La crisi provocada a Europa i el món per la guerra d’Ucraïna, amb el preu de la llum i el gas a l’alça, perjudica especialment empreses del sector de l’energia més petites, tant com el consumidor. Davant aquesta situació, l’executiu espanyol ha començat a implementar mesures per intentar pal·liar els efectes d’aquesta crisi. De fet, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, s’ha barallat a Europa per poder-ho fer. Però experts i companyies asseguren “no serviran a llarg termini”, sinó que són un pedaç temporal.
“No són una solució factible a llarg termini, només poden pal·liar els efectes de la crisi en l’actualitat”, explica Verònica Parellada, broker de negocis i consultora de negocis internacionals. Afegeix que el que passa amb la pujada del preu de l’energia és que també augmenta la inflació i això ja no només afecta el sector de la llum sinó que “es trasllada a altres aspectes, com per exemple el consum”. En aquesta mateixa línia, Xavier Brun, director del Màster en Banca i Finances de la UPF recorda que “es necessiten polítiques energètiques comunes” i no que cada país vagi per lliure, “només d’aquesta manera hi haurà canvis que funcionin en el futur”.
La gran mesura que el govern estatal proclama amb més èxit és la consideració de la península Ibèrica com una illa energètica i d’aquesta manera podria gestionar de manera independent els preus de l’energia. Simplificat –segons explica Parellada– implica dues coses: la primera és que es deslliga el preu del gas del de la llum i això pot afectar els preus, ja que Europa té més dependència del gas de Rússia, que ara mateix és el punt principal del conflicte. La segona proposta és posar un topall a l’energia i d’aquesta manera s’estableix un preu màxim a pagar. “Aquest topall tindrà impacte, sobretot en la producció, pel fet que moltes empreses no hauran de pagar preus desorbitats per tenir el llum encès, però també generarà més incertesa, perquè al final en algun moment s’acabarà”, descriu Parellada.
Companyies que no poden comprar l’energia per subministrar als seus abonats
Les grans distribuïdores no estan patint tant la crisi com les empreses més petites, ja que les energètiques grans tenen més tresoreria que les petites. “La factura es paga amb caràcter retroactiu, per tant, per molt que baixin els preus, de moment l’energia es paga cara”, explica Albert Banal, president de la cooperativa energètica Som Energia. Aquesta cooperativa, a més, és sense ànim de lucre, així que els preus pels consumidors són els mateixos als quals es compra l’energia. “Ens hem trobat en moments en què no sabíem si podríem oferir energia perquè no teníem diners per comprar-ne”, lamenta Banal.
En aquest context, les mesures de Sánchez no són més que una solució temporal i Banal assegura que l’única opció vàlida és virar cap a la sostenibilitat i l’autoconsum: “L’energia verda és el futur i com a tal hauríem de desmarcar-nos d’aquest mercat tan hostil que és l’electricitat produïda per altres mètodes”. Així doncs, ell afirma que el futur serà verd, una opinió porta un pas més enllà Brun, que afirma que la solució és interconnectar l’energia d’Europa i abastir-se entre tots: “Sembla impensable que amb la capacitat dels cables avui dia encara estiguem perdent potència en el transport”.
Un mercat elèctric “salvatge”
A part, Banal també assegura que les grans distribuïdores no estan ajudant a pal·liar aquests efectes. “Nosaltres comprem l’energia a empreses més grans i aquestes triguen a donar-nos les dades per fer a la factura, i sense factura no podem cobrar als nostres clients”, lamenta el president de la cooperativa energètica.
Davant d’aquests problemes, la cooperativa reivindica que cal tenir polítiques més clares i persistents, que portin a la desconnexió total del mercat i fomentin el consum propi: “A llarg termini s’ha d’aconseguir no dependre d’aquest mercat salvatge que és l’energètic tal com funciona ara”.
