La guerra d’Ucraïna podria ocasionar efectes devastadors en l’economia mundial. La situació de conflicte no només generarà un daltabaix als països directament afectats, sinó que també hi haurà efectes d’abast global. El pitjor dels escenaris, però, és previst en el cas que la guerra sigui llarga. Fins fa una setmana els experts encara no sabien ben bé davant de quin tipus d’intervenció militar ens trobàvem. A mesura que han anat passant els dies, s’ha confirmat que conflicte bèl·lic té molts números de durar un període de temps llarg. Això pot ser així si Vladímir Putin no acaba de quedar satisfet dels resultats de l’operació llançada contra el país veí.
Aquest dimecres, a més a més, Rússia ha apujat l’aposta i directament parla d’una amenaça de Tercera Guerra Mundial, “nuclear i destructiva”. Els experts en economia estan en alerta per les conseqüències econòmiques que tindrà per al món una situació turbulenta, causada per la violència i les sancions econòmiques que els països occidentals han decidit aplicar a la Federació Russa. Unes sancions que, a més, poden tenir un efecte bumerang, que s’assumeix per la necessitat de pressionar Putin perquè aturi les hostilitats.
De moment les previsions s’han d’interpretar com escenaris possibles i que es facin realitat depèn de dues variables. Així ho ha advertit en declaracions a EL MÓN el director del Màster en Finances i Banca de la UPF Barcelona School of Management, Xavier Brun. “Com més profundes i més perdurin en el temps les sancions econòmiques, les conseqüències seran molt més greus del que en principi es podria esperar”, avisa. So el conflicte dura poc, ocasionaria només repercussions “puntuals”. Però els experts consultats per aquest diari veuen que l’escenari més probable és que el panorama s’enfosqueixi encara més en les pròximes setmanes.
Bancs russos desconnectats, menys els dos importants
Una de les sancions clau és la que ha aprovat aquest dimecres la Unió Europea (UE) i que suposa la desconnexió d’alguns bancs russos de la xarxa d’alta seguretat SWIFT (Society for World Interbank Financial Telecommunication), que té la seu a Bèlgica. Es tracta del sistema preeminent de missatgeria financera al món, que permet que els pagaments es facin de forma segura a través de les fronteres nacionals i facilita les transaccions internacionals. Aquest bloqueig implica l’ús d’aquest sistema com a arma financera. La mesura impedirà que els bancs afectats puguin efectuar transaccions arreu del món de manera ràpida i eficient. La decisió s’ha coordinat estretament amb els socis internacionals de la UE, com ara els Estats Units i el Regne Unit. La llista de bancs afectats s’ha publicat en el Diari Oficial de la UE.
Finalment, però, la desconnexió de la xarxa SWIFT afecta només set bancs. Aquesta no és l’única xarxa per fer transaccions, però és la que acapara el 50% de la quota de mercat. La llista no inclou dos dels bancs considerats fonamentals per al sosteniment de l’economia russa. Això s’explica perquè aquestes entitats concentren la majoria de transaccions energètiques per fer el pagament del gas rus per part dels països que encara en depenen. D’aquesta manera, l’aplicació de la mesura és només parcial.
Aquesta sanció pot generar un corralito a la russa, explica l’expert financer Xavier Brun: “Pot fer que els russos pensin que els seus estalvis perillen i és un espurna per generar el que ja ha passat: cues exagerades als bancs, retirades de diners… Només que tothom vagi a retirar-los diners, els bancs fan fallida”. La mesura també pot desencadenar altres conseqüències: “Si això té un impacte molt gran i fa que una empresa d’aquí no pugui comprar alumini d’una empresa russa, el que provoca és un increment de preus i una inflació dolenta, la provocada per una baixada d’oferta i no per un increment de demanda”.
Afectació sobre la recuperació econòmica
Les implicacions econòmiques de les sancions aprovades suposen també una amenaça per a la recuperació econòmica, adverteix el professor dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC, Josep Lladós, en conversa amb EL MÓN. “La incertesa més gran és com les sancions poden afectar el ritme de recuperació econòmica”, comenta l’expert, per a qui es pot comprometre el creixement ja afectat mesos enrere per un augment de preus a causa de l’elevat cost de l’energia i l’encariment dels subministraments. Aquest expert també considera que la gravetat de les conseqüències també quedarà determinat per la durada del conflicte i “com es resolgui”.
