El Govern treballa amb la previsió que l’expedient de declaració com a bé cultural d’interès nacional (BCIN) de la casa de Francesc Macià a Vallmanya (Alcarràs, Segrià) es completi, abans del juny, amb un acord de Govern per ratificar-ne la catalogació. Però l’executiu de Salvador Illa tira pilotes fora respecte del conveni signat per la Generalitat, la Diputació de Lleida i l’Ajuntament d’Alcarràs la passada legislatura per adquirir l’immoble. A més, l’Ajuntament d’Alcarràs no pren mesures contra els actuals propietaris, malgrat que van fer cas omís de la sol·licitud que els va enviar el desembre del 2024, en què donaven un termini d’un mes per fer una sèrie d’actuacions a la finca on l’Avi va passar llargues temporades gràcies a la seva dona, Eugènia Lamarca, que l’havia heretat del seu pare, l’arquitecte Agapit Lamarca. Des de la plataforma Salvem Cal Macià, discrepen de la posició de la Generalitat i qualifiquen de “vergonya” l’actuació de l’alcalde, Gerard Companys.
En resposta a una pregunta parlamentària escrita per conèixer les mesures previstes per garantir la preservació i restauració de la Casa Vallmanya, la consellera de Cultura, Sònia Hernández, es limita a explicar en quin punt està el procés per catalogar com BCIN l’immoble i remarca que aquesta imminent declaració “suposa l’aplicació de la normativa de protecció establerta a la Llei 9/1993, del patrimoni cultural català, en tots els seus termes”. D’altra banda, sobre l’acord a tres bandes del 22 de desembre de 2023 per adquirir Cal Macià, restaurar-la i convertir-la “en un punt de referència de la Xarxa d’Espais de Memòria Democràtica, per tal de recordar la figura del president Macià”, Hernández es limita a dir que “les administracions implicades tenen la voluntat d’impulsar-lo, tot i que s’ha de tenir en compte que la Casa Vallmanya és de propietat privada i això dificulta la rapidesa en la seva formalització”.
La indignació de la plataforma Salvem Cal Macià
“Està completament aparcat perquè no existeix un conveni per escrit”, els retreu Ferran Dalmau, portaveu de la plataforma Salvem Cal Macià. I explica que, en una reunió fa un mes amb el secretari general i el director general de Cultura, els van comentar que no es poden moure fins s’acabi el procés d’incoació del BCIN, que ha comptat amb una al·legació de l’entitat per ampliar la zona protegida i que inclogui les antigues escoles, la casa dels caçadors, la bàscula i tot el contorn del camí d’accés a la finca. Una postura que no comparteixen des de l’entitat, que defensa que la Llei de Patrimoni els permet actuar perquè “amb la incoació d’expedient del BCIN ja té tractament com a tal”. Dalmau remarca que “el problema ara mateix és amb l’Ajuntament, perquè és el responsable de la casa com a BCIL”.
Requeriment de l’Ajuntament a la propietat de Casa Vallmanya
A més, segons la documentació a la qual ha tingut accés El Món, l’Ajuntament d’Alcarràs va enviar a finals de novembre un requeriment als propietaris de la casa, l’empresa Agrovall Giribet SL, amb la llista d’obres i el termini per executar diferents “actuacions de conservació” de l’immoble. “Amb caràcter immediat, com a màxim en el termini d’una setmana”, s’havia de fer el “tancament i senyalització de la zona de perill segons indicacions dels serveis municipals” i la “reparació d’urgència” de la coberta de l’edifici principal. En el termini “de dues setmanes”, la propietat havia d’apuntalar les jàsseres de coberta i del forjat de planta baixa, així com retirar els elements amb perill d’esfondrament.
També s’havia de col·locar una coberta impermeable temporal per impedir l’entrada d’aigua a tot l’edifici i el consistori exigia que fos “prou durable, per tal de permetre realitzar l’estudi de les patologies existents, el projecte de reconstrucció de la coberta i l’execució d’aquesta”. Així mateix, s’exigia l’apuntalament dels murs i cobertes de l’escola/magatzem de l’entrada de la finca i de les edificacions annexes per impedir “el seu ensorrament”. I, finalment, havia de col·locar testimonis en les esquerdes de la façana per comprovar “si les deformacions augmenten”. En total, les intervencions, segons consta en la comunicació a la propietat, té un cost total de 116.000 euros sense IVA.
