Fer més gresca al Gresca! Això és el que el cuiner Rafa Peña té al cap ara que petit restaurant que té a l’Eixample de Barcelona farà 10 anys. “Hi ha intenció de canvis però sense moure’ns”, m’aclareix. I és que aquest estiu entre el món dels fogons hi ha hagut molta rumorologia al voltant del futur d’un local que és dels imprescindibles de Barcelona. “No marxem enlloc però si que em plantejo canvis, orientats sobretot a guanyar espai a la cuina, que ara ens limita molt”. Llum d’alarma. Canvis? “La filosofia serà la mateixa, no deixaré de ser natural, perquè mai m’ha interessat una altra cuina, però és moment per fer un parell de passos endavant”. Més espai, una mica més de suport als fogons i la possibilitat de recuperar clàssics com el pop amb botifarra negra dels primers temps. “És un plat que amb la cuina que ara tenim són ben bé dos dies de feina, amb una vinagreta que s’ha de fer pràcticament a cada servei, si millorem l’espai serà més factible i funcionarà”.

“La meva carta no és curta per caprici”. El cuiner del Gresca descarta que tots els canvis que imagina comportin més tinta a la carta. “Per a mi una carta llarga no té cap sentit; com més llarga més estoc i com més estoc menys fresc, són faves comptades!”, s’exclama Rafa Peña. “Jo no em refiaria mai d’un restaurant amb una carta massa extensa”, assegura. I reivindica el model Gresca: “Jo tinc producte i el venc, al congelador només tinc lloc per a quatre gelats”. Com el xef Pascal Barbot a París, però en català i a Barcelona. “El meu restaurant ideal seria un local sense carta, que només oferís el que hi ha, és el meu ideal”. Frescor a tope. I on comprar, al mercat? “Abans hi anava més però després d’una dècada hem aconseguit proveïdors molt bons que a les deu del matí em porten coses extraordinàries, acabades de collir”. És el particular concepte de quilòmetre zero de Rafa Peña. Lógic, amb veu pròpia, molt partidari de la temporalitat, com a cuiner i com a consumidor, però gens ortodox en la distància.

Nou comentari

Comparteix