Al segle XIX, Napoleó va entrar a Rússia i va aconseguir arribar fins a Moscou. Un segle més tard, el XX, Hitler va desplegar una operació contra la Unió Soviètica i es va plantar a les portes de la capital russa. Amb la guerra a Ucraïna, en ple segle XXI, iniciada per Vladímir Putin aquest dijous, el mandatari rus intenta evitar que Occident continuï menjant-se-li un terreny que considera seu. El president rus, segons l’opinió d’experts consultats aquest dijous per EL MÓN, busca fer un toc d’atenció i frenar que l’OTAN continuï acostant-se-li. Aquest plantejament implica assumir que la intervenció va més enllà de la voluntat de la federació de sortir al rescat de les repúbliques del Donbass.
“Quan Putin es posiciona de forma tan enèrgica a Ucraïna és perquè entén que aquest país és una barrera defensiva contra Occident, i és l’única que li queda”, sosté Josep Baqués, professor de Ciències Polítiques de la Universitat de Barcelona (UB) i un reconegut expert en seguretat i defensa. “Si cedeix Ucraïna —diu— ja no queda res, perquè l’OTAN ja ha insinuat que podria caure Bielorússia”. Putin veu que el món occidental —representant de valors que no comparteix— li està desfent el perímetre.
A hores d’ara resulta encara difícil determinar si l’atac que ha iniciat el Kremlin suposarà un conflicte de llarga durada. Les incògnites encara són múltiples, però “si la guerra implica molts recursos, Rússia es veurà abocada a una guerra llarga”, adverteix aquest expert, si bé considera que tot dependrà “d’on vulgui arribar” el president rus: “Si del que es tracta és de tenir dues o tres conquestes ràpides per ampliar una mica la zona del Donbass que, de facto, ja controlava, això pot ser ràpid”.
El que sembla evident, però, és que Putin no està disposat a girar cua per retornar a Moscou amb les mans buides. Baqués creu que el màxim dirigent rus necessita exhibir un trofeu d’envergadura que “de cara a la seva opinió pública” es pugui presentar com un èxit i per la qual hagi valgut la pena llançar-se a aquesta aventura de desenllaç imprevisible. Ara bé, es pot dir que a Putin no li interessa una guerra llarga, admet Baqués, per qüestions econòmiques, ni tampoc davant la possibilitat que molts russos hi hagin de perdre la via, “malgrat que els russos tenen més resiliència que els occidentals”. En canvi, el que sí que sembla evident, és que “un èxit puntual li pot anar molt bé”.
Ucraïna “no té res a fer”
Les opcions d’Ucraïna en una guerra tradicional contra Rússia són pràcticament nul·les. “No té res a fer, és impossible que guanyi”, subratlla Baqués, que considera que el més probable és que el conflicte derivi en “una guerra híbrida que ens pot portar a un escenari similar a l’Afganistan”. En qualsevol cas, i tenint en compte els desequilibris evidents entre Ucraïna i Rússia, Baqués adverteix que el “desgast” per als ucraïnesos “seria més bèstia que per als russos”.
Baqués opina que si el president rus acaba veient factible la inclusió d’Ucraïna a l’OTAN “potser sí que hi haurà una guerra d’invasió”. Aquest escenari, tot i això, suposaria el desmantellament i la divisió d’Ucraïna, així com la destrucció de la seva economia, que mai ha acabat d’enlairar-se, adverteix.
Així mateix, Rússia també estaria temptejant el terreny veient que, en l’escalada de tensió, el president dels EUA, Joe Biden, s’ha mostrat “dèbil”. Els EUA han enviat tropes a Polònia, Romania i el Bàltic, però, en canvi, Biden ha dit que no n’enviaria a Ucraïna. Tot i que Baqués té dubtes sobre una intervenció armada de països occidentals, reconeix que “aquí el problema és que Rússia va de debò i com que Rússia va de debò el problema és que hi hagi una guerra de major escala”.
