El filòsof, escriptor i polític Xavier Rubert de Ventós ha mort aquest dissabte als 83 anys, tal com ha avançat l’ACN aquest dissabte. Autor d’assaigs filosòfics, el seu treball ha estat reconegut premis com el Ciutat de Barcelona (1963), el Lletra d’Or (1968) i l’Anagrama d’assaig (1973). El seu pensament també es va filtrar a través de la docència, que va impartir com a professor de filosofia en diverses universitats catalanes i dels Estat Units. Va fundar el Col·legi de Filosofia i va crear la càtedra Barcelona-Nova York de llengua i cultura catalanes. El 1999 va rebre la Creu de Sant Jordi en reconeixement a la trajectòria cultural. Implicat políticament, va ser diputat al Congrés pel PSC i al Parlament Europeu els anys vuitanta i, posteriorment, va signar un manifest a favor de CDC.
Nascut a Barcelona l’1 de setembre del 1939, es va llicenciar en Dret el 1961 i en Filosofia el 1962. El 1965 es va doctorar en Filosofia per la Universitat de Barcelona amb una tesi sobre estètica, titulada La estética de la abstracción. La seva activitat docent passa per la Universitat de Cincinnati, Ohio (1964), la Facultat de Filosofia de la Universitat de Harvard (1972), la Facultat d’Arquitectura de la Universitat de Califòrnia a Berkeley (1973) o cursos en universitats de Mèxic i Veneçuela.

Impulsor de les càtedres catalanes
Va ser membre fundador del Col·legi de Filosofia i director de la càtedra Barcelona – Nova York, professor a diverses universitats americanes i catedràtic d’Estètica i Composició a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona. També va exercir com a professor de filosofia a la Universitat de Barcelona, a la Universitat Autònoma de Barcelona i a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (Universitat Politècnica de Catalunya), d’on va ser catedràtic d’Estètica i Composició a partir del 1973.