La periodista de televisió Sonsoles Ónega ha guanyat el Premi Planeta 2023 amb la novel·la Las hijas de la criada, que va presentar sota el títol Otoño sin ti i amb el pseudònim de Gabriela Monte. El finalista ha estat Alfonso Goizueta amb l’obra La sangre del padre, presentada amb el pseudònim de Luis Parterrió sota el títol El rey del este. El guardó s’ha entregat aquest diumenge a la nit en un sopar al Museu Nacional d’Art de Catalunya i ha comptat amb la presència de destacats dirigents polítics com la ministra de Treball, Yolanda Díaz; el ministre de Cultura i Esport, Miquel Iceta, la consellera de Cultura de la Generalitat, Natàlia Garriga i l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni. Les dues obres es publicaran el pròxim 8 de novembre.

La novel·la d’Ónega narra la història de tres dones lluitadores d’una família d’empresaris ambientada a Galícia al voltant del 1900. La periodista explica la vida de tres generacions que van fer “d’una llauna, un imperi” i parla de la “indústria de la conserva” a través d’una saga empresarial. El punt de partida és un intercanvi de nenes quan eren nadons, una “venjança cruel que marca els personatges i les seves vides”. La periodista ha explicat que els personatges protagonistes “no són fràgils ni dèbils”, sinó “dones valentes” que durant un segle van treballar al mar “sense cap reconeixement”. Ónega ha dedicat el guardó a les “escriptores amb fills i als fills de les escriptores”, ja que escriure el llibre ha estat el repte “més exigent” al qual s’ha enfrontat.
Pel que fa al finalista, Alfonso Goizueta, és un dels més joves en la història del Premi Planeta, que enguany ha arribat a la seva 72 edició. El seu llibre, que a més és la seva opera prima, narra les dues cares d’Alexandre el Gran, que, després de l’assassinat del seu pare, s’embarca en una expedició de conquesta que el va portar des de Macedònia fins a la vall del riu Indus. La novel·la va més enllà de “l’aventura i la batalla” i se centre en Alexandre el Gran com a “ésser humà” i la seva evolució com a persona. “Volia centrar-me també en la vida personal d’Alexandre, que sempre s’havia presentat més aviat com el gran psicòpata”, va explicar.