La resposta de la UE i dels líders europeus ha estat una condemna de l’atac de Rússia apel·lant al dret internacional. Però aquesta és una lògica en les ments dels dirigents occidentals, que no necessàriament està en la de Putin, mogut per altres raons. Per això Baqués creu que des d’aquest punt de vista potser és més irracional l’actitud d’Occident. “El dret internacional és el que funciona al món? Des de quan?”, es pregunta el professor de la UB. La racionalitat de l’operació de Putin s’entén com una reacció a l’ofensiva occidental que s’ha anat ampliant “a través de canals diplomàtics” i el president rus “no vol tenir l’OTAN a 150 quilòmetres o els que siguin de Moscou, això és una obsessió dels russos des dels temps dels tsars i això la gent d’Occident ho hauria de saber”.
Cau el mite de Fukuyama
Alguns observadors de la política internacional han vist en l’atac d’avui un punt d’inflexió en la història després d’anys d’haver viscut sota la influència d’idees liberals com el mite de la “fi de la història”, la tesi de Francis Fukuyama recollida en el seu llibre del 1992, segons el qual la lluita d’ideologies havia acabat en un món basat en una democràcia liberal que s’havia imposat després de la fi de la Guerra Freda. “Ara tornem a la racionalitat de tota la vida, la de la geopolítica”, afirma Baqués.
La sensació entre els experts bascula entre la sorpresa i la incògnita de saber per on aniran els trets a partir d’ara. El professor dels Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC Ernesto Pascual coincideix amb Baqués sobre el fet que la decisió de Putin ve a trencar amb un cert statu quo en les relacions internacionals dels darrers anys. “Ha trencat amb tota la lògica perquè ha usat la força en un món que, dins del que és Europa i les geopotències, ja s’havia descartat l’enfrontament directe entre dos exèrcits”.
Per a Pascual també resulta, en aquests moments inicials del conflicte, difícil de determinar fins on vol arribar Putin, si la intervenció deriva en una invasió com la de Txetxènia —i s’hi estan deu anys— o bé en una operació llampec com la de Geòrgia. També es presenten dubtes sobre l’estratègia que Putin continuarà aplicant i escenaris que es poden plantejar com la possibilitat de fer un corredor que arribi fins a Moldàvia i deixar Ucraïna sense sortida al mar. “Aquesta seria una manera d’ofegar-la també”, comenta Pascual, per qui les possibilitats d’invasió total són escasses perquè no hi ha un nombre suficient de tropes.
Per intentar dissuadir Putin els països occidentals juguen la carta de les sancions, que el president ucraïnès està demanant insistentment, advertint a més que si no es presta ajuda al país “demà la guerra arribarà” als països europeus. En aquest punt Baqués i Pascual difereixen. Baqués creu que les sancions tindran efecte, però que no aturaran Putin. Pascual confia que aquest tipus de mesures puguin tenir més efecte. “Depèn de la profunditat de les sancions, si s’arriba a tocar el nucli dels diners dels oligarques que donen suport i fan guanyar a Putin o si es queda en una operació de maquillatge”.
“Al llindar d’una tercera guerra mundial”
A més a més, el professor de la UOC es planteja si l’escenari alternatiu hauria de ser “la confrontació directa de les tropes de l’OTAN amb l’exèrcit rus”. “Això ens posaria molt a prop del llindar d’una tercera guerra mundial”, apunta. Per això aposta per sancions disruptives amb les quals la Xina es pugui veure amenaçada i consideri que li convé més arrossegar Rússia cap a la taula de negociació. La Xina ha reaccionat avui a la invasió russa basculant entre la defensa de la via diplomàtica i el suport implícit a Rússia.
En un procés de negociació caldria entrar a fons en la gestió de l’espai postsoviètic per establir els límits, opina Pascual, que veu en aquesta situació un tema no resolt després de la caiguda de l’URSS. El conflicte suposa una galleda d’aigua freda per als ideals perfeccionistes sobre el triomf de la democràcia liberal, com ja s’ha vist amb el fracàs de les operacions a l’Afganistan que van concloure amb la retirada de les tropes internacionals. “Fa molt que aquells ideals se n’han anat en orris, hi ha un retrocés evident, internament amb els partits d’extrema dreta il·liberals, i en l’ordre internacional perquè hi ha una reacció autoritària de molts països”, conclou el professor de la UOC.
