El Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) ha fet pública aquest dimecres la nova presentació de la col·lecció del Renaixement i el Barroc, que permet descobrir sota una “nova llum” unes 250 obres de la selecció de 1.400 peces que posseeix el museu. La nova proposta abasta més de 300 anys i ofereix obres inèdites, un grup important de treballs recentment restaurats, nous dipòsits i es desvetllen algunes noves atribucions. El MNAC ha apostat perquè la col·lecció aporti un nou discurs expositiu i ha organitzat les obres seguint un criteri temàtic, relacionat amb els grans motius que van desvetllar l’interès dels artistes de l’època. Així, la col·lecció exposada compta amb peces de noms com Francisco de Zurbarán, Jacopo Robusti ‘il Tintoretto’, Tiziano Vecellio, Bartolomé Bermejo, Antoni Viladomat o Fra Angelico.
La nova presentació fa visible el llegat de Cambó i la Col·lecció Thyssen-Bornemisza integrats a la resta de la mostra. D’aquesta manera es “reforcen” els lligams i el diàleg entre les obres i “s’afavoreix” la possibilitat de contextualitzar-les. El MNAC també ha fet realitat un conveni amb la Fundació Institut Amatller d’Art Hispànic de manera que els han cedit dues importants obres de Bartolomé Bermejo per un període de quatre anys. Aquestes dues peces i les dues addicionals que ja tenia el MNAC, s’exposen per primera vegada conjuntament. Bermejo és considerat un dels millors pintors de la Corona d’Aragó i compta amb una cultura visual “molt rica” deutora de l’assimilació del llenguatge flamenc. També es mostra per primera vegada un tapís flamenc del segle XVI propietat de la Generalitat que el museu tenia en dipòsit i s’ha restaurat per l’ocasió.
Seguint la línia del que es va fer amb la col·lecció d’art modern, les obres estan organitzades amb un criteri temàtic: amb el paisatge, el retrat, la natura morta o la iconografia religiosa com a fil argumental. Tot i això, aquesta ordenació temàtica troba el seu contrapunt en tres relats que configuren una narrativa més ancorada a criteris cronològics: el Renaixement a Catalunya -amb obres de Damià Foment o Ayne Bru-, el Segle d’Or espanyol -representat per Velázquez, Ribera, Ribalta o Zurbarán- i el barroc català, amb artistes com Viladomat o Francesc Pla ‘el Vigatà’. Entre les peces de la proposta del MNAC hi ha pintures, estampes i dibuixos, escultures i arts decoratives. S’hi aborden temàtiques com l’amor i la maternitat, la passió i el sacrifici o místics i visionaris.
El director del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), Pepe Serra, ha assegurat que es presenta una narrativa molt més “oberta” i que la temàtica surt de la pròpia col·lecció en permetre lectures “múltiples”. “El museu ja no adoctrina perquè fomenta el diàleg i interpel·la el visitant”, ha assegurat Serra en declaracions a l’ACN. En aquest sentit ha definit la presentació com més “oberta” i amb una mirada “moderna” que aconsegueix posar en valor la col·lecció.
En roda de premsa Pepe Serra ha dit que s’ha guanyat en autors i en obres en passar de 130 a 250. També ha concretat que s’han restaurat 35 obres que fins ara no s’exhibien. “La col·lecció té una gran qualitat històricament tot i que es pugui pensar que les medievals no en tenen”, ha recordat. El pressupost de l’exposició és superior als 430.000 euros tot i que Serra ha assegurat que encara hauria de ser “molt més alt”. La il·luminació de les diferents sales ha anat a càrrec de la Fundació Endesa.
Reivindicació de més espai pel MNAC
El director del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), Pepe Serra, ha lamentat que en aquesta presentació de la col·lecció s’ha hagut de renunciar a gairebé 200 obres per “falta d’espai” a les actuals instal·lacions del MNAC. Amb tot, també ha subratllat que els manquen recursos econòmics per poder apostar, per exemple, per més iniciatives tecnològiques. “Aquest museu mereix més perquè pot donar molt més de sí a nivell social”, ha expressat. En aquest sentit Serra s’ha mostrat preocupat perquè el museu “aviat trobarà el seu sostre”.
Damunt la taula hi ha la possibilitat que un dels pavellons, el Palau Victòria Eugènia, pugui ser part de l’ampliació del MNAC. Segons Serra seria la solució “natural” ja que el pavelló ja forma part de l’arquitectura actual i els “acosta” a la ciutat. “L’Ajuntament de Barcelona ha manifestat molt obertament que prefereix que un dels pavellons sigui part del museu. Ara el que demanem a les administracions és que es pugui començar a redactar i preparar el projecte”, ha dit el director del museu en declaracions a l’ACN. Per això, ha instat a avançar en aquest sentit quan hi hagi l’adient situació política.
