El ministre d’Inclusió Seguretat Social i Migracions del govern central, José Luís Escrivá, ha insistit que “no hi ha un problema de sostenibilitat de les pensions“. Reconeix que la sortida del mercat de treball de la generació X, més ampla que les posteriors, pot amenaçar de desestabilitzar el sistema en les pròximes dues dècades, però manté que la coincidència de les següents onades de jubilació permetran que el sistema surti “reforçat”. “La feina a fer és el reforç de l’estructura de les pensions a les dècades dels 30 i els 40”, reitera el ministre, tot proposant diverses mesures per assegurar els ingressos dels treballadors retirats. Entre elles destaca l’adaptació a l’IPC aprovada el desembre de 2021, que millorarà els ingressos d’1,5 milions de pensionistes a Catalunya.
En una recent jornada organitzada per la patronal Pimec al voltant de l’estabilitat de la Seguretat Social, Escrivá ha plantejat diverses palanques per recuperar l’estabilitat de la prestació. La jubilació als 67 anys és només una de les reivindicacions sobre la taula. Recomana incentius diversos a la jubilació demorada, com un pagament únic a aquells treballadors que retardin la seva retirada que augmenti cada any que continuïn treballant. “Hi haurà experiències de gent que es jubili passats als 80 que rebi ingressos de 200.000 euros”, argumenta Escrivá. Dirigeix, a més, una crítica cap a anteriors executius, que van buidar la guardiola de les pensions amb “despeses impròpies del fons de reserva”. L’estalvi hauria sobreviscut, apunta, si s’haguessin reconegut i reposat despeses per un valor de més de 20.000 milions d’euros. “En moments de bonança, governs de diferent orientació van sobrecarregar la Seguretat Social”, critica.
Quant als plans de pensions privats, Escrivá s’ha mostrat partidari de potenciar els programes col·lectius per sobre dels individuals, un model que “només té sentit en situacions de tipus marginals molt elevades”. També ha apuntat a la necessitat de potenciar la migració per cobrir llocs de feina tant qualificats com no qualificats a l’hora de garantir el sistema de pensions. En aquest sentit, ha celebrat la iniciativa de l’executiu d’arrelament per formació, pel qual un treballador extracomunitari es pot habilitar per a l’obtenció d’un permís de treball mitjançant la realització de cursos específics.
Universalitzar les prestacions
Més enllà de les pensions contributives, Escrivá apunta cap a l’ampliació de prestacions com les pensions no contributives o l’ingrés mínim vital com a eines de manteniment de la cohesió social. Els fons dedicats, recorda, han augmentat darrerament un 15%, la mateixa taxa que s’ha invertit en les prestacions per a persones amb cotitzacions que no arriben al mínim. En aquest sentit, el ministre agraeix la col·laboració de la conselleria de Drets Socials, gestora de la Renda Garantida de Ciutadania, la prestació catalana que complementa l’IMV. Escrivá celebra el “bon encaix” que tenen les dues mesures d’assistència social, i lloa la capacitat de la RGC d’arribar a persones que escapen dels límits establerts per la legislació de l’Estat. “L’atenció social dels més vulnerables ens ajuda a millorar les palanques que funcionen”, com la catalana.
Més salaris, menys atur
Els nous sistemes de flexibilització interna al lloc de treball –fonamentats en els ERTOs aplicats durant la pandèmia–, com el mecanisme Red contemplat a la reforma laboral, apunten cap a “un mercat laboral diferent, amb taxes d’atur molt més baixes”. La gran diferència l’ha marcat un canvi de perspectiva en com s’executa un ajustament laboral. On abans es prioritzava l’acomiadament, celebra el ministre, ara s’opta per la formació i la recapitalització del personal. A tal fi reivindica més inversions en formació dual, així com en processos de relocalització de treballadors assistits per les administracions, que facilitin l’acomiadament quan s’agilitzi la contractació de l’empleat sortint en una altra companyia.
Després d’un estiu en què les valoracions de l’ocupació del govern central han entrat en conflicte amb les d’organitzacions del món empresarial i representants dels treballadors, Escrivá augura que les xifres laborals del setembre seran “molt, molt bones”. Torna a la reforma laboral, a més, per recordar la caiguda de la taxa de temporalitat: mentre que entre el 2017 i el 2019 un 72% dels treballadors tenien un contracte indefinit, ara en tenen un el 83% –un salt que es dispara entre els joves, del 39% de fa tres anys al 69% actual–. L’executiu, en aquest sentit, es mostra “raonablement satisfet amb el retall de la precarietat”.
La base, les darreres reformes implementades per l’executiu, començant per la recuperació del poder adquisitiu de les rendes del treball. “Les dades de reducció salarial el 2012 i 2013 a Espanya són sorprenents”, explica el titular de Seguretat Social, tot apuntant als successius augments del mínim retributiu com una eina en favor de la cohesió social. Les pujades de l’SMI, que s’han trobat de front amb l’oposició de la CEOE i de diversos col·lectius del món del negoci, són una eina “assumida per l’acadèmia i els països de l’entorn” que, a més, ha ajudat a mantenir el consum en període d’elevada inflació. “Els ingressos per IVA demostren que el consum intern funciona”, subratlla Escrivá.
Protecció a autònoms
La presidenta d’Autònoms Pimec, Elisabet Bach, ha aprofitat la jornada per agrair al ministeri de seguretat social la seva “valentia” per millorar les condicions del treball per compte propi. Les cotitzacions per rendiments contemplades en les reformes del règim especial del treball autònom (RETA) presentat per Escrivá “responen a les necessitats del col·lectiu”, segons la patronal. L’ens posa deures al ministeri, però, en àmbits com les prestacions socials o l’agilització dels tràmits burocràtics dels autònoms amb l’administració. “Els pròxims tres anys serviran per veure quines parts de l’activitat hem de millorar” insta Bach.
Escrivá, en aquest sentit, recull el guant de la presidenta en favor de la millora de les condicions del treball autònom en àmbits com la jubilació. El nou RETA, apunta el ministre, ha de servir també per garantir les pensions del col·lectiu, que ja estan substancialment per sota de les corresponents al treball per compte aliè.
1
