La nova vestimenta dels gegants de la Patum era un dels secrets més ben guardats de Berga. Després de 15 anys amb la mateixa imatge, el dissenyador Jordi Rafart ha renovat els vestits que enlluernen els quatre gegants de la festa, dotant-los d’una nova imatge que combina la “càrrega emocional” amb un nou “concepte 360”, de veure les quatre icones “com un grup”. Així ho ha explicat el mateix dissenyador aquest cap de setmana a Berga, sota una gran expectació. Si bé els berguedans ja sabien quin havia estat el dissenyador guanyador, fins aquest dissabte ningú els havia mostrat en públic.
El disseny guanyador es va imposar amb més de 800 vots, en una consulta popular que buscava renovar una imatge que no variava des del 2009. Un projecte únic, important per al poble, que ha fet de la Patum, la seva festa més popular, tot un emblema de la cultura popular catalana. “Tinc fama de ser perfeccionista, i us asseguro que fins a l’últim moment s’ha treballat perquè fossin els millors vestits pels millors gegants de Catalunya”, ha dit al respecte Rafart, tal com recull l’Agència Catalana de Notícies (ACN). “És un projecte que estima la tradició, però que fa un petó a la modernitat”.
Els principals canvis
El gegant que més ha canviat és el gegant nou, que incorpora el blau reial al seu vestit. El gegant combinarà aquest blau, un color que fins ara no havia portat mai, amb els seus tradicionals tons ocre i granat. D’altra banda, la geganta nova, més reticent històricament als canvis, canvia el vel rosat per un blau claret. Més canvis trobem en el gegant vell, que canvia de casc, ara molt més metàl·lic, i a la geganta vella que continua mantenint una falda verdosa o turquesa, un color beix a la part superior i incorpora centenars de pedres i perles.
Aquests canvis s’entenen com un pas cap a la modernitat, després d’un centenar d’anys amb el mateix prototip. “Els gegants són els que són, sempre seran els nostres, però no ens ha de fer por canviar, perquè al final és una mica l’essència de la Patum, que és sobretot una festa oberta i viva”, conclou a l’ACN l’historiador Albert Rumbo.
