El propietari de la casa de Macià –la Casa Vallmanya, un bé cultural d’interès nacional (BCIN) en la categoria de llocs històrics– va proposar a la Generalitat el setembre del 2025 fer una permuta de la casa per uns altres terrenys a Almacelles –propietat de l’Incasòl– perquè, segons va dir, no tenia liquiditat per fer front a les obres de preservació i manteniment de l’històric immoble on Francesc Macià va passar llargues temporades gràcies a la seva dona, Eugènia Lamarca, que la va heretar del seu pare, l’arquitecte Agapit Lamarca. Aquesta informació ha transcendit després que la Generalitat rebutgés el recurs del propietari al segon requeriment de l’administració per fer les obres subsidiàries per assegurar la preservació de l’immoble.
Els detalls d’aquesta petició que la propietat va traslladar a la Generalitat queden recollits en la resposta que la Generalitat ha donat al portaveu de la Plataforma Salvem Cal Macià, Ferran Dalmau, per rebutjar el requeriment d’inactivitat presentat contra l’administració per no actuar per conservar la casa de l’Avi a Alcarràs. El document, al qual ha tingut accés El Món, recull tots els fets destacats que s’han produït al llarg d’aquest litigi i en el punt cinquè subratlla que “el 18 de setembre del 2025 la propietat va respondre al requeriment anterior tot informant que no tenia liquiditat per fer les obres de preservació i manteniment de la Casa Vallmanya”.
“Sol·licita que s’accepti una permuta de la Casa per altres polígons i parcel·les del municipi d’Almacelles”, afegeix el document oficial, que també subratlla que la propietat va demanar a la Generalitat un compromís de “no denunciar ni reclamar cap actuació pròpia de l’activitat agrícola i/o ramadera”. Aquesta és la resposta que va donar la propietat a la primera ordre de la Generalitat per apuntalar la casa, que es va emetre el juliol del 2025 i ja aleshores advertia al propietari que, en cas de no compliment, s’iniciaria l’expedient d’execució subsidiària. Així mateix, la Generalitat va donar tres mesos a la propietat per presentar el projecte executiu d’intervenció de la casa principal i els seus annexos. Però, passat el termini establert, la propietat no va presentar cap document davant la Comissió Territorial del Patrimoni Cultural de Lleida.
Un estat de degradació estructural greu
Enmig d’aquest estira-i-arronsa entre l’administració i el propietari, la Direcció General del Patrimoni Cultural va emetre el passat 27 de març un informe tècnic que descriu un escenari alarmant per a la integritat de l’espai. L’històric immoble presenta un “greu estat de conservació i degradació, fruit d’un abandonament constant al llarg de molts anys”. En aquest sentit, remarca que la deixadesa per part de la propietat en la conservació de l’immoble “ha provocat el col·lapse estructural de gran part dels elements interiors que encara es mantenien dempeus”, així com importants “esfondraments a les cobertes de l’edifici principal i a un dels annexos”. “També es van observar zones amb una pèrdua de material significatiu”, sentencia.
Per evitar que l’estructura col·lapsi del tot i garantir uns mínims d’estabilitat i seguretat, els serveis d’arquitectura de la Generalitat van fixar un llistat de mesures de contenció d’extrema urgència. Entre aquestes intervencions es troben el tancament perimetral del complex, l’estintolament dels forjats i de les cobertes, el cosit d’esquerdes mitjançant la injecció de morter líquid de calç i la instal·lació d’una coberta provisional de lona tensada per frenar les filtracions d’aigua. En total, segons els càlculs que aporta la Generalitat en el document, l’obra d’apuntalament –sense tenir en compte honoraris, direcció d’obra i la llicència municipal– costaria uns 121.000 euros, IVA inclòs.
Via lliure a l’execució subsidiària
Davant la inacció de la propietat i el venciment dels terminis legals per presentar el projecte executiu d’intervenció i l’alarmant estat de conservació de l’únic immoble que queda dempeus a Catalunya del president Francesc Macià, el director general del Patrimoni Cultural va dictar una resolució el passat 30 de març de 2026 per la qual s’ordena executar les obres de manera subsidiària. Això implica que serà l’Administració qui assumirà inicialment la gestió i l’execució de l’apuntalament, tot i que repercutirà posteriorment tots els costos econòmics directament a la propietat.
L’amo va intentar frenar aquesta ordre per via administrativa i el passat 4 de maig va interposar un recurs d’alçada contra la resolució d’execució subsidiària. Un recurs que, com ja va explicar aquest diari aquesta setmana, la consellera de Cultura, Sònia Hernández, va tombar el passat 10 de juny. Arran d’això, la Generalitat ja està tramitant la petició d’accés a la finca per executar les obres i, així mateix, s’està tramitant l’expedient administratiu del contracte menor per a la redacció del projecte d’intervenció de les obres de preservació i direcció de les obres.
