Quan Espanya va presentar el pla de recuperació, l’Executiu de Pedro Sánchez es va comprometre a reduir el dèficit de forma significativa. Ara bé, a juny d’aquest 2022 el dèficit conjunt de l’Administració Central, la Seguretat Social i les comunitats autònomes, exclosa l’ajuda financera, es va situar en quasi 30.000 milions d’euros en total (29.248 milions) d’euros en els sis primers mesos de l’any, la qual cosa suposa un 2,24% del PIB. Tot i que aquesta xifra és francament elevada, Espanya ve d’una situació molt complicada amb el dèficit a causa de les ajudes públiques de la pandèmia i si comparem la dada amb la de l’any passat, l’Estat ha aconseguit reduït el dèficit fins a un 45,5% respecte, segons les dades publicades aquest dilluns pel Ministeri d’Hisenda.

Si mirem només el dèficit de l’Estat es va situar als 21.737 milions d’euros al juliol, la qual cosa suposa un descens del 59% respecte al mateix període de l’any anterior i equival a l’1,66% del PIB, enfront del 4,4% existent el juliol de 2021. Aquest resultat es deu a un increment dels ingressos no financers del 32,5% per part de l’Estat mentre que les despeses creixen a un ritme del 3,1%. En aquesta línia, el Ministeri liderat per María Jesús Montero assegura que amb aquestes dades “continua la senda de descens del dèficit de l’Estat iniciada en 2021 a conseqüència de la reactivació econòmica i la creació d’ocupació”.

Pel que fa a l’Administració Central espanyola, aquesta va aglutinar un total de 21.993 milions de dèficit, un 1,68% del PIB. Dins d’aquesta partida, l’Estat ha seguit reduint la xifra fins als 24.056 milions, la qual cosa equival a l’1,84% del PIB. Per arribar als quasi 22.000 milions de dèficit, cal tenir en compte que els Organismes de l’Administració Central van registrar al juny un superàvit de 2.063 milions.

Les autonomies redueixen el dèficit, però Catalunya el multiplica

Per altra banda, les comunitats autònomes en conjunt van registrar un dèficit de 8.168 milions d’euros, la qual cosa equival al 0,62% del PIB espanyol. Aquesta dada és inferior als 7.714 milions de tot just fa un any. Segons explica el Ministeri, aquest resultat obeeix a un augment de les despeses del 3,8%, mentre els ingressos creixen a un ritme del 3,7%. En el cas concret de Catalunya el dèficit ha augmentat fins als 2.283 milions, representant un 0,92% del PIB. Aquesta dada és sensiblement superior a la de fa un any, quan Catalunya registrava un dèficit de 1.469 milions (0,64% del PIB).

El conseller d'Economia, Jaume Giró, a la Ciutat de la Justícia, en la presentació de la seva denúncia pels àudios de Villarejo / Mireia Comas
El conseller d’Economia, Jaume Giró / Mireia Comas

Pel que fa a la Seguretat Social, les dades apunten al fet que s’ha registrat un superàvit de 913 milions, enfront del dèficit de 7.066 milions que es registraven el 2021, quan encara hi havia molta gent en situació d’ERTO i l’atur era molt superior al d’ara. En termes de PIB el superàvit de la Seguretat Social se situa en el 0,07%, mentre que fa un any marcava un dèficit del 0,59% del PIB. Aquest comportament és conseqüència d’un creixement dels ingressos del 6,4%, destacant el bon comportament de les cotitzacions amb un creixement del 5,5%, enfront del descens registrat en les despeses d’un 1,5%.

Més notícies
Notícia: El dèficit fiscal català amb l’Estat arriba als 20.196 milions el 2019
Comparteix
Una part de l'informe ha estat estimada, ja que el govern espanyol no envia les dades necessàries des del 2016
Notícia: Puigneró critica el dèficit d’inversió en infraestructures a Catalunya
Comparteix
El vicepresident de la Generalitat assegura que hi ha la voluntat de rebaixar el pes polític i econòmic català
Notícia: Catalunya reclama a l’Estat 12.000 milions d’euros en dèficit d’inversions
Comparteix
L’Estat diu que Catalunya és on s’ha fet més inversió en “obra certificada”
Notícia: Sánchez respon Giró: “L’Estat fa els deures per pal·liar el dèficit fiscal”
Comparteix
La ministra de Transports assegura que el govern espanyol "fa tot el possible" per tornar els diners a Catalunya

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Juan Ripollés a setembre 12, 2022 | 19:08
    Juan Ripollés setembre 12, 2022 | 19:08
    Sense comptar el que paguem els Catalans als Vascos am el CUPO, aquets no surten per enlloc.
    • Icona del comentari de: Gavanenc a setembre 12, 2022 | 21:13
      Gavanenc setembre 12, 2022 | 21:13
      Prou de mentides d'annexionistes poca-soltes. Ni els catalans ni cap dels pobles que formen l'esta espanyol "paguen" cap quota als territoris de Biscaia, Guipuscoa, Àlava i l'Alta Navarra. No us deixeu aixecar la camisa per babaus i falsificadors.
      • Icona del comentari de: Juan Ripolles a setembre 12, 2022 | 23:12
        Juan Ripolles setembre 12, 2022 | 23:12
        De pagar cuota no en paguem ni una, el que am els nostres diners, paguem el cupo als vascos, am els nostres diners paguem el cupo als vascos, el que pasa es que els adoctrinats indepen aixo no ho volen teconeixer.
      • Icona del comentari de: Juan Ripollés a setembre 13, 2022 | 08:30
        Juan Ripollés setembre 13, 2022 | 08:30
        La expresión Alta Navarra carece de ningún tipo de oficialidad y su uso social y académico está restringido e ideológicamente vinculado a los ámbitos vinculados al nacionalismo vasco.
  2. Icona del comentari de: Ricard a setembre 12, 2022 | 19:29
    Ricard setembre 12, 2022 | 19:29
    Els castellans ens foten els calés amb tanta impunitat que no es preocupen administrar-los bé: sempre ens poden munyir més!

Respon a Gavanenc Cancel·la les respostes

Comparteix

Icona de pantalla completa