La plataforma requereix informació a l’alcalde, que admet que la propietat no ha fet res
En una petició d’informació efectuada per la plataforma per sol·licitar informació sobre l’estat de les actuacions dutes a terme, l’alcalde de l’Ajuntament d’Alcarràs, Gerard Companys, explica que la propietat va accedir el 9 de desembre a la informació i remarca que les mesures interposades pel consistori són d'”obligat compliment per al propietari, i el termini concedit ho és per al seu compliment voluntari”. Tot i això, afegeix que el passat 20 de desembre, quan ja havia vençut el termini per complir amb algunes de les intervencions requerides, el guarda rural va emetre un informe en el qual subratllava que la propietat no havia dut a terme “la primera de les actuacions imposades en l’ordre d’execució dins del termini indicat”. D’altra banda, manifesta que l’Ajuntament només farà una actuació subsidiària “prèvia liquidació anticipada dels costos pressupostats”. És a dir, si qui paga les obres per avançat és el propietari.
Tanmateix, des de la plataforma remarquen que la llei també permet l’opció d’executar-les i passar la factura després al propietari, que és el que Salvem Cal Macià ha demanat de forma reiterada, perquè l’opció que defensa el consistori “encalla el procés” perquè “el propietari no pagarà mai per avançat” i deixa la salvació de Vallmanya “en stand-by per als pròxims anys”. “Evidentment, quan es resolgui, la casa haurà caigut”, lamenta. Finalment, l’alcalde rebutja les peticions d’expropiació forçosa: “Ha d’estar motivada per una causa d’interès social o utilitat pública expressament declarada (article 33.2 de la Constitució), i que en l’àmbit del patrimoni històric i cultural l’article 67.4 de la Llei 9/1993, de 20 d’octubre, del Patrimoni cultural català únicament declara l’interès social com a causa expressa d’expropiació forçosa els incompliments de conservació del patrimoni declarat com a BCIL, requisit que no concorre en l’immoble de la Casa de Vallmanya”.
L’exemple de Ca l’Ardiaca: una manera diferent d’actuar
De fet, l‘Ajuntament d’Alcarràs podria actuar de forma subsidiària com va fer l’Ajuntament de Tarragona amb Ca l’Ardiaca, que és propietat de l’empresa aragonesa Desarrollos Arbe. El consistori va fer unes “obres d’emergència” per valor de 600.000 euros per garantir l’estructura de l’immoble, que estava molt malmesa. Així ho va detallar el conseller d’Urbanisme, Llicències, Domini Públic i Patrimoni de l’Ajuntament de Tarragona, Nacho García, en conversa amb El Món, on va remarcar que no podien esperar a fer un requeriment, i van decidir “actuar de forma immediata i passar la factura a la propietat”. A hores d’ara, la propietat no ha abonat el deute, i, en aquest sentit, García va dir que el conflicte està en “via executiva”. “Si no paguen, se li embargaran els béns que es considerin o s’anirà a buscar a alguns dels comptes corrents de la propietat”, va subratllar.
Dalmau assenyala que aquest és “un símil perfecte de com actua un ajuntament quan vol fer una cosa i com actua un consistori quan no la vol fer, i busca excuses per no fer-la”. “És el que li demanem que faci”, insisteix, però lamenta que no vulguin avançar els diners. A més, recorda que Junts i ERC van acordar partir-se l’alcaldia i “temem que l’alcalde de Junts està esperant fer el canvi i que no ho hagi de solucionar ell”. El portaveu de la plataforma Salvem Cal Macià carrega contra Junts pel que “li està permetent a aquest alcalde amb la memòria d’un president que és patrimoni de Catalunya sencera”, i ho ha qualificat de “vergonya”. “Li estan tapant que deixi caure una casa que és un símbol del país, amb tota impunitat”, ha denunciat.
