Sant Josep és el pare de Jesús, però és segurament el personatge més secundari de tot el pessebre, tot i que sempre hi és present. Se’l representa tradicionalment dins la cova o estable on hi ha Maria i el nen Jesús, però també el bou i la mula. Fuster de professió, segons el Nou Testament estava casat amb Maria quan ella es va quedar embarassada: “Maria estava unida amb Josep per acord matrimonial i, abans de viure junts, ella es trobà que havia concebut un fill per obra de l’Esperit Sant”, explica l’Evangeli de Mateu (Mt 1, 18-19).
Però Josep va tenir un moment de dubte, pensant si havia de repudiar-la i va decidir desfer el casament, tal i com segueix explicant l’evangelista: “Josep, el seu espòs, que era un home just i no volia difamar-la públicament, resolgué de desfer en secret l’acord matrimonial. Ja havia pres aquesta decisió, quan se li va aparèixer en somnis un àngel del Senyor”. Aquest àngel li va dir: “Josep, fill de David, no tinguis por de prendre Maria, la teva esposa, a casa teva: el fruit que ella ha concebut ve de l’Esperit Sant. Tindrà un fill, i li posaràs el nom de Jesús, perquè ell salvarà dels pecats el seu poble” (Mt 1, 19-22).
Sant Mateu continua el seu relat assenayalant que “quan Josep es despertà, va fer el que l’àngel del Senyor li havia manat i va prendre a casa la seva esposa. No hi havia tingut relacions conjugals quan ella tingué el fill. I Josep li va posar el nom de Jesús” (Mt 1, 24-25). L’Evangeli de Lluc, per la seva banda, explica la història del naixement de Jesús: “Per aquells dies sortí un edicte de Cèsar August ordenant que es fes el cens de tot l’imperi. Aquest cens va ser anterior al que es féu quan Quirini era governador de Síria. Tothom anava a inscriure’s a la seva població d’origen. També Josep va pujar de Galilea, del poble de Natzaret, a Judea, al poble de David, que es diu Betlem, perquè era de la família i descendència de David. Josep havia d’inscriure’s juntament amb Maria, la seva esposa. Maria esperava un fill” (Lluc 2, 1-6).
Jesús va néixer en un estable perquè no havien trobat cap lloc on hostatjar-se. Explica també l’Evangeli de Lluc que als pastors del lloc se’ls hi va aparéixer un àngel que els va anunciar que havia nascut el fill de Déu i que ells “hi anaren de pressa i trobaren Maria i Josep, amb el nen posat a la menjadora”. Poca cosa més se sap de Sant Josep. L’Evangeli de Lluc descriu el moment de la presentació de l’infant Jesús al temple, per exemple, on hi surten Maria i Josep.
Tot i això, el Papa Francesc subratllava, en una de les darreres Audiències Generals que ofereix tots els dimecres, la importància de la presència de Sant Josep en el pessebre: “Al costat de Maria hi ha Josep, descendent de Jessè i de David, que també ha cregut en la paraula de l’àngel, i mirant Jesús al pessebre, medita sobre aquell Nen que ve de l’Esperit Sant, i que el mateix Déu va ordenar anomenar-lo Jesús. En aquest nom hi ha l’esperança de cada home, perquè mitjançant aquell fill de dona, Déu salvarà la humanitat de la mort i del pecat”.
A Sant Josep se l’anomena sovint també com el “Sant del silenci”, perquè no es coneixen paraules expressades per ell. En tot cas, es coneixen algunes de les seves obres i accions. Sant Josep és, doncs, el tercer personatge de la Sagrada Família, però és del que menys coses se saben.
Consulta aquí els altres protagonistes tradicionals del pessebre: el nen Jesús, el protagosnita(1); Maria, la imprescindible (2).
