Peter Pan i Wendy, Alícia al país de les meravelles i els primers còmics de Tintín en català. Aquestes són algunes de les emblemàtiques obres que ha editat l’Editorial Joventut al llarg dels seus cent anys d’història en què ha contribuït en la difusió de la lectura en llengua catalana. L’editorial es va fundar el cinc d’octubre del 1923 i ja des del començament va fer una aposta molt clara per la literatura en català.
El fundador, José Zendrera, va ser el primer a traduir els contes dels Grimm i els d’Andersen durant la República, i va continuar amb la seva tasca durant la Guerra Civil i la postguerra. L’editorial, de fet, va fer les primeres traduccions d’autors internacionals com Zweig i Curwood al català, i va treballar amb autors catalans de primeríssim nivell com Marià Manent, Josep Maria Folch, Josep Carner i Carles Riba.
Actualment, l’editorial continua publicant cadascun dels seus llibres en català i en castellà i manté l’aposta pels autors en llengua catalana. En els seus cent anys d’història, Joventut ha editat 10.000 llibres i s’ha erigit en una de les editorials independents de referència en literatura infantil i juvenil. Ven els seus llibres a més de quaranta països i participa de totes les compres governamentals de llibres per a l’Amèrica Llatina.
Els responsables de l’èxit de Tintín en català
“Tintín va tenir molta importància per fer que els lectors s’iniciessin en la lectura en català en una època en què estava perseguit”, explica Zendrera, que és conscient que molta gent associa el nom de la seva editorial amb les aventures de Tintín. De fet, van ser els primers a publicar els còmics d’Hergé l’any 1957 i, tot i que en un primer moment va ser complicat introduir-los al mercat, va acabar sent tot un fenomen.
Els còmics del Tintín no eren els habituals de l’època. El que es venia llavors eren tebeos en blanc i negre amb un preu molt baix, d’entre tres i quatre pessetes. Els Tintín, en canvi, tenien un cost de 75 pessetes, 62 pàgines i s’imprimien a quatre colors. Tot i aquest elevat preu, van ser tot un èxit i molts nens i joves van començar a llegir en català per primera vegada en la seva vida amb aquelles aventures del personatge belga.
La intervenció de Conchita Zendrera, Joaquim Ventalló i Pau Riba en el fenomen Tintín
“Qui va introduir el català en l’univers Tintín de forma clara i ferma va ser la Conchita Zendrera, filla del fundador de l’editorial. En un principi el seu pare era molt reticent a publicar àlbums com aquest perquè eren cars, però ella va vèncer les seves reticències”, explica l’historiador Pau Vinyes. Va aconseguir el vot de qualitat del seu pare i va editar un Tintín en català per primera vegada el 1964. El traductor va ser Joaquim Ventalló, a qui l’actual director de l’editorial atribueix gran part de l’èxit d’aquests còmics. “Els va traduir tots, fins i tot l’últim, que està inacabat. Va tenir un paper molt important”, coincideix Vinyes.
“Ventalló va tenir la vista de no traduir les cançons franceses, perquè els nens catalans no les coneixien, i, en canvi, va optar per posar cançons tradicionals del país, com ara el Gegant del Pi”, explica l’historiador. Una altra de les personalitats que van fer gran l’univers Tintín a Catalunya i l’Editorial Joventut en particular va ser el cantautor Pau Riba. “Abans les bafarades es feien a mà, i un dels primers lletristes dels àlbums de Tintín en català va ser Pau Riba”, assenyala Vinyes. Com a curiositat, afegeix que en una de les portades del còmic Objectiu: la lluna es van oblidar de posar la ‘c’ i va sortir al mercat amb aquesta errada.
Una editorial que es resisteix a ser absorbida pels grans grups
Moltes editorials independents estan sent absorbides els darrers anys pels dos grans grups –Penguin Random House i Planeta– que dominen l’ecosistema literari català. Joventut s’hi resisteix i insisteix en la importància de la feina que fan com a editorial independent amb quinze treballadors. “Mentre gaudim treballant, no tenim cap intenció de vendre l’empresa”, explica el director, que recorda que representa la tercera generació que treballa a l’editorial.
L’actiu que els diferencia d’altres editorials i grups és que intenten treballar amb un catàleg que visqui durant molts anys. “Les vendes que fem requereixen que els llibres estiguin diversos anys disponibles, i és el que ens diferencia dels grans grups que tenen un llibre durant sis mesos i si no ven el retira aviat”, explica Zendrera. Els llibres de Joventut tarden més a assolir l’èxit, però els responsables de l’editorial tenen “paciència” i deixen que cada llibre “faci el seu recorregut”. “Un dels nostres llibres pot triomfar tres anys després perquè ha arribat al canal governamental per omplir una biblioteca o una escola pública, per la qual cosa la clau és mantenir-los durant un llarg temps”, insisteix el director.
El triomf del llibre infantil els dona la raó
Des dels inicis de l’editorial, els seus responsables han incorporat dinàmiques de l’estranger i han popularitzat el llibre de butxaca i els àlbums il·lustrats. Aquestes incorporacions han consagrat l’editorial com un referent del panorama literari català. En els pròxims anys aniran “cap a on el mercat els orienti”. “Últimament, estem molt concentrats en el llibre infantil i juvenil i hem obert línies com el còmic per a edats primerenques”, explica el director.
La sèrie Narval i Lludri és un bon exemple d’aquest èxit. L’autor ha venut més de cinc milions d’exemplars i a Catalunya està funcionant molt bé. També es venen molt els llibres sobre coneixements, perquè ajuden a tractar temes que no són fàcils de tractar amb els nens d’una forma didàctica i profunda. “Són de producció pròpia i d’autors catalans, i ens estan donant resultats boníssims”, conclou.