Si s’esperava que les taxes d’inflació es normalitzessin, l’esclat de la guerra provoca ara que sobre aquesta possibilitat planin molts dubtes. “Caldrà veure què passa amb el conflicte, els mercats i la intensitat de l’episodi”, sosté Lladós. Les turbulències poden desembocar en un augment dels costos de l’energia, un fet que afectarà inexorablement l’economia per l’elevada dependència encara dels combustibles fòssils. La recerca d’alternatives en aquest canvi tampoc sembla que siguin una solució perquè també poden portar increments de la despesa i per tant d’augment dels preus finals. Per exemple, diu Lladós, si es busca una alternativa al gas rus (el 40% del que entra a la UE) en gas natural liquat que es pugui transportar per via marítima “es pot agreujar la situació de molt col·lapse dels ports” que encara s’estan recuperant dels desequilibris causats per la pandèmia de la Covid-19.
Principals sectors afectats
En la mateixa línia, Oriol Montanyà, professor a la UPF Barcelona School of Management, destaca que les conseqüències de la guerra es poden notar bàsicament en quatre sectors principalment: l’agroindústria, la tecnologia, l’automoció i l’energia. Es tracta de sectors que en les seves cadenes de subministrament tenen components que en molts casos són produïts a Rússia i Ucraïna. “Si pel conflicte o les sancions aquests productes veuen interromput el seu subministrament això pot tenir afectacions a nivell global”, apunta Montanyà. En el terreny agroalimentari hi haurà afectacions en el mercat del blat, el blat de moro o la civada. Montanyà recorda que el 35% dels cereals que entren a la UE provenen d’Ucraïna i que el primer exportador de blat a nivell mundial és Rússia.
En l’àmbit tecnològic i de l’automoció es patirà pel subministrament de metalls. Es calcula que Rússia acumula entre un 5 i un 10% de les reserves mundials d’alumini, coure i níquel. Es tracta d’elements utilitzats en la fabricació de dispositius d’electrònica de consum, en l’automoció i l’aviació, recorda Montanyà. Aquest expert destaca també els efectes que la guerra tindrà en les cadenes de subministrament global que ja van experimentar problemes amb la pandèmia de la Covid-19. Aquest nou episodi suma tensió en un àmbit que està precisament immers en una reflexió per fer el redisseny de les cadenes de subministrament global perquè no estiguin tan exposades a les turbulències, comenta Montanyà.
Seguint amb aquest escenari el professor de la UOC Josep Lladós avisa que l’augment dels preus del consum a conseqüència de l’encariment de les matèries primeres reduirà la capacitat adquisitiva i, per tant, això tindrà un impacte sobre el consum, “que es pot frenar i posar una llosa a la seva evolució a causa de la pèrdua del poder adquisitiu”. Però les males notícies no acaben aquí perquè també es produeix un efecte sobre les expectatives, que són les que determinen el comportament inversor de les empreses i això pot tenir també conseqüències negatives pel que fa a la creació d’ocupació. “Mentre hi hagi una situació d’inestabilitat és lògic que la inversió empresarial estigui poruga, fet que pot frenar decisions d’inversió i alentir el creixement d’ocupació”, remarca Lladós.
Els governs alerten de la necessitat d’assumir sacrificis
En aquest context, les administracions estatals i supraestatals europees ja han assumit els costos del conflicte i estan enviant missatges sobre els sacrificis que suposa entrar en escenari de guerra. El comissari d’Economia de la UE, Paolo Gentiloni, ha reconegut que la invasió russa tindrà un impacte negatiu en l’expansió econòmica de la UE, però ha volgut calmar els ànims assegurant que no descarrilarà. L’executiu comunitari està revisant la governança econòmica de la UE arran dels esdeveniments.
Per la seva banda, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, també ha fet referència a les dificultats econòmiques que comportarà la guerra durant un ple especial sobre Ucraïna que s’ha celebrat al Congrés, on el mandatari ha anunciat l’enviament d’armes a Ucraïna. L’anunci ha provocat una topada entre els dos socis del govern espanyol. Aquesta mesura ha rebut el suport del president del Govern català, Pere Aragonès. Les declaracions del president català contrasten amb el posicionament més ambigu que el portaveu d’ERC a Madrid, Gabriel Rufián, ha expressat durant el debat parlamentari.
