Passaven dos quarts de deu del matí quan a l’arc de seguretat del Tribunal Suprem ha entrat una cara coneguda. Sobretot, per aquells que tenien com a costum participar en els multitudinaris actes en suport als presos que es feien a Lledoners. Cada nit, un estudiant universitari jove i prim, s’hi acostava amb un megàfon. Enfilat al Pla de les Torres cridava “bona nit” un per un a tots els presos polítics, fins i tot, a les que no estaven en aquella presó, Carme Forcadell i Dolors Bassa. És en Joan Bona Nit. Es va convertir en una mena de mite sobiranista. Una espècie d’icona de bona part del sobiranisme resilient.
Aquest matí ha complert la promesa de trencar el misteri del seu rostre. S’havia compromès a descobrir-se davant dels presos polítics i així ho ha fet. Joan Porras s’ha enfilat a l’estrada com a testimoni de la defensa de Jordi Sànchez. Ha pronuncita un sonor “bon dia”, però sense megàfon. Ha començat a explicar la seva experiència com a votant i protector l’Institut Pius Font i Quer, de Manresa. L’arribada de les furgonetes de la policia, que després van resultar ser de Mossos, així com unionistes es van acostar al centre per insultar-los i increpar-los. “‘Visca Espanya!”, “Fills de puta!” i “Us matarem!”, els cridaven.
Segons el seu relat, els Mossos van entrar a l’escola i van agafar el material. Joan Bona Nit ha replicat també a les acusacions. Ha negat saber si el Tribunal Constitucional havia prohibit la consulta. Però s’ha agafat a un dels arguments més utilitzats en aquestes declaracions. “Si votar és un delicte, aquí hauríem de seure més de 2 milions”, ha contestat a la fiscal Consuelo Madrigal. Marchena ha aixecat la mirada.
