L’administració general de l’Estat no pot ser “un coll d’ampolla” en l’aplicació dels fons Next Generation de la Unió Europea per a la recuperació econòmica després de la crisi desencadenada per la pandèmia de Covid. Tant la resta d’administracions com la iniciativa privada han de tenir un paper actiu en la proposta, tria i adjudicació de projectes perquè el procediment sigui ràpid i efectiu. I la Comissió Europea tampoc hi ha de posar impediments. Aquesta és la conclusió a què han arribat representants de l’acadèmia en el I Congrés Internacional sobre El desafiament de la recuperació i el paper de la contractació pública. Les jornades s’han fet de dimecres a divendres d’aquesta setmana a Saragossa impulsades per diversos observatoris de la contractació pública i la Càtedra de la Contractació pública local de la Universitat de Saragossa. La trobada ha reunit representants d’organismes com la RAE i catedràtics universitaris que han analitzat des de la perspectiva acadèmica què cal fer per gestionar amb eficàcia els fons europeus.
Tots els participants en el congrés han recordat que l’Estat espanyol pot optar a 140.000 milions d’euros dels fons Next Generation i que hi ha un “repte majúscul”, al qual han de respondre les administracions i “assignar aquests fons amb celeritat i agilitat en projectes d’inversió” per fer una economia “més sostenible, resilient, digital i socialment justa”.
La iniciativa privada
En la conferència inaugural, impartida per Santiago Muñoz Machado, catedràtic de dret administratiu i president de la RAE, es va destacar que la regulació que s’ha aprovat per a l’execució del Pla de Recuperació Transformació i Resiliència, a través del reial decret llei 36/2020 del govern espanyol, presenta “importants dificultats d’interpretació”, fet que posa en risc l’execució del pla. El catedràtic, que és un referent del dret administratiu a l’estat, va proposar que s’aprofiti la tramitació al Congrés del reial decret com a proposició de llei per incorporar-hi millores. Modificar els contractes existents per transformar els actius públics gestionats pels concessionaris de serveis, comptar amb els operadors econòmics amb contractes vigents per adjudicar-los projectes transformadors o permetre i incentivar que la iniciativa privada pugui promoure convocatòries de subvencions per a projectes innovadors són algunes de les propostes de Muñoz Machado, que segons el catedràtic facilitarien complir els breus terminis que Europa ha atorgat a per aplicar els fons.
Totes les administracions
També va insistir que l’administració general de l’Estat no pot ser “un coll d’ampolla per a l’aplicació dels fons”. Per tant, va recordar que la decisió sobre la destinació i execució dels fons ha de correspondre a totes les administracions públiques amb competència en la matèria, i no només a l’administració general de lEstat.
En el seu torn, el catedràtic de la Universitat de Saragossa José María Gimeno Feliú, fundador de l’Observatori de Contractació Pública i organitzador del Congrés, va advertir que en una situació excepcional calen solucions excepcionals. Segons el seu criteri, “els fons no es poden aplicar amb els criteris de la gestió administrativa ordinària”. Gimeno va proposar interpretar l’ordenament segons el context i la finalitat dels fons, de manera que la celeritat i el resultat han de ser els criteris preponderants. Per això, caldria simplificar els controls previs a canvi de reforçar els controls en l’execució.
Les intervencions del director general de Red.es, Albert Martínez Lacambra, i de l’interventor general del Govern d’Espanya, Pablo Arellano, van posar també de manifest que en aquests moments els operadors públics necessiten un marc de seguretat jurídica que els permeti l’assignació ràpida i eficaç dels fons, i que la Comissió Europea no creï impediments i dificultats que entorpeixin la consecució d’aquest gran repte europeu.
La proposta de Miquel Roca
La cloenda de les jornades va ser a càrrec de Miquel Roca i Junyent, que va advertir que la sortida de la crisi i la transformació per a les generacions futures “no han de quedar frustrades per regles de procediment administratiu”. Roca va assenyalar que hi ha un “repte col·lectiu per a tots els juristes”. Segons Roca, l’Acadèmia ha demostrat en la trobada de Saragossa que és capaç d’oferir solucions i ara toca que se l’escolti des del Congrés de Diputats. En aquest sentit, va llançar la proposta que es constitueixi una comissió ad hoc d’experts a la cambra baixa espanyola per regular les solucions que ofereix la universitat.
