Jordi Roset és copropietari de la cadena de carburants Petrolis Independents, franquícia de Petro7 i al seu torn, marca del grup de benzineres Petrolis Roset S.L
Què l’ha fet decidir a convertir-se en un dels fundadors i accionista del banc 11Onze?
Com a país, necessitem un banc emblemàtic. Tots els països el primer món tenen el seu banc de referència. A Catalunya els havíem tingut, però ja hem vist que després de l’1-O del 2017, les entitats bancàries més grans amb una llarga trajectòria van decidir traslladar les seus bancàries ubicades a Catalunya pressionades per l’Estat i pel monarca. Ens cal un banc que treballi autènticament per al país, per a la seva societat i el seu teixit empresarial. Tant de bo la Generalitat fes el pas de crear un banc central, però com a mínim, i mentrestant, necessitem un banc privat central que impulsi la reconstrucció del país en tots els àmbits.
No només un banc català, sinó un banc que quedi fora de l’abast de l’Estat espanyol a través del Banc d’Espanya. Per què és necessari operar fora del paraigua espanyol?
Estem forçosament dins de l’Estat espanyol, i no ho posaria fàcil, sinó tot el contrari. Té intervinguts CaixaBank i el Banc Sabadell des de l’octubre del 2017, en què van ser amenaçats i van patir una retirada de fons, i per força van haver de marxar. En canvi, si estàs fora del control del Banc d’Espanya no se’n surten amb les pressions i amenaces. És primordial tenir la seu fora del seu abast.
Com a empresari, què li pot aportar 11Onze que no li ofereixi un banc amb qui forçosament ara ha d’operar?
Sortosament, ara els bancs només em donen servei, perquè no necessito que em prestin diners. Els bancs que actualment operen a casa nostra, si tu no tens patrimoni o unes garanties reals, no et donen crèdit, i les petites i mitjanes empreses no totes tenen garanties encara que els seus projectes siguin viables. Al final, els bancs treballen per a les grans empreses i les pimes les deixen arraconades. Per contra, 11Onze banc estudiarà les garanties, sí, però no serà l’únic, sinó si el projecte pot tirar endavant. Sintonitzarà amb les necessitats de la petita i mitjana empresa del país. Sobretot, serà el banc de les pimes i de la gent del carrer.
El ciutadà ja s’ha acostumat a pagar moltes comissions i interessos. 11Onze tindrà una política diferent en aquest sentit?
Quan un banc té com a client una empresa que fa negoci i fa fer negoci al banc, pots pactar les comissions, però qui només els porta la nòmina i no els fa guanyar diners… Però és clar, quines alternatives hi ha? Ens avorrim de discutir amb l’empleat perquè ens tregui una comissió.
En tot cas, 11Onze també voldrà fer negoci, i les comissions són una part important d’aquest negoci.
Si 11Onze creu en el projecte que se li planteja, hi anirà a fons. És a dir, tindrà més pes la viabilitat del projecte i no tant les garanties. A dia d’avui, hi ha projectes boníssims que queden al calaix perquè l’empresa no té prou garanties perquè els bancs no hi creuen. Uns bancs, a més, que han perdut totalment la personalització de l’atenció i la proximitat amb el client, que és només un número. A 11Onze tenim la vocació de ser una entitat més propera, a diferència de bancs més grans on costa sentir-se un humà.
11Onze tornarà a creure en les empreses i les persones del país?
Evidentment, som un país capaç, ple d’emprenedors i amb un teixit de petita i mitjana empresa amb una activitat econòmica que suposa el 98% del teixit empresarial. Paradoxalment, aquest mercat està totalment desatès. Per a les grans corporacions bancàries és totalment secundari. Si tens un patrimoni i vols demanar un crèdit, no tindràs problemes. Si no tens res però tens un gran projecte viable, et diran ‘vuelva usted mañana’. Necessitem un banc que no treballi per a l’establishment i el Deep State espanyol, perquè si treballes amb aquesta gent, al final es mengen el teu negoci. Has de procurar que dins del banc no hi hagi grans accionistes i que els que ho som, especialment els fundadors, que siguin gent compromesa amb Catalunya.
A més d’11Onze, fa temps que es parla també d’una caixa catalana, seguint un model cooperatiu de banca ètica. Són camins diferents, oi?
Sí, totalment. Una questió important és que 11Onze, en ser una iniciativa privada, podrà sortir al mercat més ràpid que altres iniciatives que entitats publico-privades o públiques diuen que estan impulsant. Normalment, aquest tipus d’entitats s’encallen en la burocràcia i els personalismes, de manera que moltes vegades surten tard i malament. Està demostrat que al nostre país les iniciatives privades tenen més possibilitats d’èxit. Esperem que quan tinguem un Estat propi aquesta paradoxa desaparegui.
Què significa per a vostè ser accionista fundador d’11Onze?
És una inversió de futur, potser el negoci amb aquest banc el faran els meus fills o els meus néts. No poso els diners com els accionistes que estan tot el dia mirant a la borsa si en guanyen deu o vint, sinó que és una inversió de futur i de país. Penso que el millor que podem fer els catalans és invertir en el nostre país. Una forma de fer-ho, és apostar per una estructura bancària pròpia.
137 
47 