El país té prou iniciatives per evitar que la normalització del català en tots els àmbits sigui ciència-ficció. Fins al punt que un dels pares de la ciència-ficció, com Jules Verne, també es pot tornar a llegir en català. L’oportunitat és una gentilesa de l’editorial El Cep i la Nansa, de Vilanova i la Geltrú, que s’ha decidit a entomar el repte d’editar en llengua catalana les obres de Verne, amb un llenguatge modern i acurat. “De novel·les de Jules Verne en volem més en català!”, és el crit de batalla de Francesc Mestres, l’editor i ànima d’aquesta aventura que no s’amaga per dir que els ha “guanyat l’entusiasme”.
Fins ara, l’editorial ha publicat tres obres que es poden trobar com una aposta segura per a aquest Sant Jordi, amb unes edicions delicades i molt pràctiques i amb el detall de reproduir imatges i gravats. Edicions que permeten viure aventures i fàcils de portar i manegar. Són tres obres que es poden definir com tres joies de la “literatura d’aventures i l’exploració”. La terna és El país de les pells, Les Índies negres i L’esfinx de glaç. Tres obres que no venen soles, perquè en un any i mig es commemorarà el bicentenari del naixement de Verne.
Una data molt especial per a la qual l’editorial prepara un regal força especial que eixugarà un deute amb les lleixes d’aquest país. Es tracta d’una edició crítica de 20.000 llegües de viatge submarí, a càrrec d’un savi en qüestions en Verne com és Pasqual Bernat. A més, aquesta primavera s’acompanyen aquests llibres amb un cicle de cinema basat en les novel·les de Verne al Círcol Catòlic de Vilanova. A més, cal tenir en compte un esdeveniment que indica a quin nivell s’estimen la ciència-ficció, que és la beca Antoni Munné i Jordà, destinada a fer una anàlisi o investigació sobre ciència-ficció en català.
Tres obres d’aventura pura
El país de les pells, traduïda per un literat i científic com és David Serrat i Congost, transporta el lector a través d’un viatge comercial a la costa àrtica amb l’objectiu de trobar fauna que tingui “pells”. Un bon inici, acompanyat de personatges com una dona viatgera, un astrònom i una tripulació agosarada completen un viatge engrescador amb aventures de tota mena i una catàstrofe que, com un vuitè passatger, acompanyarà els protagonistes durant tot el viatge.
Les Índies negres, també traduïda per Serrat, és una novel·la que manté el neguit i la inquietud del lector, amb un escenari de fons com són les mines de carbó escoceses. Un personatge misteriós i episodis inexplicables fan que el lector agafi amb força les tapes del llibre per deixar-se portar per una novel·la que ja adverteix de problemes que patim avui dia a causa dels sotracs que pateix la natura i el clima.
L’esfinx de glaç, una traducció a cura d’Antoni Munné-Jordà, un dels millors especialistes del país en ciència-ficció del país i en Verne en particular. Un repte intens de novel·la on Verne va posar en pràctica el que es coneix com a hipertextualitat, és a dir, una reinterpretació de fets anteriors històrics o mites clàssics. En concret, Verne intenta oferir una explicació científica i racional d’un dels misteris que Edgar Allan Poe va plasmar a l’obra Les aventures d’Arthur Gordon Pym. Una novel·la profunda, preciosa i traduïda amb una estima especial que encara la fa més encomiable.
