Va conèixer Hergé i fins i tot va ballar amb ell en una festa. Però Conxita Zendrera serà recordada per haver tingut la visió, clarivident, de portar Tintín a Catalunya. En castellà, primer, i després amb unes traduccions al català que van reconnectar amb la seva llengua a dues generacions de nens catalans. Zendrera era la filla de l’editor, Josep Zendrera, i gràcies a això l’editorial Joventut li va fer confiança per editar uns àlbums que -al preu de 75 pessetes- eren caríssims i tenien, en principi, una dubtosa sortida comercial.
Portada de ‘El ceptre d’Otokkar’
El fet és que Conxita Zendrera se’n va sortir i va començar a publicar els àlbums de Tintín en castellà, traduïts del francès per ella mateixa. Però, inesperadament, l’Editorial Joventut va rebre una carta. El text provenia de Joaquim Ventalló, periodista terrassenc exiliat després de la Guerra Civil, i els demanava que publiquessin els àlbums de Tintín en català perquè era conscient que els nens dels anys seixanta, educats a l’escola franquista, desconeixien el català escrit. Ventalló s’oferia fins i tot a fer la feina de traducció personalment i, si calia, de forma gratuïta. Així va publicar-se, l’any 1964, ‘Les joies de la Castafiore’, en el català, deliciós, de Ventalló.
Allà va néixer la intensíssima relació de Catalunya amb les aventures de Tintín. Les aventures del reporter belga van ser un exitàs i les traduccions de Joaquim Ventalló han passat, amb el temps, a ser objecte de culte. Tot plegat, gràcies a la visió d’una editora que va ser capaç de descobrir i importar el millor de la literatura infantil internacional, més enllà de Tintín. Seva va ser la iniciativa de traduir ‘El club dels cinc’, d’Eric Blyton i Pippi Calcesllargues. En total va ser la responsable de la publicació d’uns deu mil títols en català, gallec i castellà. Sempre amb els més joves com a compromís.
