L’escriptor i col·laborador d’El Món Víctor Alexandre reflexiona sobre la complexitat de la condició humana, els abusos sistemàtics a les dones i l’estigma de l’alzheimer al Hollywood dels anys 80 del segle XX en el seu nou llibre, Jo no volia ser Rita Hayworth. L’obra se centra en l’etapa final de l’actriu nord-americana i indaga sobre la vida de Hayworth darrere la gran pantalla. Una vida que, lluny dels abrics de bisó que la caracteritzaven, amaga una història d’abusos sexuals continuats, tant en la seva infantesa per part del seu pare, com per part de la gran majoria dels marits amb qui va mantenir una relació sentimental. “Els focus, de vegades, són tan enlluernadors que no ens deixen veure l’ésser humà que deïfiquen”, explica Alexandre. A l’actriu li van diagnosticar alzheimer de gran, però en va arrossegar les conseqüències durant bona part de la seva vida. La falta de coneixement sobre la malaltia neurodegenerativa feia que els seus companys de professió la menystinguessin i atribuïssin les seves dificultats per aprendre’s alguns personatges a l’alcoholisme i la manca de professionalitat. Una atribució que, tal com explica Alexandre en conversa amb aquest diari i reflecteix en tot el llibre, “era errònia”.
“Dins de l’abric de bisó de Hayworth s’hi amagava una persona fràgil”, argumenta l’escriptor, que assegura que aquesta obra és un drama de cap a peus, una mica com la vida de l’actriu. El llibre, a banda d’abordar els abusos sexuals i el maltractament físic que va patir Hayworth al llarg de la seva vida, també reflexiona sobre el masclisme sistèmic de la indústria de Hollywood als anys 30 i 40 del segle passat. “Tota la indústria era com un Harvey Weinstein en potència”, assevera Alexandre, que en aquest llibre reflexiona sobre el “menyspreu” que patien moltes actrius per part de productors i directors de cinema.
De fet, el llibre està construït a partir d’anècdotes i vivències de Hayworth que exemplifiquen a la perfecció aquesta situació, com per exemple la frase que va rebre l’actriu novaiorquesa per part d’un alt càrrec de la productora Columbia: “Vas arribar amb dues mamelles i un futur. Ara ja només et queden les dues mamelles”. Aquesta és la frase que li va etzibar per retreure-li que no volgués mantenir relacions sexuals amb ell i que l’autor de llibre destaca per representar el masclisme instaurat en la indústria del cinema de l’època.
Quatre personatges i un únic espai
L’obra se centra dins les quatre parets de l’apartament de Nova York de l’actriu, davant de Central Park, ja que és el lloc on va residir durant uns quants anys abans de morir. Hi intervenen quatre personatges: la mateixa Rita, la seva filla Yasmin, una infermera i la doctora que la van atendre en la seva última etapa de vida. Dins d’aquest espai apareixen tots els records de la infantesa i joventut de l’actriu, el moment més turbulent de la seva vida, ja que, tot i patir alzheimer, “aquells episodis no s’esborren mai per molts anys que passin”. El llibre, que també és una obra de teatre que va rebre el Premi Ciutat d’Alcoi de l’any 2022, està disponible a totes les llibreries des de divendres de la setmana passada.
