La direcció i els sindicats de Seat estan negociant un pla de prejubilacions voluntàries per fer front a l’excedent de plantilla que genera la fabricació del cotxe elèctric, que requereix un 30% menys d’hores per produir-se que els de combustió. Després de setmanes de reunions per pactar un nou conveni col·lectiu fins el 2026, les dues parts han acostat posicions durant la reunió de divendres passat i han obert la porta que aquest pla social afecti 1.330 treballadors de la planta de Martorell, una xifra que ha disminuït des dels 2.800 que es demanaven en un principi.
Segons han informat Comissions Obreres i UGT en un comunicat conjunt, Seat ha acceptat que els treballadors puguin sol·licitar la prejubiliació 1 mes després de fer 61 anys, fet que comporta uns 1.330 empleats puguin fer-ho entre aquest any i el 2026. D’altra banda, els sindicats han assegurat que Seat ha acceptat abonar un complement mensual del 70% del sou, les primes i el 100% de l’antiguitat cada mes als empleats fins que facin 65 anys. A més, l’automobilística reintegrarà el cost del conveni especial amb la Seguretat Social fins a l’edat ordinària de jubilació, que són els 67 anys.
Mentre que l’empresa vol vincular el pla a la vigència del conveni –és a dir, fins al 2026-, els sindicats han reclamat que es pugui prorrogar més enllà d’aquesta data. Pels dos sindicats, un pla voluntari per accedir a la jubilació “en bones condicions” és “positiu”. Alhora, han reclamat “abordar un acord de trasllats voluntaris a la fàbrica de cel·les de bateries de Sagunt, garantint les condicions”.
Una reorganització de personal confusa
Tot i la claredat amb la qual parlen els sindicats i l’empresa sobre la reducció de plantilla, la CGT, un dels sindicats que més es va mobilitzar per intentar denunciar aquestes prejubilacions, diu que “no hi ha la certesa absoluta que sobri gent”. En aquest sentit, el secretari general del sindicat al Baix Llobregat, José Domínguez explica que “la reducció es basa en un concepte abstracte, és a dir, ningú assegura que sobrarà gent un cop es faci la transició” i a més afegeix que la visió des de dins de la companyia és completament diferent. “Des de dins veiem que realment ens falten mans, no ens en sobren”, diu Domínguez.
4
3
