrial
La recomanació del doctor en Ciències de l’Alimentació passa per perdre d’una vegada per totes la por injustificada cap a determinats formats en conserva com els cigrons, les llenties o les mongetes. El mateix succeïr amb opcions vegetals com les begudes, les hamburgueses, els fruits secs o les verdures i fruites envasades, que sovint pateixen un rebuig immotivat per pura inèrcia col·lectiva.
En el costat oposat de la balança, l’especialista assenyala aquells elements que realment hauríem de començar a limitar de manera urgent en el nostre dia a dia. Entre ells destaquen les carns roges, recordant que la protecció vegetal presenta avantatges evidents davant d’aquestes opcions, a més de reduir la presència de galetes, cereals ensucrats i postres industrials com el flan.
La clau de tot plegat resideix a no caure tampoc en el costat contrari ni tornar-nos bojos eliminant grups sencers d’aliments sense cap mena de criteri lògic. Afegir més vegetals i integrals a la nostra compra setmanal no significa declarar la guerra a tot allò que porti un mínim de manipulació industrial, sinó aprendre a mirar més enllà dels etiquetatges cridaners.
El sentit comú davant del rebost
Davant de qualsevol dubte sobre si un ingredient concret mereix o no ser substituït, la millor opció és valorar-ho de manera personalitzada dins d’una dieta variada i equilibrada. Al final, l’objectiu no és viure amb l’ansietat constant de no equivocar-nos amb cada tiquet de compra, sinó entendre com funcionen realment els aliments per triar amb criteri.
Així que la propera vegada que dubtis davant d’una prestatgeria, recorda que el secret no es troba a demonitzar inútilment, sinó a conèixer què menges per protegir el teu benestar sense renunciar al sentit comú. Què tal si comencem per mirar els ingredients abans de jutjar la llauna?
