El president de la Generalitat Pere Aragonès ha celebrat la signatura del nou Pacte Nacional per a la Indústria (PNI), un acord que ha comptat amb la participació dels agents socials del país i tots els grups parlamentaris de l’arc excepte Vox. L’estratègia, que marca el camí de la política industrial catalana fins al 2025, compta amb una dotació total de 3.320 milions d’euros, dedicada a qüestions com la recuperació d’indústries deslocalitzades, l’impuls a la digitalització o la transició sostenible del teixit productiu. L’ampla col·laboració dels actors econòmics amb què ha comptat la signatura del document ha estat un dels punts clau del discurs del president, que ha agraït als firmants la superació de les desavinences en la taula de concertació. “Al Pacte Nacional per a la Indústria hi és tothom, representa la Catalunya sencera“, ha subratllat.
Aragonès comparteix les consideracions del conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent, que destaca la rellevància d’un pacte que contribueix a “la resiliència i el valor afegit” de l’economia catalana. El titular d’Empresa ha criticat aproximacions anteriors a la política industrial, tot considerant que “aquella màxima que la millor és la que no existeix s’ha demostrat mentida”. Així, dos anys després del venciment de l’anterior PNI, l’acord 2022-2025 “existeix, és actiu i Catalunya aposta per ell”.
La directora general d’Indústria del departament, Natàlia Mas, ha apuntat que la nova perspectiva en política industrial del govern català és més ampla que en anteriors edicions del pacte. A banda de la resiliència i l’autonomia reivindicades per Aragonès, ha afegit que el PNI pretén fomentar “models de valor compartit”, a més de “millorar les condicions socioeconòmiques i ambientals” de les comunitats que viuen i treballen al voltant de la indústria. “El pacte guiarà la política industrial catalana i impactarà el futur de les noves generacions”, avisa Mas, que advoca, també en l’economia productiva, per una “transició justa”.
Si bé després d’una crisi sanitària i enmig d’un conflicte bèlic a Europa les circumstàncies per al desenvolupament econòmic no són les més adients, Aragonès ha animat els signants del Pacte a no perdre l’alè. “La complexitat no ens ha de tirar enrere, l’hem d’enfrontar amb seguretat i convenciment”, reclama el cap de l’executiu català, tot reclamant als actors socials una mirada llarga més enllà del 2025. La política industrial demana, doncs, “atendre les necessitats del moment, però també pensar en els canvis estructurals que ens han de fer viure un futur diferent”. En aquest sentit, Aragonès ha reiterat l’aposta per l’ocupació de qualitat, la cohesió social i la salut del planeta també en termes productius, en una crida davant els sindicats i les patronals per gestionar en pos de la “prosperitat compartida”.
La indústria, un bé social
El secretari general de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya, Javier Pacheco, ha valorat l’aproximació ecològica del nou Pacte, que dedica tota una vertical a la qüestió de la sostenibilitat. El representant dels treballadors, però, ha criticat una manca d’urgència que detecta al país en termes de transició energètica. En aquest sentit, reclama invertir recursos en l'”impuls al canvi de model productiu” que garanteixi una “reindustrialització sostenible i digital” com la que reclama el mateix Torrent. A aquest fi, Pacheco exigeix al Govern “motor i pilotatge” de la política industrial. “Hem d’incorporar una transició justa que faci que la gent no es quedi enrere en aquest vertiginós procés de canvi”, exigeix el secretari general.
Per la seva banda, el secretari general de la UGT a Catalunya, Camil Ros, ha valorat l’aportació dels treballadors de la indústria a l’estat del benestar del país, amb històriques confrontacions sindicals com la vaga de la Canadenca o les primeres mobilitzacions contra la dictadura. “L’aportació democràtica i de repartiment de riquesa que fa la indústria s’ha de mantenir”, exigeix Ros, tot celebrant un Pacte Nacional que “fa més ric a tothom, i no només els empresaris”. En aquest sentit, el màxim representant de la central sindical ha avisat les autoritats que des del món del teball es fiscalitzarà el rendiment de les inversions presentades, en tant que “el darrer PNI no va funcionar”. El llindar d’èxit, per a Ros, es troba en ampliar la capacitat tractora de la indústria fins assolir-hi una influència superior al 50% de l’economia del país.
Més empresa
Si bé els principals agents socials del país han mostrat el seu entusiasme pel nou Pacte Nacional, els representants dels empresaris han posat deures a l’executiu català. El president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, ha destacat agraït una nova política industrial que facilita el desenvolupament i l’aterratge corporatiu a Catalunya, un camí que “dona més cohesió i força” a l’economia del país. Així i tot, ha instat l’executiu a anar més enllà en la tasca de fer del país un entorn atractiu per al negoci, especialment en l’àmbit de la fiscalitat. “El PNI s’hauria de fer extensiu a àmbits fiscals com els impostos al CO2”, ha demanat Sánchez llibre, posant el focus en les noves oportunitats. “En totes aquelles activitats fiscals que puguin reforçar la indústria, hi hem de recollir el guant”, reclama.
Per la seva banda, el president de Pimec Antoni Cañete ha agraït als signants la dedicació del 60% dels fons assignats al PNI a la petita i mitjana empresa catalana, que conforma més del 98% del teixit de negoci català. Si bé ha constatat la “dramàtica” situació de la indústria catalana en les darreres dècades, amb la pèrdua de 14.000 empreses i més de 45.000 llocs de treball des de l’any 2000, Cañete ha lloat l’objectiu del 25% de PIB industrial per al 2030, tot reclamant una aposta pel creixement de les companyies del país. “El nostre país ha de guanyar dimensions, hem de fer polítiques en petit per acabar fer-nos grans”, argumenta.
